TREBALL DE RECERCA. CURS 2014-2015
LA FILOSOFIA TRANSPERSONAL, PER LUCÍA RABADÁN
ENTREVISTES I CONCLUSIONS
Entrevista nº1 [1]
Home. M.G, 48 anys
*Bon dia, gràcies per donar-me aquesta entrevista.
-Bon dia, no les donis; és un plaer.
*Està bé, comencem, quants anys tenies quan et vas quedar en coma?
-Jo tenia 45 anys
*Què va passar per a que quedessis en coma?
-Estava treballant i vaig caure i vaig començar a trobar-me malament; li vaig dir al meu company de treball que em portés a l’hospital i, fins ser-hi allà no recordo res més que quan se’m va emportar una ambulància que, per lo que m’havien explicat, casualment passava prop d’allà. El metge em va fer massatges cardíacs, ja que em va donar un infart. A l’ambulància em vaig donar compte que el que em passava era greu; ja no recordo res més fins que em vaig despertar a l’hospital.
*Què és el que la teva muller t’ha explicat després de lo de l’ambulància?
-Ella deia que quan vaig arribar a l’hospital, cada vegada que em reanimaven amb impulsos electromagnètics em tornava a donar un infart, per lo que em van connectar a una màquina que respirava per mi.
*Quan vas arribar al coma?
-Després d’això vaig estar en coma unes 17 hores, també vaig estar 5 minuts mort però em vaig despertar.
*Què van fer els metges?
-Em van posar cinc arritmies[2] a les venes del cor, per lo que la meva sang sempre passa per les venes i no em puc cansar mai.
*Es veritat això que diuen que veus la teva vida com passa o, una llum al fons d’un túnel?
-Jo no vaig veure la vida passar com diu la gent, i si hi ha alguna llum, aquell dia devia d’estar fossa perquè jo no la vaig veure.
*Vas tenir alguna experiència transpersonal amb algun familiar difunt o semblant?
-La veritat és que sí. Mentre m’estaven reanimant i, quan vaig estar 5 minuts mort, vaig veure al meu pare, amb la indumentària tal i com estava vestit el dia del seu enterrament; ell hem deia que jo no tenia que estar allà ( “aquí” on ell era) i a la mateixa vegada m’empenyia; no em parava de repetir que no tenia que estar “aquí” (per allà) que tenia que marxar i, fer les paus amb el meu germà; només el veia a ell, no veia ni el fons ni en el lloc on estàvem. Jo no se si això ho vaig somiar, però jo vull que sigui veritat.
*Jo crec que és veritat. Moltes gràcies per aquesta entrevista, m’has ajudat molt.
-De res, fins aviat.
Entrevista nº2
Dona. H.H, 18 anys
*Hola bon día
-Hola
*Quants anys tenies quan va passar allò que em vols explicar? I quants anys tenies?
-Tenia uns setze cap a disset anys. Jo estava acostumava a fumar i mai m’havia sentat malament, però aquell dia hem vaig fumar mig “porro” i vaig començar a sentir els primers efectes, però els de sempre: riallades, una mica de descoordinació ... fins que als quinze minuts, vaig començar a sentir una cosa que mai havia sentit, no sentia les cames, em queia, tenia la sensació d’irrealitat, d’estar en un somni.
*I què vas fer?
-Em vaig posar molt nerviosa i creia que ningú em podia ajudar, em creia que el cap se m’anava i que si passava això, moriria. Aleshores vaig obrir el moneder per donar-li al meu amic diners, per a que em comprés alguna beguda amb sucre, i vaig sentir que em ficava dins del moneder. De l’ensurt li vaig donar al meu amic perquè ell em busques els diners.
*Quant de temps vas estar així?
-Fins sis hores, l’efecte se m’anava però després em tornava a venir. També vaig parlar amb un pal (com de llum) i sentia que les plantes em miraven.
*I saps perquè et va passar tot això?
-Bé, he mirat per Internet i explicava alguna cosa d’herba tripada, és a dir, amb tripis, el que em va fer al·lucinar; també he llegit que la marihuana et crea sensacions de irrealitat i despersonalització, però son coses que he llegit i no ho sé amb certesa.
*Moltes gracies per l’entrevista.
-De res.
Entrevista nº3
Noia ADOLESCENT. H.R, 16 anys
Pare: HOME. A.R, 41 anys
*Bona tarda
-Hola bona tarda
*Començo a fer-te preguntes. Què va passar?
-Van operar al meu pare de l’intestí i no va sortir bé l’operació, al día seguent van repetir-la i tampoc va sortir bé, i va quedar en coma.
*Quants anys tenia?
-Trenta set anys
*Quants dies va quedar en coma?
- Quaranta dies, i quan va sortir del coma li vaig començar a fer preguntes.
*I ell que recordava?
-Recordava així com per parts; recordava veure’ns a mi i a la meva germana a casa, però nosaltres érem adultes i teníem fins fills petits que la meva mare cuidava com si fossin els seus néts i, que la meva mare, s’havia casat amb un altre home; que teníem tres gossos, perquè nosaltres ara en tenim dos i en el seu somni o el que fos en tenia tres. També recorda haver-nos vist a nosaltres a la sala d’espera plorant. També,haver-nos vist sopant amb uns amics molt íntims la nit abans de nadal, tot això sense ell.
*I quan va despertar què va passar?
-Doncs ell estava molt convençut de tot el que va veure, era com si fos tot molt real. Quan va veure a la meva mare estava molt enfadat amb ella, dient-li que era una tramposa i una mentidera; li deia que , que ràpid li havia substituït, fins que la meva mare va parlar amb ell i li va dir que això no era així. També quan es va despertar i va veure a la meva àvia es va sorprendre, ja que al seu somni sempre veia al seu pare molt trist i ell s’imaginavaque la meva àvia havia mort.
*O sigui que era com si veiés un possible futur sense ell present?
-Sí
*I ara, com està?
-Ara bé, té una hèrnia i no pot treballar, però bé.
*Moltes gràcies per explicar-me això, de veritat.
-Igualment.
Entrevista nº 4
Dona. S.G.C, 52 anys
*Hola, bon dia
-Hola
*Com va començar tot? I quants anys tenies quan et va passar el que em vols explicar?
- Tenia uns vint-i-dos anys. Estava al cinquè any de la meva llicenciatura. Aleshores, jo era asmàtica al·lèrgica. La Dra de l’ Hospital de Bellvitge, havia decidit canviar el laboratori que fabricava la vacuna. Era de nit quan, el meu pare, em va posar la vacuna.
*Que va passar quan te la va posar?
- De seguida, vaig notar un picor al nas, a les orelles...De sobte, vaig anar a la meva habitació; vaig obrir la finestra per “inspirar” oxigen, però no semblava que podés fer-ho. El meu pare es va adonar de la meva situació i em deia: “Tranquil·la, no és res. Ja saps, inspira/expira”. No, allò no era una situació normal. La meva mare, va trucar a una ambulància, però jo vaig començar a córrer cap a la porta de sortida; abans d’ arribar, vaig caure rodona al terra. Tenia anòxia, manca d’ oxigen. Després vaig saber que tenia un coma anafilàctic.[3] La meva germana M., em va insuflar oxigen amb un “boca a boca”, fins que, amb el cotxe, vàrem arribar a l’ ambulatori. Jo no recordo res de res des del moment en què vaig caure al menjador de casa, fins a l’ ambulatori, on em van practicar els primers auxilis.
*Recordes alguna cosa?
- Sí, tinc records a l’ arribar a Urgències de l’ Hospital de Bellvitge. Allà, els metges corrien pels passadissos, mentre jo jeia en una camilla, que anava molt ràpid, perquè ells i, els infermers volien salvar-me la vida (es veu que vaig tenir fins a tres infarts). Recordo, haver-les dit: “No cal que correu. No patiu. Ja estic bé”. Però, ells semblava que no m’ escoltaven, perquè seguien correns. Aleshores, i això no sé si ho vaig somniar o no, recordo que, tot seguit, em trobava en una sala d’ espera on estaven el meu pare i la meva germana M., esperant bones o notícies dolentes sobre el meu estat. Vaig escoltar com parlaven entre ells, o potser el que pensaven, i, el meu pare deia: “Si es mor, no m’ ho perdonaré mai”, o, alguna cosa semblant. Allà, vaig adonar-me que, potser m’ estava morint. Quan vaig ser conscient d’ això, i això sí que em sembla “real”, em vaig sentir arrossegada per una mena d’ espiral (qui sap si no seria el canal del part), o centrifugadora i des del moment de néixer, vaig recordar tota la meva vida, segon a segon, com introduint de nou, els meus records, la meva memòria, (com si estigués fent un “reset” d’ un disc dur d’ ordinador, i, tornant a posar els programes), fins al moment en què em trobava. En el moment en què, no vaig estar conforme en morir-me: “Caram, ara haig de morir? Però, què he fet en aquesta vida? No he acabat la llicenciatura, no he treballat, no m’ he casat, no he tingut fills...a més, no puc deixar aquesta pena damunt el meu pare...” Des d’ aquell moment, i, davant la meva inconformitat de morir, vaig despertar-me al llit de l’ hospital...
*Qui estava allà amb tú?
- Estava la meva mare que m’ estava sacsejant (no vaig ser conscient, fins que no em vaig despertar), dient-me: “S., si us plau, desperta, desperta!!!” Li vaig contestar a la meva mare: “Deixa’m dormir. Tinc son” (pensant-me que m’ aixecava per anar a la Facultat). Aleshores, la meva mare, va sortir com una exhalació de l’ habitació. Abans de tornar-me a dormir, com si res, em vaig tapar amb el llençol (tenia un pèl de fred, ja que estava nua). La mare, va tornar amb un metge. Aquest, immediatament, em va destapar traient-me el llençol de sobre i jo, com si res, vaig agafar el llençol i, me’l vaig tornar a posar al damunt. El metge, es va espantar moltíssim amb la meva reacció, mentre la meva mare li deia: “ Però, no li he dit a vostè, que ja estava desperta?” Jajajajajaja...Ara ric, em sembla còmic tot plegat.
*Quina lliçó has extret?
- Des d’ aleshores, no li tinc por a la mort. Vaig trobar-me en un lloc de molta pau i placidesa, malgrat que no vaig veure cap llum enlluernadora, ni cap familiar meu em va venir a trobar per dir-me res de res. Es veu que, no era el meu moment. Està clar. Penso que moriré el dia que, jo mateixa, decideixi fer-ho.
*Doncs suposo que ja està, gràcies per explicar-m’ho.
-De res.
Entrevista nº5
NOI ADOLESCENT. S.G, 17 anys
*Hola, bon dia
-Hola
*Com va començar tot? I quants anys tenies quan et va passar el que em vols explicar?
-Tenia quinze anys; em vaig pujar a una torre d’alta tensió fins a dalt del tot, em va arribar el corrent i em vaig cremar; vaig caure quinze metres; després de 20 minuts conscient amb ferides, va arribar una ambulància que em va immobilitzar i em van ficar dins; ja no recordo res, però em van induir al coma.
*Per que et van induir al coma?
-Diuen que tinc seqüeles psicològiques per haver aguantat el dolor durant una mitja hora; a més tenia que estar quiet per què la meva esquena se’m curés.
*T’importa explicar-me quin tipus de seqüeles et van quedar?
-Doncs aguantar el dolor; puc aguantar el dolor i, també el fet que a vegades em comença a fer mal tot com aquell dia, perquè una part de mi ho recorda.
*Quants dies vas estar en coma?
-Vint-i-set dies
*I què recordes?
-Somnis on la gent que estimava moria o que em deixaven de costat; tot dolent, ho recordo tot borrós.
*Quan et vas llevar que va passar?
-Em vaig llevar diverses vegades, però nomes en recordo una; la primera estava molt enfadat encara que no me’n recordo; insultava a tothom; la segona vegada em vaig quedar una setmana amb els ulls oberts i no feia res, només mirava al sostre, i la tercera vegada, que és l’única que recordo, estava desconcertat.
*Quan vas estar en coma vas veure alguna cosa més?
-Bé, vaig veure a Déu, Jesús i “Satanàs” i al’ Esperit Sant, i a un ésser estimat ja mort.
*De veritat?
-Sí, es més, quan vaig sortir del coma em vaig fer satànic, no pensis malament, només estic en contra de Déu.
*De debò? Jo això ho veig una tonteria ja que no sóc creient.
-Ho entenc, possiblement haurà estat un producte de la meva imaginació.
*Si això és veritat, em podries explicar l’ entorn on et trobaves?
-Era un entorn desèrtic, obscur, ja que era de nit. Havien condemnat a tota la humanitat, ho sé, una tonteria, però bé ; els van fer cavar perquè, un àngel havia dit que Déu estava enterrat a molta profunditat; en fi, el van trobar però no el van treure; em tenia que apropar al forat per poder-ho veure; em van dir que no mirés, que era una falta de respecte i que si ho feia em quedaria cec, això es el que em va dir l’àngel, qui era una persona sense cara, feta d’or. Vaig treure el cap i, ho vaig veure tot blanc i no veia res perquè era molt brillant; quan ho vaig poder veure, Déu era un lingot d’or increïblement gegant amb molts gravats; fins i tot a mi em sembla una bogeria. Més tard vaig veure a Jesús; estava al darrera d’una mena de vitrall que lluïa tant que, no es podia veure a traves d’ell; em va dir que l’acompanyés que ja era hora que descansés i li vaig dir que no; m’ho va tornar a dir i li vaig tornar a dir que no, després em va dir que si sabia que ho passaria molt malament si tornava a la vida, i li vaig dir que no m’importava, que algun dia hauria d’ arribar a fer a alguna persona feliç i encara que em costés la vida a mi em valdria la pena; aleshores, em va mirar enfadat i em va dir: “No diguis que no t’ho he advertit”. Després d’això vaig caure en un forat durant molta estona i, completament obscur, vaig escoltar passes darrera de mi i es va encendre un focus, aquest focus m’ il·luminava a mi i, a un senyor amb un vestit negre i una corbata vermella, portava un bigoti i una perilla; em va mirar i em va dir:” Saps qui ets?” I li vaig dir que sí i, em va dir: “ Vols tornar pel que he escoltat, no?” I li vaig dir que sí, i ell va dir que li semblava perfecte; el vaig mirar i li vaig preguntar: “Qui ets?” I em va dir: “Algú menys important que tu”. Em va agafar de les mans i em va dir alguna cosa, no recordo el què però vaig recordar la paraula baphomet.[4]
La veritat em sembla una tonteria i tot un producte de la meva imaginació o això vull creure; sona poc creïble però, és la veritat.
*Perque has dit que vas veure a Satanàs?
-Perquè aquest home era Satanàs, estic segur, i baphomet era una de les maneres que anomenaven als templaris que no volien estar amb Déu.
*Perquè creus que “Jesús” et va dir: “Ho passaràs malament, si tornes?”
-Perquè les coses no estaven sent fàcils.
*I, a quin familiar vas veure?
-A la meva àvia, però quasi no la recordo, només sé que la vaig veure.
*Doncs suposo que ja està, gràcies per explicar-m’ho.
-De res.
CONCLUSIONS
El fet de realitzar aquest treball m’ha ajudat a entendre:
1.- Com poden arribar les drogues a crear uns determinats efectes com sentir que estàs en un estat de pau i tranquil·litat, fins a arribar a pensar que et mors i sofrir terror al cos i la ment i, també observar com s’ experimenten i treballen amb aquestes drogues, alguns metges i psiquiatres,com Grof, per poder fer sessions de psicoteràpies i fins i tot experimentar amb subjectes (persones) per buscar cures a infermetats que avui dia no tenen cura. He pogut saber la recerca, al voltant de tot plegat, que ha fet la filosofia transpersonal i altres “ciències” de la mateixa branca com la psicologia.
2.- Ha hagut moments en que m’ha costat molt entendre el món de la filosofia transpersonal ja que mai havia fet un treball sobre aquest tema o altres, amb tanta profunditat. Tot que ara està molt resumit, m’ha agradat molt. Els aspectes que més m’han agradat ha sigut el tema del dualisme tant pel que fa a l’ ànima i al cos, com pel que fa al dualisme, “jo real” enfrontat al “jo quàntic”. Crec que veritablement podem parlar d’aquests dos móns un macroscòpic (el nostre) i, una altra microscòpic (el món quàntic).
3.- Amb lo que més he gaudit d’aquest treball ha estat la part pràctica on he entrevistat a cinc persones, i cadascuna de les seves experiències m’han agradat molt. He tingut empatia en cadascuna de les entrevistes i he sentit l’angoixa que cadascú dels individus han patit en les seves experiències.
Amb les seves experiències he après que si tu ets optimista i no vols tornar a viure, ho pots fer. Quan perds la esperança, és quan es perd tot. A la tercera entrevista, hi ha un cas que s’identifica amb això, l’home que va patir el coma, si hagués acceptat veure la seva família unida sense ell, en un futur i feliços, potser hauria pensat que sense ell estaven millor i no hagués sortit del coma, però aquest home va sortir per que va pensar que la seva família l’estimava i no els volia deixar sols, per això va fer possible per despertar-se del coma. Hi ha estudis que afirmen que una persona optimista pot sortir d’una infermetat abans que una persona que no ho afronta amb ànims, i aquestes fins i tot arriben a morir. (Veure annexos)
4.- Abans de fer aquest treball m’era indiferent si podria haver esperits, fantasmes, vida després de la mort...El tema de la física quàntica, ha sigut difícil de entendre’l des del meu punt de vista, ja que és endinsar-se més en temes físics i una mica científics, però hi havia coses interessants com que el record continua a l’anima encara que tu moris, i el cas d’un subjecte que hi veu una visió que després es relaciona amb llegendes antigues, això també es pot veure amb el cas de la quinta entrevista, on el noi escolta la paraula baphomet però que, segons diu, ell no la havia escoltat mai. Després d’aquest treball i les experiències dels entrevistats, la meva forma de pensar ha canviat i tinc l’esperança de que després de la mort hi ha alguna cosa, i que, efectivament si que pot existir una altra forma de “vida”, vida després de la vida, per dir-ho d’alguna manera, darrera d’aquesta que visc actualment, ja sigui que hi hagi reencarnació, que pugui haver-hi un cel o un infern, etc.
Pot ser que a partir de la realització d’aquest treball veuré la vida i la mort des d’ un altra punt de vista diferent. Ara veig que potser la gent no te por a la mort, sinó al no saber el que hi ha després, i si una persona no vol que sigui la seva hora de morir, s’ha d’ esforçar per aconseguir viure.
En darrer terme, vull donar tot el meu agraïment, a les persones que m’han concedit l’entrevista, ja que per algun d’ells no ha estat fàcil parlar de la seva experiència i, recordar tot plegat i, sobretot donar les gràcies a la meva professora-tutora del treball de recerca per guiar-me com ho ha fet, durant tot el desenvolupament del treball.
BIBLIOGRAFIA:
BOHM, David: La totalidad y el ordenimplicado. Barcelona: Kairós, 1987
Capra, Fritjof. Sabiduría insólita. Barcelona: Kairós, 2003 (Título original: UncommonWisdom. 1988)
Carroll, L., 1992. Alícia en terra de la maravelles. Editorial Juventus. Barcelona. (Citat per Fericgla)
CASTEL, ELISA: Gran Diccionario de Mitología Egipcia. Editorial: Alderabán. Año de publicación: 2001.
Fericgla, J. M., 1989. El fong i la gènesi de les cultures. Alta-Fulla. Barcelona. (Citat per Fericgla)
Fericgla, J. M., 1997. Al trasluz de la ayahuasca. Liebre de Marzo. Barcelona. (Citat per Fericgla)
Fericgla, J. M. [ed.], 1994. Plantas, chamanismo y estados de consciencia. Liebre de Marzo. Barcelona. (Citat per Fericgla)
FONDI, Roberto: La Révolution Organiciste. París: Le Labyrinthe, 1986
GROF, Stanislav: Psicoterapia con LSD. Barcelona: Editorial La Liebre de Marzo S. L. , 2005 (Título original: LSD Psychoterapy by StanislavGrof, M.D, 2001, 1994, 1980)
LASZLO, Ervin. El cosmos creativo. Hacia una ciencia unificada de la materia, la vida y la mente. Barcelona: Kairós, 1997 (Título original: The Creative Cosmos, 1993)
Leavitt, F., 1995. Drugs&Behavior. Sage publications. Londres. (Citat per Fericgla)
MOODY, Raymond: Vida después de la vida. Madrid: Editorial Edaf, 1984
Ott, J., 1994. Pharmacotheon. Liebre de Marzo. Barcelona. (Citat per Fericgla)
PEAT, F. David. Sincronicidad. Puente entre mente y materia. Barcelona: Kairós, 2001 (Título original: Synchronicity, 1987)
PRIGOGINE, I and STENGERS, Isabelle: Order out of Chaos: Man’s new Dialogue with Nature. Nueva York: Bantam Books, 1984
Samorini, G., 2000. Animales que se drogan. Telesterion. Dozza, Itàlia. (Citat per Fericgla)
STAPP, Henry P.: Matter, Mind and Quantum Mechanics. Nueva York: Springer Verlag, 1993
STEVENSON, Ian: Children’s Who Remember Previous Lives. Charlottesville: University Press of Virginia, 1987
WHEELER, John Archibald: “Bits quanta meaning” (Bits quanta y significado) en Problems of Theoretical Physics. Salerno: UniversityPress, 1984
WEBGRAFIA:
http://es.wikipedia.org/wiki/Albert_Hofmann
http://sostenibilidad.semana.com/tendencias/articulo/el-experimento-del-arroz-masaru-emoto/30480
ÀNNEX
L'investigador japonès Masaru Emoto [5] demostra amb dos pots d'arròs que el que diem i fem pot canviar-ho tot. Com per exemple a les infermetats, com et sents pot fer canviar-ho tot.
En aquests experiments prenia dos pots de cristall amb aigua, ja que ell diu que l’aigua és un vertader conductor d’energies i nostre cos esta fet amb un 65% / 75% d’aigua, a una li deia que l’ estimava i a l'altra que l'anava a matar.
Més tard Emoto va tornat a fer un altre experiment que es pot fer a casa conegut com "l'experiment de l'arròs" que va consistir a posar dues porcions d'arròs cuinat en tres pots diferents. En un pot va escriure "gràcies", en un altre no va escriure res i en l'altre "idiota". Després, li va dir al cada pot la paraula que tenien durant 30 dies.
El resultat va ser que el pot que tenia escrit "gràcies" va començar a fermentar i emanar una olor molt agradable, el que no tenia res es va podrir i el que tenia escrit "idiota" es va omplir de floridura i es va tornar negre.
[1] Aquestes entrevistes s’han realitzat a companys de l’ Institut, personal docent i amics, és a dir, persones properes a la persona entrevistadora, autora d’ aquest treball de recerca.
[2] Aparell per que no es tanquin les venes del cor i la sang pugui passar.
[3] En comptades ocasions, si la sensibilitat a un al·lergen és extrema, un nen pot presentar una reacció anafilàctica (o xoc (shock) anafilàctic). Es tracta d’una reacció molt intensa i sobtada que afecta la pell i els sistemes respiratori, digestiu i cardiovascular. Aquests símptomes poden estar ocasionats per qualsevol tipus d’al·lergen, des de determinats aliments fins al verí de certs insectes, i sempre requereixen d’atenció mèdica immediata.
[4] Baphomet ( també Bafomet , Bafumet , Bafometo o Baffometo ) suposat ídol o deïtat el culte se li atribueix als Cavallers de l'Ordre del Temple. El seu nom va aparèixer per primera vegada quan els templers van ser enjudiciats per heretges . Durant el procés molts dels cavallers de l' ordre van ser sotmesos a tortura , i van confessar nombrosos actes herètics . Entre ells es va incloure l'adoració a un ídol d'aquest nom . Sol relacionar també el nom Baphomet amb la fusió de dos termes grecs el significat aproximat és el de baptisme de saviesa .
Veure : http://es.wikipedia.org/wiki/Baphomet
[5] Masaru Emoto va ser un autor japonès conegut per les seves controvertides afirmacions de que les paraules, oracions, sons i pensaments dirigits cap a un volum d'aigua influirien sobre la forma dels cristalls de gel obtinguts del mateix. Segons Emoto, l'aparença estètica dels cristalls dependria de si les paraules o pensaments siguin positius o negatius.
