PLATÓ. LA REPÚBLICA. CAPÍTOL VII. "EL MITE DE LA CAVERNA".

PLATÓ. LA REPÚBLICA. 

CAPÍTOL VII. "EL MITE DE LA CAVERNA".

Plató: el mite de la caverna, un retrat d'ahir i d'avui 

1. La imatge platònica de la condició humana

Plató (Atenes, -428/-347) és un dels pensadors més originals i influents de tota la Filosofia Occidental: la seva obra defineix un dels dos grans eixos que guien i travessen tota la història del pensament humà. Amb seductora bellesa literària i amb profunda mirada filosòfica, fa brollar, en els seus diàlegs, els grans problemes o qüestions que mai han deixat d'inquietar als humans.

Podríem afirma que en l'estrany i bell mite de la caverna es concentra el més profund de tot el seu pensament. El mite, fent ús d'imatges dotades d'una gran força descriptiva, pretén mostrar-nos la seva visió de la natura humana, la seva coneguda teoria de les idees, el dolorós procés mitjançant el qual els humans arribem al coneixement, etc. El mite, ple de sublims metàfores i obert a pluralitat d'interpretacions, és font permanent d'inspiració per als artistes i per als pensadors en general.

En el mite, Plató relata l'existència d'uns homes captius des del naixement a l'interior d'una fosca caverna. Presoners no sols de les ombres obscures pròpies dels habitacles subterranis, sinó, també, lligats de cames i coll, de manera que han de mirar sempre endavant a causa de les cadenes sense poder mai girar el cap. La llum que il•lumina l'antre la reben d'un foc encès darrera d'ells, enlairat i distant.

Arribats aquí, Plató, per boca de Sòcrates, ens diu que imaginem entre el foc i els encadenats un camí elevat al llarg del qual s'ha construït un mur, per aquest camí hi passen uns homes que porten tota mena de figures que els sobrepassen, unes amb forma humana i d'altres amb forma d'animal; aquests vianants que transporten estàtues a vegades enraonen i a vegades callen. Els captius, amb els caps immòbils, no han vist res més que les ombres projectades pel foc al fons de la caverna -talment una pantalla de cinema per on es belluguen ombres xineses- i s'arriben a creure, mancats d'una educació diferent, que allò que veuen no són ombres, sinó objectes reals, la mateixa realitat.

En aquestes, Glaucó, l'interlocutor de Sòcrates, afirma que està absolutament convençut que els encadenats no poden considerar altra cosa vertadera que les ombres dels objectes. A causa de l'obnubilació dels sentits i l'ofuscació mental estan condemnats a prendre per vertaderes totes i cadascuna de les coses falses. Un cop Sòcrates ha comprovat que Glaucó l'ha entès, que s'ha après bé la lliçó, li explica que si un d'aquests captius fos alliberat i sortís al món exterior tindria greus dificultats per adaptar-se a la llum enlluernadora del sol; d'antuvi, per no quedar encegat, cercaria les ombres i les coses reflectides a l'aigua; més endavant i de manera gradual s'acostumaria a mirar els objectes mateixos i a la fi descobriria tota la bellesa del cosmos. Astorat, s'adonaria que pot contemplar amb nitidesa les coses, apreciar-les amb tota la riquesa policroma i en l'esplendor de les seves figures.

No acaba aquí el mite, sinó que Sòcrates fa entrar de nou el presoner a l'interior de la caverna perquè doni la bona notícia a aquella gent presonera de la foscor i esclavitzada, tot fent-la joiosament participar del gran descobriment que acaba de fer, alhora que ha de procurar convèncer-la que viu en l'engany, en la més aclaparadora falsedat. Infructuós intent, aquells pobres alienats des de la infància per l'obscuritat de l'antre el prenen per un boig i es riuen d'ell. Fins i tot, Sòcrates afirma que si algú intentés deslligar-los i fer-los pujar per la costeruda ascensió cap a la boca de la caverna, si el poguessin prendre amb les seves pròpies mans i el poguessin matar, el matarien; així són els presoners: ignorants, incultes i violents. 

Resum adaptat de l'article d'Agustí Casanova,

titulat El mite de la caverna, Diari de Girona, 23-11-1994.

2. L'actualitat del retrat platònic

Els quatre àmbits o espais del mite de la caverna mostren diferents situacions de la nostra actual condició.

1r En la caverna, els encadenats mirant les ombres 

No és la nostra vida una existència encadenada? Naixem en una societat no elegida, amb una estructura social ben travada, amb unes ideologies, un llenguatge, uns costums.

I nosaltres, encadenats a la nostra societat, veiem com van desfilant als nostres ulls unes ombres. No és una desfilada d'aparences la televisió? I el cinema —Plató en seria l'inventor— no és un seguit d'imatges i no de realitats? Aquestes ombres encanten als presoners, creuen que són la realitat. I que feliços que són en el seu engany! Que bé que s'hi està mirant la televisió!

2n Es deslliura de les cadenes

Però Plató introdueix una nota d'optimisme: l'encadenat —no sabem com— es deslliura o el deslliuren de les cadenes. Qui deslliga?

És possible, en la nostra societat, que un presoner se senti insatisfet, que dubti, que qüestioni les seves cadenes. És possible arribar a descobrir el muntatge, descobrir que en la nostra societat hi ha molta mentida i simulació. Hi ha uns homes i uns artefactes que produeixen engany: publicitat, informació filtrada, ...

Què és el que podia motivar la insatisfacció o el dubte del presoner? Els enganyadors segueixen incessantment el seu camí traçat i enganyador. Estan també ells encadenats?

3r El camí abrupte i costerós d'ascensió

El foc —l'electricitat, la tècnica— és el que possibilita aquest enorme muntatge. Amb el descobriment del foc l'home comença el seu camí de superació.

Qui ha organitzat aquest gran muntatge? Aquesta complicada mentida? Quina és la intenció de l'engany múltiple? Existeix un enganyador no enganyat?

Quan el presoner s'allibera de les seves cadenes, aleshores pot començar el llarg i costerós camí d'emancipació, d'alliberament. 

4t La sortida al món exterior i "real"

Després d'un dolorós camí d'ascensió, el presoner arriba a entreveure la vertadera realitat. Què vol dir "vertadera realitat"? Quina és la "vertadera realitat" en la nostra societat? 

Quan hom descobreix el gran muntatge i surt de l'engany, ha de tornar a dins, informar i alliberar els seus antics companys? Una disjuntiva moral! Què feu Sòcrates?

Adaptació feta a partir de l'article d'Emilio Lledó,

Lecturas de un mito filosófico, Resurgimiento, núm. 1, 1980.

Mito de la caverna (Rep. VII, 514a-518e)

Después de eso —proseguí— compara nuestra naturaleza respecto de su educación y de su falta de educación con una experiencia como ésta. Represéntate hombres en una morada subterránea en forma de caverna, que tiene la entrada abierta, en toda su extensión, a la luz. En ella están desde niños con las piernas y el cuello encadenados, de modo que deben permanecer allí y mirar sólo delante de ellos, porque las cadenas les impiden girar en derredor la cabeza. Más arriba y más lejos se halla la luz de un fuego que brilla detrás de ellos; y entre el fuego y los prisioneros hay un camino más alto, junto al cual imagínate un tabique construido de lado a lado, como el biombo que los titiriteros levantan delante del público para mostrar, por encima del biombo, los muñecos. 

—Me lo imagino.

—Imagínate ahora que, del otro lado del tabique, pasan sombras que llevan toda clase de utensilios y figurillas de hombres y otros animales, hechos en piedra, madera y de diversas clases; y entre los que pasan unos hablan y otros callan.

—Extraña comparación haces, y extraños son esos prisioneros.

—Pero son como nosotros. Pues en primer lugar, ¿crees que han visto de sí mismos, o unos de los otros, otra cosa que las sombras proyectadas por el fuego en la parte de la caverna que tienen frente a sí?

—Claro que no, si toda su vida están forzados a no mover las cabezas.

—¿No sucede lo mismo con los objetos que llevan los que pasan del otro lado del tabique?

—Indudablemente.

—Pues entonces, si dialogaran entre sí, ¿no te parece que entenderían estar nombrando a los objetos que pasan y que ellos ve?

—Necesariamente.

—Y si la prisión contara con un eco desde la pared que tienen frente a sí, y alguno de los que pasan del otro lado del tabique hablara, ¿no piensas que creerían que lo que oyen proviene de la sombra que pasa delante de ellos?

—¡Por Zeus que sí!

—¿Y que los prisioneros no tendrían por real otra cosa que las sombras de los objetos artificiales transportados?

—Es de toda necesidad.

—Examina ahora el caso de una liberación de sus cadenas y de una curación de su ignorancia, qué pasaría si naturalmente les ocurriese esto: que uno de ellos fuera liberado y forzado a levantarse de repente, volver el cuello y marchar mirando a la luz y, al hacer todo esto, sufriera y a causa del encandilamiento fuera incapaz de percibir aquellas cosas cuyas sombras había visto antes. ¿Qué piensas que respondería si se le dijese que lo que había visto antes eran fruslerías y que ahora, en cambio, está más próximo a lo real, vuelto hacia cosas más reales y que mira correctamente? Y si se le mostrara cada uno de los objetos que pasan del otro lado del tabique y se le obligara a contestar preguntas sobre lo que son, ¿no piensas que se sentirá en dificultades y que considerará que las cosas que antes veía eran más verdaderas que las que se le muestran ahora?

—Mucho más verdaderas.

—Y si se le forzara a mirar hacia la luz misma, ¿no le dolerían los ojos y trataría de eludirla, volviéndose hacia aquellas cosas que podía percibir, por considerar que éstas son realmente más claras que las que se le muestran?

—Así es.

—Y si a la fuerza se lo arrastrara por una escarpada y empinada cuesta, sin soltarlo antes de llegar hasta la luz del Sol, ¿no sufriría acaso y se irritaría por ser arrastrado y, tras llegar a la luz, tendría los ojos llenos de fulgores que le impedirían ver uno solo de los objetos que ahora decimos que son los verdaderos?

—Por cierto al menos inmediatamente.

—Necesitaría acostumbrarse, para poder llegar a mirar las cosas de arriba. En primer lugar miraría con mayor facilidad las sombras y después las figuras de los hombres y de los otros objetos reflejados en el agua, luego los hombres y los objetos mismos. A continuación contemplaría de noche lo que hay en el cielo y el cielo mismo, mirando la luz de los astros y la luna más fácilmente que, durante el día, el Sol y la luz del Sol.

—Sin duda.

—Finalmente pienso, podría percibir el Sol no ya en imágenes en el agua o en otros lugares que le son extraños, sino contemplarlo cómo es en sí y por sí, en su propio ámbito.

—Necesariamente.

—Después de lo cual concluiría con respecto al Sol, que es lo que produce las estaciones y los años y que gobierna todo en el ámbito visible y que de algún modo es causa de las cosas que ellos habían visto.

—Es evidente que, después de todo esto, arribaría a tales conclusiones.

—Y si se acordara de su primera morada, del tipo de sabiduría existente allí y de sus entonces compañeros de cautiverio, ¿no piensas que se sentiría feliz del cambio y que los compadecería?

—Por cierto.

—Respecto de los honores y elogios que se tributaban unos a otros y de las recompensas para aquel que con mayor agudeza divisara las sombras de los objetos que pasaban detrás del tabique, y para el que mejor se acordase de cuáles habían desfilado habitualmente antes y cuáles después, y para aquel de ellos que fuese capaz de adivinar lo que iba a pasar, ¿te parece que estaría deseoso de todo eso y que envidiaría a los más honrados y poderosos entre aquéllos? ¿O más bien le pasaría como al Aquiles de Homero, y «prefiriría ser un labrador que fuera siervo de un hombre pobre» o soportar cualquier otra cosa, antes que volver a su anterior modo de opinar y a aquella vida?

—Así creo también yo, que padecería cualquier cosa antes que soportar aquella vida.

—Piensa ahora esto, si descendiera nuevamente y ocupara su propio asiento, ¿no tendría ofuscados los ojos por las tinieblas, al llegar repentinamente del Sol?

—Sin duda.

—Y si tuviera que discriminar de nuevo aquellas sombras, en ardua competencia con aquellos que han conservado en todo momento las cadenas, y viera confusamente hasta que sus ojos se reacomodaran a ese estado y se acostumbraran en un tiempo nada breve, ¿no se expondría al ridículo y a que se dijera de él que, por haber subido hasto lo alto, se había estropeado los ojos, y que ni siquiera valdría la pena intentar marchar hacia arriba? Y si intentase desatarlos y conducirlos hacia la luz, ¿no lo matarían, si pudieran tenerlo en sus manos y matarlo?

—Seguramente.

—Pues bien, querido Glaucón, debemos aplicar íntegra esta alegoría a lo que anteriormente ha sido dicho, comparando la región que se manifiesta por medio de la vista con la morada-prisión, y la luz del fuego que hay en ella con el poder del sol; compara, por otro lado, el ascenso y contemplación de las cosas de arriba con el camino del alma hacia el ámbito inteligible, y no te equivocarás en cuanto a lo que estoy esperando, y que es lo que deseas oír. Dios sabe si esto es realmente cierto; en todo caso, lo que a mí me parece es que lo que dentro de lo cognoscible se ve al final, y con dificultad, es la Idea del Bien. Una vez percibida, ha de concluirse que es la causa de todas las cosas rectas y bellas, que en el ámbito visible ha engendrado la luz y al señor de ésta, y que en el ámbito inteligible es señora y productora de la verdad y de la inteligencia, y que es necesario tenerla en vista para poder obrar con sabiduría tanto en lo privado como en lo público.

—Comparto tu pensamiento, en la medida que me es posible.

—Mira también si lo compartes en esto: no hay que asombrarse de que quienes han llegado allí no estén dispuestos a ocuparse de los asuntos humanos, sino que sus almas aspiran a pasar el tiempo arriba; lo cual es natural, si la alegoría descrita es correcta también en esto.

—Muy natural.

—Tampoco sería extraño que alguien que, de contemplar las cosas divinas, pasara a las humanas, se comportase desmañadamente y quedara en ridículo por ver de modo confuso y, no acostumbrado aún en forma suficiente a las tinieblas circundantes, se viera forzado, en los tribunales o en cualquier otra parte, a disputar sobre sombras de justicia o sobre las figurillas de las cuales hay sombras, y a reñir sobre esto del modo en que esto es discutido por quienes jamás han visto la Justicia en sí.

—De ninguna manera sería extraño.

—Pero si alguien tiene sentido común, recuerda que los ojos pueden ver confusamente por dos tipos de perturbaciones: uno al trasladarse de la luz a la tiniebla, y otro de la tiniebla a la luz, y al considerar que esto es lo que le sucede al alma, en lugar de reírse irracionalmente cuando la ve perturbada e incapacitada de mirar algo, habrá de examinar cuál de los dos casos es: si es que al salir de una vida luminosa ve confusamente por falta de hábito, o si, viniendo de una mayor ignorancia hacia lo más luminoso, es obnubilada por el resplandor. Así, en un caso se felicitará de lo que le sucede y de la vida a que accede; mientras en el otro se apiadará, y, si se quiere reír de ella, su risa será menos absurda que si se descarga sobre el alma que desciende desde la luz.

—Debemos considerar entonces, si esto es verdad, que la educación no es como la proclaman algunos. Afirman que, cuando la ciencia no está en el alma, ellos la ponen, como si se pusiera la vista en ojos ciegos.

—Afirman eso, en efecto.

—Pues bien, el presente argumento indica que en el alma de cada uno hay el poder de aprender y el órgano para ello, y que, así como el ojo no puede volverse hacia la luz y dejar las tinieblas si no gira todo el cuerpo, del mismo modo hay que volverse desde lo que tiene génesis con toda el alma, hasta que llegue a ser capaz de soportar la contemplación de lo que es, y lo más luminoso de lo que es, que es lo que llamamos el Bien. ¿No es así?

—Sí.

—Por consiguiente, la educación sería el arte de volver este órgano del alma del modo más fácil y eficaz en que puede ser vuelto, mas no como si le infundiera la vista, puesto que ya la posee, sino, en caso de que se lo haya girado incorrectamente y no mire adonde debe, posibilitando la corrección.

—Así parece, en efecto.

________________________________________

Relació amb la pel.lícula: "Matrix"

Podeu veure la sèrie de TV3 "Merlí", sobre un professor de filosofia:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-plato-capitol-2/video/5552234/

WEBGRAFIA:

http://www.xtec.cat/~jortiz15/caverna.htm

https://www.youtube.com/watch?v=SJrkhNskaUs

http://www.youtube.com/watch

EXTRACTE DE LA PROGRAMACIÓ D' HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

EXTRACTE DE LA PROGRAMACIÓ DE LA MATÈRIA A LLIURAR A L’ALUMNE

PROFESSOR	Sílvia Gil Cordero
NIVELL EDUCATIU	Batxillerat
MATÈRIA	Història de la Filosofia
CURS	Segon de Batxillerat

CONTINGUTS

Continguts comuns a tots els blocs (continguts de caràcter metodològic i actitudinal) - Obtenció, processament i anàlisi crítica d’informació - Expressió argumentada, oral i escrita, d’idees - Participació en espais de reflexió i intercanvi d’informació, cerca, contrast i expressió d’idees, aprofitant les tecnologies de la informació i la comunicació - Participació en debats mitjançant l’exposició raonada del pensament propi - Comentari de textos filosòfics o que suscitin problemes filosòfics, emprant amb propietat els corresponents termes i conceptes - Racionalitat, empatia i respecte crític envers els plantejaments aliens, individuals i col·lectius - Autonomia personal i sentit de la responsabilitat a l’hora de prendre decisions i  actuar, assumint una visió crítica vers qualsevol forma d’injustícia i discriminació - Posició crítica envers els valors, normes i actituds contràries als drets humans, la convivència pacífica i la defensa de la natura Els continguts de caràcter conceptual s’estructuren en tres  blocs: 1.       Pensament antic i medieval. UNITAT 1. Els orígens de la filosofia occidental 1.      El pas del mite al logos 2.      Els filòsofs presocràtics UNITAT 2. La Grècia Clàssica 1.Situació històrica i cultural            2. La Sofística i Sòcrates 3. Plató 4. Aristòtil UNITAT 3. L’Hel·lenisme 1. L a Grècia Hel·lenística             2. La Filosofia Hel·lenística (Epicur) UNITAT 4.Pensament medieval: religió i filosofia. (San Anselm, St Tomàs, Occam) 2. Pensament modern UNITAT 5.El Renaixement i la Revolució Científica (Galileu, Kepler, Newton) UNITAT 6. El Racionalisme 1. El Barroc i l’Absolutisme              2. El Racionalisme              3. Descartes UNITAT 7. L’empirisme 1.      La revolució industrial              2.   La visió empirista              3.   John Locke              4.   George Berkeley              5.   Hume 3.     Pensament contemporani UNITAT 8. La crisi de la consciència moderna 1.      La segona Revolució Industrial i el món en guerra 2.      Els filòsofs de la sospita 2.1. Friedrich Nietzsche UNITAT 9. Ètica i Política L’utilitarisme       2. L’utilitarisme humanista de Stuart Mill

COMPETÈNCIES

La competència en l’anàlisi i síntesi crítica de textos filosòfics La competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa La competència social i cívica

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Criteris - Analitzar el contingut d’un text filosòfic, identificant els seus elements fonamentals i la seva estructura, i comentar-lo amb rigor metodològic. - Relacionar els problemes filosòfics estudiats amb les principals condicions socioculturals en les quals apareixen i a les quals han pretès donar resposta, situant-los adequadament en la seva època i correlacionant les seves característiques principals. - Ordenar i situar cronològicament les diverses respostes donades a les preguntes filosòfiques bàsiques, relacionant-les amb els filòsofs anteriors i identificant la seva influència i permanència en la reflexió filosòfica posterior. - Comentar i jutjar críticament un text filosòfic, identificant els supòsits implícits que amaga, la consistència dels seus arguments i les conclusions que planteja, així com la vigència de les seves aportacions en l’actualitat. - Comparar i relacionar textos filosòfics de diferents èpoques i autors, per establir-hi semblances i diferències de plantejament. - Aplicar en les activitats plantejades (comentari de textos, dissertacions, argumentacions, debats, etc) el procediment metodològic adequat a l’orientació científica o filosòfica dels temes - Obtenir informació rellevant des de diferents fonts, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la críticament en l’anàlisi d’algun aspecte o pregunta de la història del pensament filosòfic - Participar en debats o exposar-hi per escrit l’opinió sobre algun problema filosòfic del present, aportant-hi les reflexions pròpies i relacionant-les amb altres posicions d’èpoques passades prèviament estudiades. - Analitzar críticament les conceptualitzacions de caràcter excloent i discrimonatori que apareixen en el discurs filosòfic de diferents èpoques històriques, assenyalant la seva vinculacuó amb altres plantejaments socials i culturals propis de l’època Instruments.  L’ alumne,  per tal de superar la matèria, n’ haurà d’ assolir les competències específiques. La manera de demostrar que és apte serà realitzant: -          Una prova escrita o examen fet a classe que, consistirà en un Comentari de Text amb preguntes que s’ intentaran ajustar al format de les proves de les PAU. -          Entregant el dia de l’ examen, treballs opcionals, de qüestions sorgides a classe fins a un total de quatre treballs amb una vàlua de 0,25 punts cadascú d’ ells, fent un total de 1p. Aquest punt més, s’ afegirà a la nota de l’ examen. -          Una prova escrita feta a casa que, consistirà en un Comentari de Text amb preguntes que s’ intentaran ajustar al format de les proves de les PAU. Preferiblement en suport informàtic. Tenint en compte la data d’ entrega es procedirà de la següent manera: . 1r dia de data d’ entrega: Es sumarà un punt a la nota del treball . 2n dia de data d’ entrega: Es sumarà mig punt a la nota del treball. . 3r dia de data d’ entrega: No es sumarà cap punt a la nota del treball. . 4t dia de data d’ entrega: Es penalitzarà amb un punt negatiu. Caldrà justificant metge en cas d’ absència per malaltia. Fora d’ aquestes dates, no s’ acceptarà l’ entrega del treball. S’ acceptarà que el 3r i 4r dia de data d’ entrega, es pugui enviar per correu electrònic a sgil4@xtec.cat. Per a assolir la nota de qualificació,el treball haurà d’estar imprès, el més aviat posible, sinó comptarà com No Presentat. La nota de qualificació del trimestre o d’avaluació, sorgirà seguint la següent fòrmula: [Examen + 1 punt de treballs opcionals]= 50%  [Comentari Text a casa+ Data d’ entrega]= 50% Es farà la nota mitjana. La nota de qualificació de tot el curs, sorgirà de la nota mitjana de les tres avaluacions. Si aquesta nota és 4,5 punts,es considerarà l’ assignatura aprovada. Si aquest no és el cas, l’ alumne s’ haurà d’ examinar de l’ avaluació o avaluacions suspeses a la prova extraordinària de maig.  Si l’ alumne no aprova al maig, s’ haurà d’ examinar de tota la matèria a la prova extraordinària de juny, amb un examen de comentari de text amb preguntes que s’ intentaran ajustar al format de les proves de les PAU. Si l’ alumne promociona a Segon Batxillerat, quedant-li la matèria de Primer Batxillerat pendent, haurà de realitzar dues proves escrites,  durant els dos primers trimestres del següent curs, que serà un comentari de text o pel·lícula proposada per la professora, tal i com faran els alumnes de primer curs, amb vàlua d’ examen. Es farà la nota mitjana de les dues proves i aquesta serà la nota final de l’ assignatura. NOTA IMPORTANT: Per acord d’equip docent, l’ alumne que tingui un 10% de faltes  injustificades, no podrá accedir a l’ avaluació contínua. Es valorarà positivament que la cal·ligrafia, l’ ortografía i la sintaxi siguin les adequades a la matèria d’ Història de la Filosofia de Segon de Batxillerat. En cas contrari, si la cal·ligrafia resulta poc legible, no es corregirà la prova.

MATERIAL NECESSARI

El Blog de la professora: http://mystikeepopteiaalaula.blogspot.com.es/ El material que es lliura en suport informàtic o en fotocòpies Llibre de text Atena

PROVES D' ACCÉS UNIVERSITAT JUNY 2017

Proves d’accés a la universitat 

Història de la filosofia 

Sèrie 1 Convocatòria 2017

 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). 

OPCIÓ A 

"[…] les idees de calor i de llum, que rebem del Sol per mitjà del tacte o dels ulls, comunament les considerem qualitats reals, existents en el Sol, i que hi són com alguna cosa més que simples poders. Però quan prenem en consideració el Sol, pel que fa a la cera que fon o blanqueja, considerem la tovor o la blancor produïdes en la cera no com a qualitats del Sol, sinó com a efectes dels seus poders. Tot i que, si ho pensem bé, aquestes qualitats de calor i llum, que són percepcions meves quan em sento escalfat o iŀluminat pel Sol, no són en el Sol ni més ni menys del que hi són els canvis fets en la cera quan s’estova o es blanqueja per causa seva. Els uns i les altres són igualment poders del Sol, que depenen de les seves qualitats primàries, amb les quals pot, en un cas, alterar la massa, la forma, la textura o el moviment d’algunes de les parts insensibles dels meus ulls, o de les meves mans, i produir d’aquesta manera en mi les idees de llum o de calor; i pot, en l’altre, alterar la massa, la forma, la textura o el moviment de les parts insensibles de la cera, i produir d’aquesta manera en mi les idees distintes de blancor i flacciditat."

John Locke. Assaig sobre l’enteniment humà, llibre ii, capítol viii

 1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] 

2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text l’expressió i el mot següents: [1 punt] 

a) «qualitats reals» 

b) «poders» 

3. Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Locke, de la frase següent del text: «aquestes qualitats de calor i llum […] no són en el Sol ni més ni menys del que hi són els canvis fets en la cera quan s’estova o es blanqueja per causa seva». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts] 

4. Compareu la concepció de Locke sobre la possibilitat que hi hagi coneixement innat amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts] 

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Si tinc la mà dreta en un recipient d’aigua a 5 °C i l’esquerra en un recipient d’aigua a 40 °C, i després poso totes dues mans en un recipient d’aigua a 25 °C, la sensació que tindré a la mà dreta em portaria a pensar que l’aigua està calenta, però la que tindré a la mà esquerra, que l’aigua està freda; però com que l’aigua no pot, alhora, estar calenta i estar freda, això vol dir que estar calent i estar fred no són propietats que pugui tenir l’aigua.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts] 

OPCIÓ B 

"L’home noble reclama el seu enemic com una cosa pròpia, com una mena de distinció de la seva pròpia persona, no suporta cap altre enemic que aquell en el qual no hi ha res de menyspreable, sinó moltes coses respectables. Imaginem-nos, al contrari, «l’enemic» tal com el concep l’home del ressentiment. En això consisteix precisament el seu acte, la seva creació: ell ha concebut «l’enemic pervers», «el pervers» per antonomàsia, i aquest és, de fet, el seu concepte fonamental a partir del qual s’imagina com a imatge invertida i contraposada un «home bo»… que és ell mateix! En l’home noble s’esdevé exactament el contrari: concep la idea fonamental de «bo» d’una forma prèvia i espontània, és a dir, a partir de la seva pròpia persona, i només a partir d’això es fa una idea d’allò que és «dolent». Aquest concepte de «dolent» d’origen noble i aquella idea de «pervers» sorgida de la bóta de cervesa que és l’odi insaciable —el primer concepte és una creació posterior, una cosa secundària, un color complementari, mentre que el segon concepte és quelcom d’original, el començament, l’acte veritable dins la concepció d’una moral dels esclaus— són molt diferents, per bé que ambdós termes, «dolent» i «pervers», es contraposin en aparença a la mateixa idea de «bo». Tanmateix, la idea de «bo» no és la mateixa. Només cal que ens preguntem qui és pròpiament «pervers» en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta estricta és aquesta: precisament l’«home bo» de l’altra moral, precisament el noble, el poderós, el dominador, però tenyit d’un altre color, interpretat d’una altra manera i vist d’una altra forma per l’ull verinós del ressentiment."

 Friedrich Wilhelm Nietzsche. La genealogia de la moral, i  

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text l’expressió i el mot següents: [1 punt]
a) «home noble»
b) «ressentiment»
3. Expliqueu el sentit i la justificació, segons Friedrich Wilhelm Nietzsche, de les afirmacions següents del text: «la idea de “bo” no és la mateixa. Només cal que ens preguntem qui és pròpiament “pervers” en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta estricta és aquesta: precisament l’“home bo” de l’altra moral, precisament el noble […].» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepció de Nietzsche sobre la relació entre els nostres conceptes i el món o, més en general, sobre el coneixement, amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]
5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Si dues persones mantenen principis morals diferents, aleshores, com a mínim, una d’elles està equivocada.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]


Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 4 PAU 2017
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les proves Història de la filosofia
SÈRIE 1

L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant. Hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació.

Primera pregunta
Explicar breument el contingut del text. [2 punts] 

L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor (excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (60-100 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 60-100 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti aquests límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en què s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per descomptat, no es pot esperar de cap manera un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri comprensió de l'estructura argumentativa del text.

Opció A)

Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà d’exposar, d’una forma o altra, les idees següents: (i) En el text Locke ofereix un argument per mostrar que les idees de calor o de color no són qualitats reals que es trobin en el sol: (ii) Per justificar això compara dos casos: (a) els efectes que el sol pot causar en un tros de cera (el sol fa que la cera s’estovi i perdi color); i (b) els efectes que el sol causa en nosaltres en incidir sobre la nostra pell o els nostres ulls (notem escalfor, veiem llum); (iii) si en (a) és clar que allò que és tou (o emblanquinat) és la cera i no pas el sol, també hauríem d’acceptar que en (b) la calor o el color no estan en el sol, sinó sols en nosaltres.

Opció B)

Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà d’exposar, d’una forma o altra, les següents idees: (i) Es contrasten dues concepcions d’enemic: la de l’home noble i la de l’home del ressentiment. El primer no pot tenir com a enemic algú que consideri menyspreable; el segon, en canvi, sí: considera a l’enemic pervers. (ii) Es contrasten dues concepcions d’“home bo”: la de la moral de l’home noble, que construeix aquesta noció a partir de si mateix, i la de la moral de l’home del ressentiment, que construeix aquesta noció només com a oposició a aquells que considera dolents. (iii) Aquestes dues concepcions d’home bo es contraposen: l’home pervers de la moral del ressentiment és, justament, l’home bo de la moral noble. • L’avaluació de la pregunta s’ha de fer de forma global. L’alumne no té en absolut per què fer el seu resum distingint exactament el mateix nombre d’apartats que s’indiquen en aquests criteris. El que s’ha de fer en una bona resposta és articular d’una manera mínimament coherent les idees que s’indiquen.

Segona pregunta 
Explicar el significat de termes o expressions. [1 punt]

El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. El fet que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seu. Quan sigui possible, té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva.

Opció A)

a) «qualitats reals»: la massa, forma, nombre, la textura o el moviment de les parts d’un cos. Alternativament: les propietats d’un cos que té per ell mateix, sense relació amb altres cossos, i que fan que tingui els poders que té.
b) «poder»: capacitat que té un cos de produir determinats efectes en nosaltres o en altres cossos.

Opció B)
a) «home noble»: aquell que té les virtuts de l’autoafirmació, la confiança, la creativitat i l’espontaneïtat.
b) «ressentiment»: sentiment hostil que es dirigeix vers aquells que hom identifica com a culpables de la pròpia frustració.

Important: aquestes respostes són sols un exemple de resposta correcta. En cadascun dels casos hi ha moltes altres maneres correctes de respondre.

Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. [3 punts]

L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. S’haurà de tenir present, però, que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte les idees que siguin pertinents per entendre la afirmació que es vol explicar i per entendre les raons de l’autor per fer aquesta afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. A vegades una exposició general i correcta del pensament del filòsof pot no respondre al que es demana si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta.

Opció A)
La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) La distinció entre idees i qualitats. (ii) La distinció entre qualitats primàries, secundàries i terciàries. (iii) Explicar les argumentacions de Locke que intenten establir que idees com ara les de calor o color no es troben en els objectes. Per obtenir la màxima puntuació cal explicar amb correcció i claredat com a mínim un argument que ens porti a aquesta conclusió: el que Locke ofereix en el mateix text de l’examen. Serà meritori, però, que se n’ofereixi més d’un (per exemple, l’argument que es basa en el fet que si acceptem que el dolor que ens pot produir el foc quan ens toca no està en el foc, hauríem d’acceptar també que l’escalfor que ens pot produir el foc quan està una mica més lluny, tampoc està en el foc).

Opció B)
La màxima puntuació requeriria: (i) Explicar les característiques que, segons Nietzsche, tenen la moral noble i la moral del ressentiment. (ii) Explicar en què consisteix i per què es dona la inversió dels valors en la moral del ressentiment, segons Nietzsche. (iii) Explicar que la contraposició “bo-dolent” de la moral noble té característiques molt diferents de la contraposició “bo-pervers” de la moral del ressentiment: D’una banda, la concepció de “bo” és diferent. Per altra banda i de forma relacionada, en el cas de moral noble el concepte de bo és el fonamental i el de dolent deriva d’aquest; en la moral del ressentiment passa justament el contrari, el concepte de “pervers” és fonamental i el de “bo” és derivat.

Quarta pregunta 
Comparar o relacionar un concepte o idea de l’autor amb un altre. [2 punts]

El concepte o idea de l'autor que cal comparar serà un concepte o idea que apareix en les lectures proposades, però no cal que aparegui en el text de l'examen. En qualsevol cas, serà un concepte o idea de l'autor que es relaciona directament amb algun dels problemes tractats en els textos seleccionats. Cal tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa de les dues concepcions que s’han de comparar. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions de manera prèvia i independentment de la comparació i després establir la comparació, o fer la caracterització de les dues postures de forma implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una  caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles– i descriure l’altra per contrast. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta.

Cinquena pregunta 
Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. [2 punts]

Es tracta d’avaluar una tesi que estarà relacionada amb alguns dels problemes tractats per l’autor, però pot no estar directament vinculada amb la temàtica del text. En aquesta pregunta l’estudiant ha d’intentar justificar la seva postura a favor o en contra de la tesi tot fent-ne una valoració personal (la resposta pot també consistir a explicar, de forma raonada, per què de fet no està ni a favor ni en contra de la tesi). Es tracta que l’estudiant faci l’esforç d’argumentar d’una forma personal, clara i coherent a favor o en contra de la tesi. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte a l’hora d’avaluar aquesta pregunta, ni tampoc el fet que l’alumne ignori arguments històricament importants. Caldrà valorar, doncs: (a) El grau de comprensió que es demostri de la tesi a discutir. (b) La coherència de les raons que l’estudiant doni ja sigui a favor o en contra de la tesi i la claredat de la seva exposició.

En referència a l’opció (A): serà ja meritori que l’estudiant mostri haver entès bé quina és la dificultat no trivial que planteja l’afirmació que ha d’avaluar. Típicament una bona resposta inclourà fer una distinció entre les sensacions que té una persona, i les propietats que té un cos (com, per exemple, un certa porció d’aigua) que fan que la persona tingui aquelles sensacions. En qualsevol cas, caldrà avaluar cada resposta de forma individual i veure si, sigui quin sigui el tipus de resposta que l’estudiant ha decidit donar, l’estudiant és capaç d’aportar arguments, encara que puguin ser limitats o simples, a favor de la postura que vol defensar. En referència a l’opció B): com sempre serà important que l’alumne no es limiti a fer afirmacions (p. ex. a afirmar un relativisme ingenu “què són el bé i el mal depèn del que creu cada persona”), sinó que el que importarà principalment són les raons i els arguments que s’ofereixin per justificar i donar suport al punt de vista que es vol defensar.

Webgrafia:

http://universitats.gencat.cat/web/.content/01_acces_i_admissio/pau/documents/examens_2017/pau_hfil17jl.pdf

http://universitats.gencat.cat/web/.content/01_acces_i_admissio/pau/documents/criteris_2017/pau_hfil17jt-2.pdf

MODEL D' EXAMEN STUART MILL/PLATÓ (PAU)

Proves d’accés a la universitat

Convocatòria 2016

OPCIÓ B

[...] quan una persona, amb el seu comportament privat, s’incapacita per a l’exercici d’un deteminat deure envers la col·lectivitat que li ha estat encomanat, és culpable d’una infracció social. És injustificat de castigar algú perquè està ebri, però en canvi cal punir un soldat o un policia que s’embriagui estant de servei. En suma, sempre que existeix un dany o un risc de dany definits, ja sigui a un individu o a la col·lectivitat, el cas ja no cau dins l’àmbit de la llibertat i entra de ple dins el de la moralitat o del dret. Però amb referència al perjudici merament contingent o, com podria anomenar-se, inferit, que una persona causa a la societat per una actuació que ni viola un deure específic envers la col·lectivitat ni ocasiona un dany perceptible a qualsevol individu determinable llevat d’ell mateix, aquest inconvenient és un dels que la societat pot permetre’s d’haver de suportar en interès del bé més gran de la llibertat humana.

John Stuart Mill Sobre la llibertat iv

1.-

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

2.-

Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents:

[1 punt]

a)«infracció social»

b)«àmbit [...] del dret»

3.-

Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Stuart Mill, de la frase següent del text:

«aquest inconvenient és un dels que la societat pot permetre’s d’haver de suportar en interès del bé més gran de la llibertat humana. » (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

4.

Compareu les idees de Mill sobre la moral amb les idees sobre la moral d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

5.

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «No hi hauria d’haver lleis que prohibeixin la poligàmia; entrar en una relació de convivència amorosa múltiple afecta només aquells que hi participen, i la resta de la societat no hi hauria d’intervenir.» Responeu d’una manera raonada.

[2 punts]

http://www.selecat.cat/view.php?p=pau_hfil16sl

MODEL EXAMEN NIETZSCHE/LOCKE (PAU)

Proves dʼAccés a la Universitat. 

Curs 2011-2012 

Història de la filosofia Sèrie 4 

Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). 

OPCIÓ A 

Què és, doncs, la veritat? És un exèrcit mòbil de metàfores, metonímies, antropomorfismes; en resum, una suma de relacions humanes que foren augmentades, transmeses, adornades, de forma poètica i retòrica, i que, després d’un llarg ús, a un poble li semblen estables, canòniques i vinculants: les veritats són iŀlusions que s’ha oblidat que ho són, metàfores que han esdevingut desgastades i sense força sensible, monedes que han perdut la imatge i que ara només compten com a metall, però ja no com a monedes. Continuem sense saber d’on ve l’impuls cap a la veritat, perquè fins ara només hem sentit parlar de l’obligació de ser veraç que la societat estableix per existir, és a dir, de l’obligació d’utilitzar les metàfores usuals; expressat de forma moral: de l’obligació de mentir segons una convenció establerta, de mentir en ramat en un estil vinculant per a tots. Llavors l’home oblida, és clar, que aquesta és la seva situació; i menteix, doncs, de la forma indicada, inconscientment i seguint hàbits seculars —i precisament a través d’aquesta inconsciència, precisament a través d’aquest oblidar, arriba al sentiment de la veritat. En el sentiment d’estar obligat a designar una cosa com a «vermella», una altra com a «freda», una tercera com a «muda», es desvetlla una propensió moral cap a la veritat.

Friedrich NIETZSCHE. Sobre veritat i mentida en sentit extramoral

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots o les expressions següents: [1 punt]

a) «metàfores»

b) «propensió moral cap a la veritat»

3. Expliqueu el sentit i la justificació de Friedrich Nietzsche de la frase següent del text: «les veritats són iŀlusions que s’ha oblidat que ho són». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

4. Compareu la concepció de la veritat de Nietzsche amb una altra concepció de la veritat que es pugui trobar en la història del pensament occidental. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Hi ha enunciats com ara, per exemple, “Barcelona té més habitants que Edimburg”, que són veritat objectivament i no sols com a resultat de convencions o imposicions socials». Responeu d’una manera raonada. [2 punts]

Esquema comparatiu de Locke i Nietzsche

	LOCKE	NIETZSCHE
Tendència filosòfica	Empirista	Vitalista
Coneixement	Percebem  la realitat a través de l’experiència, que és el substrat de les nostres idees,  que fonamenten el coneixement.	Confia plenament en els sentits com a font de coneixement però no podem empresonar les experiències en idees o conceptes. Només podem captar la realitat mitjançant metàfores.
Món exterior	Pressuposem l’existència d’un món exterior com a causa de les nostres sensacions però no és un coneixement evident, sinó més aviat probable.	Només existeix un món, el de la vida: la realitat és pur devenir i no té sentit buscar evidències d’aquesta, no en podem tenir un coneixement objectiu.
Postura política	S’oposa a l’absolutisme monàrquic i defensa la monarquia parlamentària i la divisió de poders.	No té una postura política definida, però parla negativament tant de demòcrates com de socialistes.
Estat	Justifica la idea d’Estat que reguli la societat a partir de l’establiment d’un pacte entre els individus. El poder polític tindrà la funció de regular la vida pública i està sustentat en la voluntat de la majoria.	Defensa l’individualisme  i rebutja l’Estat, el cataloga com “el monstre més fred”* que ens menteix dient-nos “jo sóc el poble”. *Així parlà Zaratustra

Webgrafia:
http://blocs.xtec.cat/zadig/files/2012/11/pau_hfil12sl.pdf
http://www.filoselectivitat.cat/wp-content/uploads/Comparaci%C3%B3-Nietzsche-Locke.pdf