PLATÓ. La República: "Llevat que els filòsofs..." Comentari de Text de D. E. (publicat inicialment el 19 Febrer 2013)

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

COMENTARI DE TEXT:

"Llevat que els filòsofs governin en els Estats, o que els qui ara són anomenats reis i governants filosofin de manera genuïna i adequada, i que coincideixin en una mateixa persona el poder polític i la filosofia, i que es prohibeixi rigorosament que marxin separadament per cadascun d' aquests camins les múltiples naturaleses que actualment ho fan així, no hi haurà, estimat Glaucó, fi dels mals per als Estats ni tampoc, em sembla, per al gènere humà; tampoc abans d' això no es produirà, en la mesura del possible, ni veurà la llum del Sol, l' organització política que ara acabem de descriure verbalment. Això és el que des de fa una estona vacil·lo a dir, perquè preveia que el meu pensament xocaria amb el dels altres; i és difícil d' advertir que no hi ha cap més manera de ser feliç, tant en la vida privada com en la pública"

PLATÓ, La República, V, 473d-e.

ADVERTIMENT: El model de comentari de text que aquí es proposa, no pretèn en cap cas, menystenir a ningú. 

1.- Digues amb les teves pròpies paraules i sense repetir el fragment, què diu Plató en aquest text.

Plató diu que filosofia i poder van lligats; és a dir, en aquest text afirma que la solució i la forma d'organitzar la "polis" és l'aristocràcia. Els filòsofs, considerats savis, els més preparats, els justos, els "millors" (àristos) són els que haurien de governar amb el seu criteri. Ells són els únics capaços d'aconseguir la felicitat del poble, gràcies als seus coneixements. Per contra, si ells no són els governants, la ciutat està condemnada a una situació o una altra segons el càrrec que ocupi el governant (timocràcia, oligarquia, democràcia...). Així doncs, la idea principal és la defensa de l'aristocràcia, la "polis" governada pels filòsfs; i la secundària recolza l'altra dient els problemes que hi ha si no es fa cas. L'Estat no pot ser feliç ni avançar si no és guiat pels filòsofs.

2.- Posa-li un títol filosòfic.

"Filòsofs, governants de l'Estat per assolir la felicitat".

3.- Relaciona aquest text de La República, amb altres teories, mites, obres de Plató com ara Fedre, Menó, l’Apologia de Sòcrates, El convit, etc.

Aquest text està relacionat amb altres fragments de "La República" com el "Mite de la caverna" (capítol VII) en què Plató considera que ha sortit de la caverna, ja ha vist la veritat i sap com organitzar la ciutat; però tot i que ho intenti explicar, no el creuran perquè encara viuen en el món de les ombres. Literalment el text diu "ni veurà la llum del Sol" relacionat amb el mite, però significant que ni es durà a terme un intent d'aquest govern. El text també es relaciona amb el "Fedre" i concretament amb el "Mite del carro alat". Plató divideix la ciutat en tres classes socials: filòsofs, guerrers i artesans. Però aquesta mateixa divisió la fa a l'ànima de cada individu: par racional (auriga en el mite), par irascible (cavall bo) i part concupiscible (cavall dolent).

Així doncs, la ciutat i la persona van relacionades, s'assemblen molt i el filòsof a la ciutat fa el paper de la part racional. L'ànima ha viscut al món de les idees i ha vist la veritat universal, coneix el bé i la bellesa; per això el filòsof , que ha vist la veritat, és l'encarregat de governar justament. Si cada part/classe fa el seu paper s'aconsegueix l'harmonia: la felicitat i la justícia.

Quan el text parla de les "múltiples naturaleses" es refereix a "les malalties de l'Estat" també de "La República". Aquestes són degeneracions de l'Estat perfecte (governat aristocràticament). Així doncs, si governen militars esdevé una timocràcia amb ambició; si ho fan els rics (oligarquia) encara busquen més l'enriquiment; si governa el poble (democràcia), s'igualen les classes socials: tothom té el mateix paper; i si governa un dirigent o dictador apareix la tirania.

Ja més indirectament es podria relacionar amb l'"Apologia a Sòcrates", que va ser condemnat per democràcia (una de les degeneracions del poder); amb aristocràcia no hagués succeït el mateix.

Llegint entre línies es pot relacionar la frase "preveia que el meu pensament xocaria amb el dels altres" amb el "Menó". És a dir, en un principi no ho entendrien, però es podria fer servir la dialèctica per tal que recordin el que les ànimes ja saben del món de les idees: es produiria una reminiscència (anomenem aprenentatge). Aquesta idea lliga tant amb el "Mite de la caverna" com el del "carro alat".

4.- Fes una opinió personal tot reflexionant sobre l’actualitat de la temàtica.

És un tema actual ja que es suposa que la "millor" forma de govern és la democràcia en què el poble tria les decisions; tot i que no és realment així i vivim en una "falsa democràcia". Tot i suposar la democràcia teòrica, el poble no sempre sap el millor per al poble, no sempre té la raó. Com Plató diu, només els filòsofs, els savis són capaços de prendre algunes decisions. Si haguéssim de pensar el que la majoria creu, encara tindríem al cap que la Terra és plana, perquè durant segles la majoria creia això i les altres idees eren apartades; o bé que la Terra és el centre de l'univers, per exemple. El que vull dir és que el poble, normalment és inculte i creu tenir raó sobre les decisions que prenen, perquè, en la seva ignorància, és la millor solució.

Jo crec que un govern format per savis imparcials i que es guiïn per la raó podria ser una bona forma de govern: una assemblea d'imminències que saben prendre decisions per a tot el poble i procurant el bé i la felicitat per a tothom.  

Comentari de text de D. E. 
(2nA del curs 2012-2013 de l' Institut Ramón Turró i Darder de Malgrat de Mar)
Publicat inicialment el 19 de Febrer de 2013