PAUTES DE CORRECCIÓ PER L' EXAMEN D' HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

 

 

 

 

EXAMEN PAU

COGNOMS....................................................NOM.................................GRUP/CLASSE......

Opció B

—Però, per què parleu vós encara d’ideals més nobles? Acceptem els fets: ha vençut el poble (o «els esclaus», o «la plebs», o «el ramat», o com vulgueu anomenar-ho) i, si això s’ha esdevingut mitjançant els jueus, oidà!, aleshores és que dins la història universal cap poble mai no havia tingut una missió com aquesta. «Els senyors» han perdut. Ha guanyat la moral de l’home vulgar. Hom pot considerar alhora aquesta victòria com un enverinament de la sang […]. Però, sens dubte, aquesta intoxicació ha reeixit. L’«alliberament» del gènere humà (el seu alliberament respecte als «senyors», vull dir) va per bon camí. Palesament, tot esdevé jueu, o cristià, o plebeu (tant se val quin mot s’empri!). L’avanç d’aquest enverinament a través de tot el cos de la humanitat sembla impossible

d’aturar.

Friedrich NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

1. Expliqueu breument (entre seixanta i vuitanta paraules) les idees principals del text

i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que

tenen en el text els mots següents:

[1 punt]

a) «senyors»

b) «enverinament»

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «ha vençut el poble». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents,

encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

4. Compareu la noció de moral noble o ideals nobles de Nietzsche amb una altra concepció de la moral que es pugui trobar en la història del pensament occidental.

[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «La moral predominant avui dia és el tipus de moral que Nietzsche anomena moral dels esclaus».

Argumenteu la resposta.

[2 punts]

PAUTES DE CORRECCIÓ.

1.- Explicar breument el contingut del text (2 punts)

L’ objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. És important, però, que l’ alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l’ estructura argumentativa del text. Per assolir la màxima puntuació, l’ alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 3 idees bàsiques següents:

a) Definint què s’ entèn per ideals més nobles dels senyors.

b) Definint que s’ entèn per moral de l’ esclau o de l’ home vulgar, jueu, plebeu o cristià.

c) Definint que s’ entèn per alliberament del gènere humà.

2.- Explicar el significat de termes o expressions (1 punt)

Per assolir la màxima puntuació, es demana una definició tènica, exacta i precisa que només pot ser vàlida pel context nietzscheà.

3.- Donar les raons de l’ autor a favor d’ una tesi (3 punts)

L’ enunciat demana referir-se al pensament de l’ autor . En aquest respecte, s’ haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’ afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’ afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’ autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. 

4.- Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre (2 punts)

S’ ha de tenir en compte:

a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’ un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada.

b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana.

En qualsevol cas: l’ alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’ una de les dues concepcions - qualsevol d’ elles- i descriure l’ altra per contrast. És important, no obstant que, en cap cas pot fer una exposició memorística o una exposició general del pensament de tots dos autors, i deixar de contestar la pregunta que s’ ha formulat.

5. Consideració raonada de l’ estudiant a favor o en contra d’ una tesi. (2 punts)

En aquesta pregunta l’ estudiant ha d’ intentar justificar la seva postura a favor o en contra de la tesi tot fent-ne una valoració personal (la resposta de l’ estudiant pot també, és clar, consistir en explicar, de forma raonada, perquè de fet no està ni a favor ni en contra de la tesi).

Es tracta que l’ estudiant faci l’ esforç d’ argumentar d’ una forma personal,  clara i coherent a favor o en contra de la tesi.

S’ haurà de valorar:

a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i

b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi.

Sant Boi de Llobregat, 1 Octubre 2014

Professora d’ Història de la Filosofia:

Sílvia Gil Cordero