PLATÓ
TEORIA DE LES IDEES
TEORIA DE LES IDEES.
És
el nucli del pensament platònic; quan Plató es planteja que és l'ésser
troba en la filosofia presocràtica la polèmica Heràclit-Parmènides sobre
el canvi. Heràclit havia afirmat que el canvi era el logos (raó) mentre
que Parmènides en el seu poema havia narrat la impossibilitat del
canvi. Després, Sòcrates, oposant-se al relativisme dels sofistes, havia
afirmat que cada home té un coneixement correcte de les idees ètiques i
que aquest universals morals (idees ètiques) eren innates
(intel.lectualisme moral socràtic).
Plató
recull aquestes tres aportacions (més el pitagorisme) a la seva teoria
de les idees. El problema del Platonisme és explicar que és el real; que
és allò que és en si mateix.
Per
Plató, la resposta al problema de l´ésser exigeix un esforç racional de
distingir entre dues menes de realitats amb dos objectius diferents.
Per una banda, hi ha un Món intel·ligible (Cosmos Noetos) que és el món de les formes pures i que constitueix la realitat en sentit fort. Per altra banda, hi ha un Món sensible o
Cosmos Aiszetós que és el món de les coses, el món dels fets, el món de
la matèria, en el qual els objectes són còpia, imatge o reproducció de
les formes pures (Idea).
El
món que coneixem pels sentits (món sensible, cosmos Aiszetós)és una
còpia d’un altre món: el món de les idees. En el món de les Idees es
troben les formes pures ( és a dir, els models perfectes, universals i
ètics).Les idees per Plató són allò objectiu, allò real en sentit ple,
gaudeixen de totes les perfeccions de l´Ésser. Són úniques (per això podem parlar de LA Veritat, EL Bé, LA Justícia,..) són eternes (alienes al temps: el que ahir era just ho serà també avui i demà) i són indivisibles.
Plató suposa que el món de les idees hi ha un model de perfecció, una
forma pura que els objectes del món material copien, imiten o participen
d’una forma més o menys perfecte. És per això que només hi pot haver
ciència (saber rigorós) en el món intel·ligible i que en canvi el món
sensible és només pura opinió. En el món sensible les coses que percebem
pels sentits tenen diversos graus de perfecció. Són més o menys
semblants a la Idea, en canvi, la perfecció de les Idees és absoluta.
En l´esquema podem resumir, les diferències entre el món sensible i el món intel.ligible de la següent manera:
MÓN INTEL·LIGIBLE MÓN SENSIBLE
-Coneixement intel·lectual (Raó, episteme) -Coneixement sensible (imatges, opinió, doxa)
Captació estructures matemàtiques. -Incapacitat captació estructures matemàtiques
-Essencies intel.ligibles i realitats permanents -Essers corruptibles i mutables immutables.
-Parmènides -Heràclit
-Principi d’unitat. -Pluralitat i dispersió.
-Èssers en sí -Participació, imatge,còpia de les Idees
-Unitat -Multiplicitat
-Idees -Coses.
En
Plató trobem sempre una radical necessitat d´ordre. No seria possible
entendre la diferència entre món sensible si prèviament no afirméssim
que existeix un món intel·ligible que unifica i dóna ordre a la
pluralitat i dispersió de les coses sensibles.
El
món sensible és el que percebem pels sentits. Allà trobem les coses
belles, els actes justos,..etc.És a dir, diversos graus de la bellesa o
de la justícia que són realitat intel·ligibles. El món sensible es
aparença, pluralitat, dispersió, però no seria possible comprendre
aquesta diversitat de la matèria si no existís un concepte, una idea que
la unifiqués." El món sensible és contingència (pot existir o no
existir). En canvi el món intel·ligible és necessitat.
Per arribar al món intel·ligible només hi ha un camí. El camí és la perfecció de l’ànima a través de la dialèctica.
El
món intel·ligible no el podem conèixer a través dels sentits perquè és
espiritual. Per passar del sensible a l’intel·ligible cal un procés de
purificació de l’ànima que s´anomena dialèctica ascendent.
En el Llibre VII de La República que
és el llibre en el que se'ns explica el mite de la Caverna, apareix el
tema de la dialèctica ascendent, a través de l’al.legoria de la línia,
que és el procés a través del qual l’ànima se separa del sensible i
progressa envers el coneixement de les idees.
El
procés de pujada, ascensió del món sensible al món intel.ligible,
s´anomena dialèctica ascendent i a través d´ell arribem al coneixement
de les idees pures, de la raó. Però la dialèctica ascendent serveix per
fer posteriorment un procés de dialèctica descendent (de caire
antropològic).
TRES IDEES BÀSIQUES EN PLATÓ
· Idea de Bé: entre les idees pures, la superior és el Bé. El Bé és la idea de la raó per excel·lència. Plató utilitza la paraula agathon que no vol dir només el que nosaltres entenem per bé moral o acció bona sinó a més significa excel.lència màxima i també el que és escaient o apropiat. La idea de Bé aplicada al món social i a la política s´identifica amb la idea de Justícia. [Justícia= Bé].Plató compara la idea de Bé amb el Sol. El Sol il·lumina i dóna vida a totes les coses. També la idea de bé il.lumina i dóna sentit a totes les altrs Idees.El Bé proporciona existència, identitat i perfecció a totes les coses cognoscibles.És el principi de perfecció de les coses. Les idees són bones, expresen el Bé. El Bé no és una idea com les altres. Vindria a ser una super-idea ja que és el principi i la fonamentació de totes les altres.Eros: Per sota de la idea de Bé hi ha la ides de Eros (amor). L’amor ens porta al coneixement del Bé perquè les idees són bones.· L’amor és la força que ens porta al coneixement i el motor de la dialèctica ascendent.Progressem en el coneixement perquè estimem les idees.· Hi ha dos tipus d´amor diferent:1º L´amor als cossos, aquest no és l´amor autèntic perquè el cos pertany al món sensible i tot el que pertany al món sensible és degradat i inferior (Afrodita Pandèmia és el seu símbol).2º Hi ha un tipus d´amor suprem: l´amor de l'ànima. És l´amor superior a través de l´amor de les ànimes arribem a l´amor de les Idees. El seu símbol és Afrodita Urània. Les coses sensibles manifesten part de la seva bellesa que provoca en nosaltres l´Eros. L´amor o l´apetència de la bellesa mateixa. Totes les coses aspiren per l´Eros el seu arquetipus o model que és la forma pura, és a dir, a la representació ideal d´elles mateixes.
L’ànima
humana aspira també a la realització del seu ideal però, com que
l’ànima és de naturalesa espiritual, la seva màxima perfecció (el seu
bé) és la vida intel·lectual, el coneixement i la ciència. Això omple de
sentit l´etimologia de la paraula filo/sofos (amor a la saviesa).
L'amor màxim és l'amor a la filosofia. L´amor més pur és l´amor a les
idees. Al diàlegEl Banquet es presenta el procés ascendent de
l'amor: comencem estimant els cossos bells, es passa de l'amor dels
cossos a l'amor a les ànimes i de l'amor a les ànimes a l'amor a les
Idees.
L'Amor en Plató té l'estructura contrària a la de l'Amor cristià (els cristians mai no parlen d'Eros, sinó d'Agape).
Per a Plató l'amor va de baix a dalt. Per als cristians va de dalt
(Déu) a baix (homes). Els homes ens hem d'estimar perquè Déu ens estima
fins al final.
Idea de Unitat: D'origen pitagòric. La Unitat apareix com una característica fonamental de la idea de bé. El bé és U, si una cosa és bona és una. Cada idea unifica múltiples coses, còpies d´ella. Ara bé, les idees són al seu torn múltiples. Per tant, necessitem la idea d’unitat per unificar la multiplicitat de les Idees. Per sota de la idea de unitat hi ha les idees de polaritat que són aquelles en que una implica l´altre. Idees de polaritat són per exemple: Igual/desigual, idèntic/diferent, moviment/repòs, Generació/corrupció.
EL PROBLEMA DEL BÉ
La
Idea del Bé és l'objecte últim del coneixement filosòfic; sense la
visió del Bé al capdamunt de la recerca de la veritat, la filosofia
estaria mancada d'una visió de conjunt, que li permet relligar tots els
coneixements (matemàtica, astronomia, música...) i sobretot relligar les
idees que la dialèctica permet copsar.
El Bé és causa universal: Al llibre VII de la República,
Plató ens diu que el Bé és la causa de l'ordre i de la bellesa en el
món. El Bé és, efectivament, allò que disposa les coses per al millor, i
que els dóna un ordre i un sentit. El Bé ordena les coses amb
intel·ligència. No podriem comprendre l'ordre intel·ligent del món
sensible (celestial i terrestre) per una combinació fortuïta dels seus
elements materials. Només les realitats immaterials (les Idees o formes
pures), poden donar forma, ordre i sentit a la matèria del món sensible.
Però al mateix temps les Idees que formen el món intel·ligible, només
existeixen i tenen sentit en relació al Bé. El Bé és la Idea que uneix les Idees entre elles, la finalitat a la qual tendeixen el món intel·ligible i el món sensible.
El
Bé constitueix el fi que persegueix qualsevol ésser. I aquest Bé és
còsmic: només cal pensar, per exemple, a què tendeixen els astres divins
en llurs revolucions. Segons Plató també els astres aspiren a reproduir
el que és bo i perfecte. El més petit ésser vivent cerca també el seu
Bé; és a dir, pretén reproduir i perpetuar la vida, o dit d'una altra
manera, pretén convertir-la en eterna i immortal. I en l'home?. Cadascú
de nosaltres desitja també el Bé, però s'atura en béns petits, limitats
(el bé de la salut, el bé dels honors, els béns materials...). El bé de
l'ànima només pot consistir a elevar-se fins a la contemplació del Bé. I
la contemplació del Bé (el sol en el mite de la caverna), és per al
filòsof l'objecte últim de la ciència de les idees que anomenem també la
dialèctica.
La dialèctica i el Bé: La
contemplació del Bé és imprescindible al filòsof, si no vol convertir
la dialèctica en un joc gratuït i estèril. L'ànima no pot tenir una
intel·ligència perfecta de la Justícia, de la Bellesa, o de qualsevol de
les altres Idees, si no s'adona del que les relliga unes amb les
altres. No hi podria haver comprensió de la Justícia, per exemple, si la
separéssim de totes les altres Idees (la virtut, el coratge, la
temprança, però també la Bellesa i totes les altres idees). Separada del
món intel·ligible que és d'on treu la seva llum, una Idea no podria ser
plenament coneguda per l'ànima. La llum de les idees prové de la idea
de Bé, que ho il·lumina tot. Altrament dit, el progrés dialèctic en la
recerca de la veritat (de les veritables realitats que són les Idees),
ha de conduir a còpia de preguntes i respostes a la Idea pura i
perfecta, de la qual depenen totes les altres: la Idea de Bé.
El Bé és, alhora, font de les Idees i font per a l'ànima de llur intel·ligibilitat [si l'ànima coneix les Idees és perquè són bones] El Bé és a la vegada la finalitat de la recerca de la saviesa i la font de la saviesa. Per
dir-ho d'una altra manera: el Bé designa Déu. És al mateix temps terme
suprem del coneixement i garantia última de la veritat d'aquest
coneixement. Però no és un Déu mitològic o astral, o un objecte de culte
determinat. El Bé no és quelcom que s'ha de creure cegament per arribar
al principi de la filosofia, sinó quelcom que s'assoleix per un procés
llarg de coneixement. Arribar a la Idea de Bé és el sentit últim de
l'impuls que ens porta a filosofar. Així podem comprendre més plenament
l'afirmació de Sòcrates segons la qual ser dolent és ser ignorant; efectivament ignorar la Idea de Bé és desconèixer també la font de tota moralitat.
Només
qui coneix el Bé pot actuar bé i ser un bon ciutadà. Per això el
governant (filòsof-rei) ha de ser el primer especialista en la Idea de
Bé.
Pel.lícula:
"Blade Runner"
La pel·lícula descriu un futur en el qual els anomenats replicants, éssers fabricats a través de l'enginyeria genètica, fan els treballs perillosos i degradants a les "colònies exteriors" de la Terra. Aquests replicants són fabricats per Tyrell Corporation; per tal de ser "més humans que els humans", especialment en el cas dels models Nexus-6, s'assemblen físicament als humans, tenen més agilitat i força física, però manquen de la mateixa resposta emocional i d'empatia. Els replicants van ser declarats il·legals en el planeta Terra després d'una revolta sagnant. Un cos especial de la policia, els blade runners, s'encarrega de rastrejar i matar els replicants fugitius que es troben a la Terra. A la pel·lícula, es demana a un blade runner semiretirat, Deckard, que s'enfronti a un grup de replicants particularment brutal i hàbil que ha arribat a Los Angeles.
Pel.lícula:
"Blade Runner"
La pel·lícula descriu un futur en el qual els anomenats replicants, éssers fabricats a través de l'enginyeria genètica, fan els treballs perillosos i degradants a les "colònies exteriors" de la Terra. Aquests replicants són fabricats per Tyrell Corporation; per tal de ser "més humans que els humans", especialment en el cas dels models Nexus-6, s'assemblen físicament als humans, tenen més agilitat i força física, però manquen de la mateixa resposta emocional i d'empatia. Els replicants van ser declarats il·legals en el planeta Terra després d'una revolta sagnant. Un cos especial de la policia, els blade runners, s'encarrega de rastrejar i matar els replicants fugitius que es troben a la Terra. A la pel·lícula, es demana a un blade runner semiretirat, Deckard, que s'enfronti a un grup de replicants particularment brutal i hàbil que ha arribat a Los Angeles.
Pel.lícula:
Ghost in the shell
Ambientada en el segle XXI, Ghost in the Shell (GitS para abreujar) es presenta en una primera lectura com un thriller futurista d'espionatge, al narrar les missions de Motoko Kusanagi,
la Comandant a càrrec de les operacions encobertes de la "Secció
Policial de Seguretat pública 9" o simplement "Secció 9", especialitzada
en crims tecnològics. La mateixa Kusanagi és un cyborg,
un cervell humà en un cos artificial, el que li permet ser capaç de
realitzar fetes sobrehumanes especialment requerides per la seua labor.
WEBGRAFIA:
No hay comentarios:
Publicar un comentario