lunes, 29 de octubre de 2018

POWER-POINT DE TALES A ARISTÒTIL (NO PAU)

Aristòtil 

 

(EstagiraGrècia384 aC - EubeaGrècia322 aC) va ser un filòsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.

Aristòtil va néixer a Estageira, a la Península Calcídica, el 384 aC, a uns 55 quilòmetres a l'est de la moderna Salònica.[4] El seu pare Nicòmac era el metge personal del rei Amintes III de Macedònia. Aristòtil va ser entrenat i educat com un membre de l'aristocràcia. A l'edat de divuit anys, es va traslladar a Atenes per continuar la seva educació a l'Acadèmia platònica i Plató va ser el seu mestre. Aristòtil va romandre a l'Acadèmia durant gairebé vint anys, primer com a alumne i posteriorment com a professor, fins després de la mort de Plató el 347 aC.

 Aristòtil va ser designat com a cap de la Reial Acadèmia de Macedònia. Durant aquest temps donà lliçons no només a Alexandre, sinó també a altres dos futurs reis: Ptolemeu i Cassandre. A l'obra Política, Aristòtil afirma que només una cosa podria justificar la monarquia, i que era si la virtut del rei i la seva família eren més gran que la virtut de la resta dels ciutadans en el seu conjunt. Amb molt de tacte, va incloure el jove príncep i el seu pare en aquesta categoria. Aristòtil va encoratjar Alexandre en la gran conquesta oriental, i la seva actitud cap a Pèrsia era descaradament etnocèntrica. En un exemple famós, aconsellava Alexandre perquè fos "un líder per als grecs i un dèspota per als bàrbars, per tenir cura dels primers com a amics i familiars, i fer front als altres com la que es té amb els animals o les plantes"
L'any 335 aC va tornar a Atenes i va fundar la seva pròpia escola, la que es coneix com a Liceu.

Després de la mort d'Alexandre, el sentiment contra els macedonis a Atenes va augmentar. Aristòtil va haver de marxar a la propietat de la família de la seva mare a Calcis, i comentà: "No vaig permetre que als atenencs pequessin dues vegades contra la filosofia";[9] una referència a l'anterior judici execució de Sòcrates pels atenencs. Va morir a l'illa d'Eubea de causes naturals l'any 322 aC, a l'edat de 62 anys. ç

 Cosmologia




Segons la cosmologia aristotèlica, el cosmos és finit, ordenat, esfèric, ple, geocèntric, geoestàtic. Dividit en dues regions clarament diferenciades pels elements materials amb les que estan constituïdes i pel tipus de moviment:
  • Regió supralunar (el cel), formada per esferes concèntriques d'èter, matèria incorruptible (eterna) i amb moviment circular.
  • Regió sublunar (la terra, esfèrica[11][12]), quieta al mig de l'univers, formada per terra esfèrica, aigua, aire i foc, en moviment lineal, i la matèria és corruptible, es fa malbé.
Aristòtil considera que el coneixement és un procés ascendent que va de l'objecte al concepte, de les coses a les causes. Distingeix dos grans nivells de coneixement: el nivell sensitiu i el nivell intel·lectual. Si bé accepta com el seu mestre Plató que la doxa o opinió comuna és errònia perquè es queda amb l'aparença de la veritat, sí que contempla l'endoxar com a coneixement fiable: l'endoxa és l'opinió comuna refrendada per l'autoritat i el debat públic
El coneixement intel·lectual es transmet sobretot a partir del llenguatge i la reflexió. El llenguatge al·ludeix a veritats universals, al món i les seves maneres d'éssers, i per aquest motiu és comprensible  per qualsevol ésser humà, el que varien són les llengües particulars, subjectes a convencions.


Metafísica

Plató i Aristòtil, per Raffaello Sanzio (detall de L'escola d'Atenes, 1509)

És la ciència de l'ésser en tant que ésser, és a dir, considera la realitat i les coses en allò que totes tenen en comú, el fet d'ésser, existir.
  • Categories de l'ésser. Ésser és un concepte analògic, té molt sentits o categories, però totes es refereixen a la substància; el que existeix per si mateix, individualment. El que acompanya i determina la substància, però que no existeix per si mateix individualment, i són els accidents. Les 10 categories són:
  1. Substància
  2. Quantitat
  3. Qualitat
  4. Relació
  5. Lloc
  6. Temps
  7. Posició
  8. Possessió
  9. Acció
  10. Passió
  • Teoria hilemòrfica. La substància és un compost de matèria (hylé) i forma (morphé). La matèria és pura i indeterminada, la forma és la que la determina i el que fa que una cosa sigui el que és.
  • Teoria de la causalitat. Res esdevé per atzar. Tot té una causa que pot ser:
    • material, la matèria de què està feta.
    • formal, la forma que té.
    • eficient, qui l'ha feta.
    • final, perquè l'ha feta.
  • Dinamisme de l'ésser. La forma d'una cosa en un moment donat és el seu acte (energia), el qual activa la possibilitat o potència de la matèria de canviar de forma; totes les coses contenen en elles mateixes els principis dels seus propis camins. El canvi implica el moviment i aquest el pas del temps.

Política

 

L'home és un animal polític. El bé de l'individu depèn del bé de la comunitat. La finalitat de la política és l'organització de l'estat de manera que garanteixi les condicions necessàries per a la vida feliç. Per això cal un govern recte i una organització de l'estat que en fonaments és un sistema educatiu que atengui la formació moral dels ciutadans. Considera l'home un ésser cívic, mentre que animals i déus resulten incívics. Segons Aristòtil hi ha 3 tipus de govern positiu: la monarquia (el poder està en mans d'algú que té el vistiplau del poble), l'aristocràcia (el poder el té gent de qualitat) i la democràcia moderada (segons Aristòtil aquesta és la millor forma de govern, sempre que es busqui el bé comú). També hi ha formes de govern negatives: la tirania, l'oligarquia i la democràcia radical o demagògia (en tots aquests casos hi ha un abús de poder i en cap moment es busca afavorir a la comunitat). Sobre política, Aristòtil, escrigué Política (Aristòtil) i la Constitució dels atenencs (Athenaion Politeia).

Psicologia aristotèlica

 

En l'estudi dels éssers vius, Aristòtil els descriu com un conjunt hilemòrfic de cos (matèria) i ànima(forma). Atès que l'ànima és el principi de tota activitat dels éssers vius, l'ànima preval sobre el cos; però no totes les ànimes poden realitzar les mateixes funcions:
  • vegetativa → nutrició i reproducció, orientada a la conservació → Plantes
  • sensitiva → funció sensorial, orientada al moviment → Animals
  • intel·lectiva → funció intel·lectual, orientada al pensament → Persones
Les quatre causes aristotèliques


Resultat d'imatges de Les causes aristotèliques

WEBGRAFIA:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Arist%C3%B2til
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Aristoteles_Louvre.jpg
http://www.astronoo.com/images/soleil/monde-geocentrique.jpg
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Sanzio_01_Plato_Aristotle.jpg
http://i1.ytimg.com/vi/YOJ4qZaiQUU/0.jpg
http://ca.wikipedia.org/wiki/Arist%C3%B2til

lunes, 22 de octubre de 2018

COMENT TEXT A CASA 2014 (OBLIGATORI) PER 29-30 OCTUBRE 2018

Proves d’accés a la universitat
Convocatòria 2014
Història de la filosofia
Sèrie 5
Escolliu
UNA
de les dues opcions (A o B).

OPCIÓ A





—Per tant, tenim totalment acomplert el nostre somni: aquell pressentiment que ens deia que, tan bon punt comencéssim a fundar la nostra ciutat, trobaríem, amb l’ajut d’algun déu, un principi i model de la justícia.
—Doncs sí, és així.
—El nostre principi que el qui per naturalesa és sabater ha de fer sabates i no pas res més, i el qui és constructor, construccions, ha resultat ser una semblança de la  justícia; i, per això, ens ha estat profitós.
—Ho sembla.
—I la justícia sembla una cosa d’aquesta mena, però no pel que fa a les accions exteriors de l’home, sinó en relació amb l’activitat interior, de cara a l’individu en si mateix. L’home just no permet que cap de les parts de la seva ànima faci allò que és propi de les altres, i tot posant ordre en la sevapròpia casa, l’individu es domina i s’ordena, i és amic de si mateix, i es posa les tres parts en concòrdia, ordenadament com els tres termes d’una harmonia, el to baix, l’alt i el mitjà, i els que hi hagi encara entre aquests. Quan ho hagi enllaçat tot en un to temperat i ple d’harmonia, i sigui una unitati no una multiplicitat, aleshores podrà fer allò que li calgui fer, ja sigui treballar per enriquir-se, otenir cura del seu cos, o actuar en política. En tots aquests afers anomenarà justa i bona l’acció que produeix i conserva aquest estat de l’ànima; i anomenarà saviesa el saber que inspira aquesta acció; contràriament, anomenarà injusta l’acció que destrueix aquest estat, i ignorància l’opinió que inspira aquesta acció.
—Tens tota la raó, Sòcrates —va dir ell.
—D’acord —vaig dir—; crec que si afirmem que hem descobert l’home just i la ciutat justa i
la justícia que hi ha en ells, de cap manera no es podria dir que mentim.
—No, per Zeus! —va dir ell.
—Ho afirmem, doncs?
—Ho afirmem.
Plató
PLATÓ, La República. Llibre IV
Pla



1.Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hiapareixen relacionades.[2 punts]
2.Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen enel text els mots o les expressions següents:[1 punt]
a)«ànima»
b)«la seva pròpia casa»
3.Expliqueu el sentit i la justificació, segons Plató, de la frase següent del text: «[...] si afirmem que hem descobert l’home just i la ciutat justa i la justícia que hi ha en ells, de cap manera no es podria dir que mentim.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament dePlató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en eltext.)[3 punts]
4.Compareu la concepció de Plató sobre què és el que fa que una societat sigui justa ambla concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.[2 punts]. L' autor ha de ser Nietzsche.

5.Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «És millor viure en una societat on a cadascú se li assigni una feina que es correspongui amb les seves capacitatsnaturals i la seva educació, que no en una societat on cadascú faci la feina que vulgui ol’interessi, tant si està capacitat per a fer-la com si no.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]

La pregunta 5 ja va ser lliurada. Es pot tornar a repetir. Si no és així s' ha d' explicitar. 



Dates de lliurament:


B21

Dimarts 30 Octubre 2018 +1 punt a afegir a la nota del Comentari lliurat a classe.
Dimecres 31 Octubre 2018  +0,5 punt a afegir a la nota del Comentari lliurat a classe.
Dijous 1 Novembre 2018 Cap punt a afegir a la nota del Comentari lliurat a sgil4@inscampsblancs.cat
Divendres -1 a restar a la nota del Comentari lliurat a sgil4@inscampsblancs.cat


B22

Dilluns 29 Octubre 2018 +1 punt a afegir a la nota del Comentari lliurat
Dimecres 31 Octubre 2018  +0,5 punt a afegir a la nota del Comentari lliurat a classe.
Dijous 1 Novembre 2018 Cap punt a afegir a la nota del Comentari lliurat a sgil4@inscampsblancs.cat
Divendres -1 a restar a la nota del Comentari lliurat a sgil4@inscampsblancs.cat

Es recorda que on-line s' ha de lliurar com arxiu adjunt, mai com a Drive. No es poden fer fotografies amb poca visibilitat i per tant, il·legibles. 

Aquells alumnes que ho lliurin on-line hauran d' entregar-ho imprès dilluns 5 novembre 2018, juntament amb els 4 treballs opcionals d' 0,25p. cadascun d' ells,  que haurà d' entregar tot el grup/classe. 


FORA D' AQUESTES DATES EL TREBALL O TREBALLS QUE NO SIGUIN LLIURATS CONSTARAN COM A NO AVALUATS. 


miércoles, 17 de octubre de 2018

PLATÓ: L' APOLOGIA DE SÒCRATES, JUDICI DE SÒCRATES

L' APOLOGIA DE SÒCRATES, DE PLATÓ
JUDICI DE SÒCRATES


Tenia 70 anys quan Anit, Melet i Licó, membres del partit democràtic, l'acusaren de corrompre els joves amb ensenyaments contraris a la pietat i a l'Estat.
Plató ens explica el desenvolupament del judici i la seva defensa al diàleg Apologia de Sòcrates. Sòcrates es va defensar explicant la seva trajectòria vital. Quan era jove tenia tantes preguntes al cap que no parava de cercar algun savi que els les pogués respondre, però no trobava cap home que pogués resoldre satisfactòriament les seves qüestions. Ell no es considerava savi, però no desaprofitava cap ocasió per dialogar amb tothom que volgués reflexionar sobre qüestions filosòfiques. Explica que el seu amic Querofont, que era precisament del partit democràtic, com els seus acusadors, va atrevir-se a demanar a l'oracle del déu Apol.lo, al temple de Delfos, si hi havia a Grècia algun home més savi que Sòcrates, i l'oracle va respondre que no.
Fixeu-vos que qui s'escolta i consulta als déus no pot ser tingut per descregut i impius. Però el més paradoxal era que ell fóra el més savi quan, precisament, era ben conscient de la seva ignorància. Com podia ser el més savi quan l'únic que sabia era que no sabia res? Només hi havia una resposta: els altres grecs no sabien ni tan sols que no sabien res! (Fixeu-vos que ara estava qualificant d'ignorants a tots els seus jutges!). Si no sabia res, difícilment podia ensenyar res, i per tant els seus ensenyaments no podien ser pas perjudicials per als joves.
Sòcrates va respondre provocativament, fins a l'extrem que un judici que podia no haver tingut cap transcendència va acabar amb condemna a mort. Va ser declarat culpable per un marge molt petit de vots. Després de ser declarat culpable calia decidir la pena. Ell va manifestar que estava disposat a complir la condemna que li imposessin, però que es mereixia més un homenatge. El van condemnar a mort. Va poder fugir de la presó, però ho va trobar indigne i incoherent amb una vida dedicada a la justícia i al respecte a la llei.
Mort de Sòcrates, pintat per David (neoclasicisme francès)

SÒCRATES I ELS SOFISTES. ELS CONCEPTES UNIVERSALS
Sòcrates es va oposar frontalment als sofistes. Ell no es presentava com a sofista, sinó com a filòsof, és a dir, ell no es considerava savi, sinó enamorat de la saviesa. Com que no era savi, no pretenia ensenyar res, i per tant no cobrava per parlar amb els seus seguidors.
Sòcrates estava interessat a trobar definicions universals de conceptes morals, és a dir, vàlides per a tots, i no pas relatives com les dels sofistes. Pretenia trobar la definició universal de justícia, bé, bellesa, virtut, amistat... En les definicions es posa de manifest l'essència o naturalesa de la cosa, el que la cosa és en si mateixa. El relativisme dels sofistes només és una manifestació de la seva ignorància de les definicions universals: com que no saben trobar-les, creuen que les definicions universals no existeixen.
Per descobrir les definicions universals hem de fer servir la raó. Cal oblidar la retòrica i optar per la racionalitat. La raó ens conduirà a la veritat.
En què consisteixen aquestes essències? No ho sabem. Aquest serà un problema clau en la filosofia de Plató.

EL MÈTODE: IRONIA I MAIÈUTICA

Sòcrates tenia seguidors, però no cobrava perquè no ensenyava res. Simplement interrogava i dialogava amb els que es trobava. En el diàleg amb els seus seguidors hi havia dos moments diferenciats: la ironia i la maièutica

La ironia consisteix a fer reconèixer a l'interlocutor que és un ignorant, és a dir, que el que es pensa que sap en realitat ho ignora. Està clar que aquesta actitud pot reportar més enemics que no pas adeptes. Es tracta d'un mètode negatiu però alliberador. En el reconeixement de la ignorància donem el primer pas per alliberar-nos-en. Només el que reconeix que no sap procura aprendre, i així inicia el camí cap a la veritat. "Només sé que no sé res”, la sentència més emblemàtica de Sócrates, apunta en aquesta direcció.
La maièutica és l'art de les llevadores: dones que ja han superat l’edat de parir els seus propis fills i que ajuden a parir a les altres (la mare de Sòcrates, Fenarete, n'era). Sòcrates és estèril per a descobrir per si sol cap veritat, però és capaç de fer néixer veritats en els altres homes. Es tracta d'un “part intel.lectual”. Això implica que la veritat no es pot trobar investigant la natura que ens envolta, com havien intentat els físics pressocràtics. No hem de cercar al cel ni a la terra les causes i les explicacions que cerquem. La veritat es troba al  nostre interior, i és per això que cal recórrer un camí d'introspecció. Veiem així com la reflexió filosòfica decanta de l'estudi de la natura cap a la dimensió moral.
L'important per a obtenir un resultat fructífer no és la capacitat de convèncer a l'altre sinó la sinceritat plena amb un mateix i amb els altres. Per això cal que ens coneixem primer a nosaltres mateixos. "Coneix-te a tu mateix". Aquesta frase no és seva, sinó que estava inscrita a l’entrada del temple de Delfos. Sòcrates va convertir aquesta inscripció dèlfica en la màxima del seu filosofar. Per trobar la veritat cal començar per conèixer-nos a nosaltres mateixos. El primer que descobrirem serà la pròpia ignorància. Després serem conscients que cal un esforç de reflexió profunda. Cal rebutjar la falsa saviesa dels sofistes que ens ofereixen el camí planer de l'aparença i l'opinió, i perseguir amb esforç la veritat.
L'home només es desenvolupa plenament en societat. La veritat neix del diàleg i de la cooperació. El diàleg pot ser intern, però la seva manifestació més autèntica és col·lectiva.

Mireu aquest vídeo:





EXERCICI
Mira el capítol de la primera temporada de House: "Mètode socràtic". Contesta després les preguntes següents: Què en pensa el Dr.House de Sòcrates i del seu mètode? Cerca dos exemples on House posi en pràctica la ironia socràtica. Busca un exemple on House posa en pràctica la maièutica. Quins són els factors clau necessaris perquè els ajudants de House acabin trobant la resposta?

L’INTEL.LECTUALISME ÈTIC
Per a Sòcrates, l’areté (virtut) no és una qualitat exclusiva de la noblesa, ni una habilitat política, sinó una qualitat basada en valors intel·lectuals i morals. L’home és bo o dolent no pel reconeixement públic ni pels guanys materials que hagi assolit, sinó per la seva justícia. Però això esdevé una qüestió de consciència. Per a Sòcrates és més important la pròpia consciència que l’opinió dels altres.
La virtut és el coneixement del què és millor per a nosaltres, del que ens porta a assolir la felicitat. La felicitat no equival a èxit polític sinó a justícia i equilibri. Hi ha més plaer en ser just que en manar i tenir poder. La justícia és el màxim plaer i la filosofia ens ensenya el camí de la justícia.
Si la saviesa ens porta a la justícia i al , aleshores caldrà admetre que la injustícia i el mal és fruit de la ignorància. Només és injust aquell que no sap que el més gran plaer és el de la justícia. Perquè, qui es perjudicaria a si mateix conscientment?
Aquesta concepció es coneix com intel.lectualisme: n'hi ha prou a conèixer el que està bé per a desitjar-ho (unió d'intel.ligència i voluntat o de ciència i virtut)
Nietzsche l'acusarà de voler reduir l'instint a la raó i, per tant, d'empobrir la vida. La vida és segurament molt més complexa que l'esquema que planteja Sòcrates.

 ROSSELLINI VA PORTAR AL CINEMA LA VIDA DE SÒCRATES.


Veure també:
"El mundo de Sofía"









 WEBGRAFIA:

http://www.xtec.cat/~fvilasec/presocratics/socrates.htm

http://www.youtube.com/watch?v=JaCX-8e6AxY 

http://www.youtube.com/watch?v=DHgyVyj1G7I

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=qixfEOavcqE

https://www.youtube.com/watch?v=pfKJL4YeZC8

PLATÓ: EL MITE DEL DEMIÜRG Diàleg "El Timeu"

PLATÓ

 

EL MITE DEL DEMIÜRG

Diàleg "El Timeu"


Mitjançant aquest mite Plató explica d’una manera molt gràfica la relació que existeix entre el món sensible i el món de les idees.

El mite es refereix que en l’origen hi havia el món de les idees, el Demiürg (suprem artesà o faedor), i una massa caòtica i informe (sense forma). Aquesta matèria desordenada, com que posseeix per naturalesa una tendència al canvi perpetu i atzarós, és imperfecta. Doncs bé, explica el mite que el Demiürg, prenent el món de les idees com a model, va anar treballant igual que un escultor sobre aquesta massa caòtica, introduint-hi l’ordre i harmonia pròpies d’allò que és intel•ligible. Va anar introduint l’estructura del món dels arquetips eterns i ideals en aquesta matèria informe, de manera que va anar generant el que ara anomenem món sensible.

Del mite, se’n deriva el fet que el nostre món no és cap més cosa que una còpia imperfecta del món de les idees, efectuada pel Demiürg. El nostre món sensible no és un caos (desordre), sinó un cosmos (ordre), ja que està organitzat segons l’harmonia matemàtica que regna en el pla intel•ligible. D’aquesta manera, cal entendre cada objecte físic com una materialització particular d’una idea universal eterna i immutable, com la rèplica en matèria d’una idea immaterial.

Ara bé, el Demiürg platònic introdueix en les coses una finalitat, una teleologia, una aspiració o fam que les porta a buscar el seu ple desenvolupament, la seva pròpia perfecció, el seu propi bé. Podem relacionar aquesta aspiració de tots els éssers per assolir la seva màxima plenitud o bé amb el fet que situï com a idea màxima de la jerarquia de l’intel•ligible la idea de Bé o Bellesa. Aquesta aspiració envers el Bé és el que Plató va qualificar com a impuls amorós en el seu diàleg de maduresa El Banquet, i que en el pla intel•lectual fa referència a la dialèctica, en quant a procés racional que permet d’elevar-se progressivament cap al coneixement de les idees superior.

Plató diu en aquest mateix mite que el temps comença a existir a la vegada que el Demiürg introdueix en la matèria caòtica elements d’ordre, en particular moviments regulars planetaris, a partir del quals pot ser mesurat l’abans i el després. L’ordre diví es troba a fora de l’espai i del temps, de manera que l’eternitat dels déus i intel•ligible consisteixen, més que a existir en tot temps, a ser-ne fora. D’aquesta manera, la qüestió sobre què passava un minut abans en el món abans que el Demiürg ordenés la matèria és una pregunta sense sentit, ja que prèviament a aquesta ordenació no existia el temps...

Aquesta concepció del temps té similituds amb la concepció del temps que s’expressa en l’actual teoria del big bang. No té sentit preguntar-se sobre el que passava en el Cosmos un minut o un segons abans que tingués lloc la gran explosió.

Teoria de l’arkhé.

En la seva teoria, Plató mostra una clara influència pitagòrica, ja que explica la seva comprensió de la realitat material en termes d’estructures matemàtiques.

Plató assenyalarà com arkhé no un únic principi, sinó diversos i, a més, els vincularà amb l’existència dels cinc únics poliedres regulars que existeixen: tetraedre, cub, octaedre, icosaedre i dodecaedre. Mitjançant l’associació de matemàtiques i realitat, entendrà que els quatre primers poliedres corresponen a la manera de ser del foc, la terra, l’aigua i l’aire, respectivament. L’assignació té a veure amb les qualitats físiques dels elements. Així, al foc li correspon el tetraedre, per exemple, perquè aquest poliedre és el més petit, mòbil i agut dels cinc, de manera que pot penetrar més fàcilment en totes les coses i provocar-ne l’alteració. En canvi, el cub és el que presenta més estabilitat i, per tant, correspon a la terra, principi menys actiu.

El dodecaedre serveix a Plató per a descriure quina és l’estructura del Cosmos, considerat en la seva totalitat. S’associava el dodecaedre amb l’esfera;M per tant, el Cosmos serà er a Plató una esfera que gira de manera que les partícules no es poden escapar del seu embolcall, sinó que tornen sobre elles mateixes, xocant i empenyent-se mútuament sense parar.

Hem de considerar que l’Univers total al qual es refereix Plató s’ha d’entendre com una realitat vivent. El Cosmos posseeix una ànima, a més d’un cos material, una ment, que és la responsable del seu moviment circular. Aquest moviment estableix el sentit de tots els altres moviments, de manera que governa el món en virtut de la seva intel•ligència i saviesa. Per a Plató, el Cosmos és un immens organisme vivent i intel•ligent. L’ànima còsmica va ordenar el moviment atzarós propi de la matèria caòtica original (mite del Demiürg), i el va convertir en un moviment harmònic, pel fet que imita la perfecció pròpia del món de les Idees.

Tot i que Plató parli de partícules, la seva teoria no és atomista, ja que les partícules de què parla sí que es poden dividir en formes encara més simples. Les superfícies de tres dels quatre poliedres que Plató ha assignat a algun element són de forma triangular i, en conseqüència, es poden veure com a diferents combinacions de petits triangles.

Aquest recurs a la figura triangular com a autèntic substrat dels elements permet a Plató de defensar la possibilitat que un element es pugui transformar en un altre. Si una partícula d’aire, que posseeix la forma d’un poliedre regular de vint cares, per la seva configuració i es descompon en els triangles que el conformen, i alguns s’organitzen formant un octaedre, la descomposició d’una partícula d’aire haurà permès que es generi una partícula d’aigua. Unes partícules poden originar-ne d’altres, uns elements es poden convertir en uns altres (aire, aigua i foc poden procedir els uns dels altres).
"El show de Truman" i el Mite de la caverna i el Mite del Demiürg de Plató



  - Mireu també:

http://elordenmundial.com/2014/03/el-show-de-truman-falso-mundo-real/

WEBGRAFIA:

http://www.xtec.cat/~jortiz15/mites.htm 

http://www.nodo50.org/filosofem/local/cache-vignettes/L250xH160/platotimeup-bba6c.jpg

https://www.youtube.com/watch?v=jrxDDlDdCDI

miércoles, 10 de octubre de 2018

PLATÓ: L' ANELL DE GIGES.

PLATÓ:

 L' ANELL DE GIGES.


"La del Anillo de Giges es una leyenda mitológica mencionada por el filósofo ateniense Platón en el libro II de La república. Guarda vaga relación con el Giges histórico de que habla Heródoto.
Narra la historia de Giges, un pastor que tras una tormenta y un terremoto encontró, en el fondo de un abismo, un caballo de bronce con un cuerpo sin vida en su interior. Este cuerpo tenía un anillo de oro y el pastor decidió quedarse con él. Lo que no sabía Giges es que era un anillo mágico, que cuando le daba la vuelta, le volvía invisible. En cuanto hubo comprobado estas propiedades del anillo, Giges lo usó para seducir a la reina y, con ayuda del ella, matar al rey, para apoderarse de su reino.
Glaucón (hermano de Platón) hace referencia a esta leyenda para ejemplificar su teoría de que todas las personas por naturaleza son injustas. Sólo son justas por miedo al castigo de la ley o por obtener algún beneficio por ese buen comportamiento. Si fuéramos "invisibles" a la ley como Giges con el anillo, seríamos injustos por nuestra naturaleza.
Este mito ha tenido gran influencia en la filosofía, ya que da a entender que el ser humano hace el bien hasta que puede hacer el mal cuando «se hace invisible», y puede acceder a cosas que no son suyas, con lo que llevado por esas circunstancias la persona se corrompe irremediablemente. Según este supuesto, la persona no sería libre. Es interesante ver cómo Tolkien, en su famosa obra El Señor de los anillos da otro planteamiento a la negatividad que encierra los poderes del anillo..."

Pel·lícula recomanada:
"Delitos y faltas" de Woody Allen

Hem vist aquests vídeos: 

¿Las personas son buenas porque no pueden ser malas? El anillo de Giges - Platón




Gandalf explica a Frodo la historia del Anillo, escena HD



Bibliografia de referència:



Webgrafia:



https://www.youtube.com/watch?v=p3f7YYGDgMc

https://www.youtube.com/watch?v=BDByRzLp7ww


miércoles, 3 de octubre de 2018

PLATÓ: EL CONVIT I EL "MITE DE L' ANDROGIN"

PLATÓ: El convit o de l' Amor. 

 

Del diàleg El banquet
En l’antropologia platònica destaca el tema de l’amor o eros. En el diàleg El banquet o Simposi (en grec Συμπόσιον, Sympósion i que significa trobada de bevedors ) s’endinsa en el tema fent, donada la complexitat de la qüestió, sis aproximacions. Els sis convidats en un banquet són els sis protagonistes que elogien l’amor, tot exposant-ne, successivament, les seves corresponents concepcions. Tal com és habitual en els diàlegs platònics, la darrera paraula la té Sòcrates, portaveu de la visió més genuïnament platònica.
Per Plató, amor i coneixement són inseparables: l’anhel d’anar més enllà del sensible i intuir les idees, la vertadera realitat. No només en El banquet ens parla de l’amor, també en el diàleg Fedre, on exposa que la passió amorosa és allò que fa créixer ales a l’ànima i, tot trencant amb el sensible o món de les coses, és eleva vers la contemplació de les idees.
Els sis protagonistes del diàleg El banquet són: Fedre, Pausànies, Erixímac, Aristòfanes, Agató i Sòcrates.


Fedre:
Elogia l’amor i en parla des de la perspectiva de l’amant, no pas de l’amat. L’amant està posseït per una força divina que el fa capaç de realitzar proeses; en conseqüència, l'amor és la força inspiradora de grans gestes.

Pausànies:
L’amor és la força transformadora de pròpia personalitat. L'enamorat se sent estimulat a desenvolupar, guiat per l'amat, la seva persona.
Erixímac:
Des d'una perspectiva mèdica i biològica, elogia el poder o força generadora de l'amor: tota la natura, diu, està impregnada d'amor.
Aristòfanes:

Veu l'amor com el desig de trobar el que ens manca, la recerca d’una unitat perduda.
L'amor neix de la mancança i de la nostàlgia, ens veiem incomplets i necessitem l'altre: som un fragment que aspira a la seva totalitat. Il·lustra la seva visió amb el mite de les tres classes d'amor.
Al començament, diu, existien tres tipus d'humans de constitució doble a la dels actuals humans: homes (dos homes actuals), dones (dues dones) i andrògins (un home i una dona actuals). La seva potència i atreviment eren tals que, aviat, el potent Zeus s'enfurismà i, com a càstig, els debilità tot partint-los en dos. Per això, des d'aleshores, cada meitat cerca la seva altra meitat. L'amor es el desig de tornar a la pròpia situació originària; jo només seré feliç si trobo la meva autèntica meitat, la meitat que em manca.
Agatò:
Parla de l'amor des de la perspectiva passiva de l'amat; el banquet o trobada es feia en honor seu i ell veu l'amor com el desig de rebre, propi de les persones que es creuen dignes de ser estimades.
Sòcrates:
És el darrer a parlar i, tot evocant un diàleg amb una dona sàvia anomenada Diotima, afirma que l'amor es un desig del que no es té i es anhelat com el més sublim i bell; és, diu, un impuls cap a la plena realització humana. L'amor que neix com a desig que desvetllen els cossos bells que m'envolten és tan sols una primera i primitiva forma d'amor. Després, s'ennobleix i es transforma en anhel envers les ànimes justes i belles. I així, progressivament, fins a l'autèntic i perfecte amor, el que se sent envers les idees, sobretot la de Be i Bellesa. Aquesta forma superior i sublim d'amor (amor platònic) pot fer renéixer les ales perdudes de l'ànima perquè s'enlairi fins al món de les idees.

 

Relació amb l' actualitat:
- Una persona es pot enamorar a distància o "on-line"?

. La conferència d' Amy Webb: How I hacked online dating:
https://www.youtube.com/watch?v=d6wG_sAdP0U

- Petons virtuals (Aportació de Paula Selfa B22):
https://www.youtube.com/watch?v=d052aTckvwI

WEBGRAFIA:

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/barriant/platoamo.htm
http://www.samaelgnosis.net/revista/ser11/androgino.gif

Altres adreçes d' interès:

http://aquileana.wordpress.com/2007/07/29/el-mito-del-androgino

TREC. CURS 2014-2015 LA FILOSOFIA TRANSPERSONAL, PER LUCÍA RABADÁN

TREBALL DE RECERCA. CURS 2014-2015
LA FILOSOFIA TRANSPERSONAL, PER LUCÍA RABADÁN
ENTREVISTES I CONCLUSIONS
(ESBORRANY)
Entrevista nº1 [1]

Home. M.G, 48 anys

*Bon dia, gràcies per donar-me aquesta entrevista.

-Bon dia, no les donis; és un plaer.

*Està bé, comencem, quants anys tenies quan et vas quedar en coma?

-Jo tenia 45 anys

*Què  va passar per a que quedessis en coma?

-Estava treballant i vaig caure i vaig començar a trobar-me malament;  li vaig dir al meu company de treball que em portés a l’hospital i, fins ser-hi allà no recordo res més que quan se’m va emportar  una ambulància que, per lo que m’havien explicat, casualment passava prop d’allà. El metge em va fer massatges cardíacs, ja que em va donar un infart. A l’ambulància em vaig donar compte que el que em passava era greu; ja no  recordo  res més fins que em vaig despertar a l’hospital.

*Què és el que la teva muller t’ha explicat després de lo de l’ambulància?

-Ella deia que quan vaig arribar a l’hospital, cada vegada que em reanimaven amb impulsos electromagnètics em tornava a donar un infart, per lo que em van connectar a una màquina que respirava per mi.

*Quan vas arribar al coma?

-Després d’això vaig estar en coma unes 17 hores, també vaig estar 5 minuts mort però em vaig despertar.

*Què van fer els metges?

-Em van posar cinc arritmies[2] a les venes del cor, per lo que la meva sang sempre passa per les venes i no em puc cansar mai.

*Es veritat això que diuen que veus la teva vida com passa o,  una llum al fons d’un túnel?

-Jo no vaig veure la vida passar com diu la gent, i si hi ha alguna llum, aquell dia devia d’estar fossa perquè jo no la vaig veure.

*Vas tenir alguna experiència transpersonal amb algun familiar difunt o semblant?

-La veritat és que sí. Mentre m’estaven reanimant i, quan vaig estar 5 minuts mort, vaig veure al meu pare, amb la indumentària tal i com estava vestit el dia del seu enterrament; ell hem deia que jo no tenia que estar allà ( “aquí” on ell era)  i a la mateixa vegada m’empenyia;  no em parava de repetir que no tenia que estar “aquí” (per allà) que tenia que marxar i, fer les paus amb el meu germà;  només el veia a ell, no veia ni el fons ni en el lloc on estàvem. Jo no se si això ho vaig somiar, però jo vull que sigui veritat.

*Jo crec que és veritat.  Moltes gràcies per aquesta entrevista, m’has ajudat molt.

-De res, fins aviat.

Entrevista nº2

Dona. H.H, 18 anys

*Hola bon día

-Hola

*Quants anys tenies quan va passar allò que em vols explicar? I quants anys tenies?

-Tenia uns setze cap a disset anys. Jo estava acostumava a fumar i mai m’havia sentat malament, però aquell dia hem vaig fumar mig “porro” i vaig començar a sentir els primers efectes, però els de sempre: riallades, una mica de descoordinació ... fins que als quinze minuts,  vaig començar a sentir una cosa que mai havia sentit, no sentia les cames, em queia, tenia la sensació d’irrealitat, d’estar en un somni.

*I què vas fer?

-Em vaig posar molt nerviosa i creia que ningú em podia ajudar, em creia que el cap se m’anava i que si passava això, moriria. Aleshores vaig obrir el moneder per donar-li al meu amic diners, per a que em comprés alguna beguda amb sucre, i vaig sentir que em ficava dins del moneder. De l’ensurt li vaig donar al meu amic perquè ell em busques els diners.

*Quant de temps vas estar així?

-Fins sis hores, l’efecte se m’anava però després em tornava a venir. També vaig parlar amb un pal (com de llum)  i sentia que les plantes em miraven.

*I saps perquè et va passar tot això?

-Bé, he mirat per Internet i explicava alguna cosa d’herba tripada, és a dir, amb tripis, el que em va fer al·lucinar; també he llegit que la marihuana et crea sensacions de irrealitat i despersonalització, però son coses que he llegit i no ho sé amb certesa.

*Moltes gracies per l’entrevista.

-De res.

Entrevista nº3

Noia ADOLESCENT. H.R, 16 anys

Pare: HOME. A.R, 41 anys

*Bona tarda

-Hola bona tarda

*Començo a fer-te preguntes. Què va passar?

-Van operar al meu pare de l’intestí i no va sortir bé l’operació, al día seguent van repetir-la i tampoc va sortir bé, i va quedar en coma.

*Quants anys tenia?

-Trenta set anys

*Quants dies va quedar en coma?

- Quaranta dies, i quan va sortir del coma li vaig començar a fer preguntes.

*I ell que recordava?

-Recordava així com per parts;  recordava veure’ns a mi i a la meva germana a casa, però nosaltres érem adultes i teníem fins fills petits que la meva mare cuidava com si fossin els seus néts i, que la meva mare, s’havia casat amb un altre home; que teníem tres gossos, perquè nosaltres ara en tenim dos i en el seu somni o el que fos en tenia tres. També recorda haver-nos vist a nosaltres a la sala d’espera plorant. També,haver-nos vist sopant amb uns amics molt íntims la nit abans de nadal, tot això sense ell.

*I quan va despertar què va passar?

-Doncs ell estava molt convençut de tot el que va veure, era com si fos tot molt real. Quan va veure a la meva mare estava molt enfadat amb ella, dient-li que era una tramposa i una mentidera; li deia que , que ràpid li havia substituït, fins que la meva mare va parlar amb ell i li va dir que això no era així. També quan es va despertar i va veure a la meva àvia es va sorprendre, ja que al seu somni sempre veia al seu pare molt trist i ell s’imaginavaque la meva àvia havia mort.
 

*O sigui que era com si veiés un possible futur sense ell present?

-Sí

*I ara, com està?

-Ara bé, té una hèrnia i no pot treballar, però bé.

*Moltes gràcies per explicar-me això, de veritat.

-Igualment.









Entrevista nº 4

Dona. S.G.C, 52 anys

*Hola, bon dia

-Hola

*Com va començar tot? I quants anys tenies quan et va passar el que em vols explicar?

- Tenia uns vint-i-dos anys. Estava al cinquè any de la meva llicenciatura. Aleshores, jo era asmàtica al·lèrgica. La Dra de l’ Hospital de Bellvitge, havia decidit canviar el laboratori que fabricava la vacuna. Era de nit quan, el meu pare, em va posar la vacuna.

*Que va passar quan te la va posar?

- De seguida, vaig notar un picor al nas, a les orelles...De sobte, vaig anar a la meva habitació; vaig obrir la finestra per “inspirar” oxigen, però no semblava que podés fer-ho. El meu pare es va adonar de la meva situació i em deia: “Tranquil·la, no és res. Ja saps, inspira/expira”. No, allò no era una situació normal. La meva mare, va trucar a una ambulància, però jo vaig començar a córrer cap a la porta de sortida; abans d’ arribar, vaig caure rodona al terra. Tenia anòxia, manca d’ oxigen. Després vaig saber que tenia un coma anafilàctic.[3] La meva germana M., em va insuflar oxigen amb un “boca a boca”,  fins que, amb el cotxe, vàrem arribar a l’ ambulatori. Jo no recordo res de res des del moment en què vaig caure al menjador de casa, fins a l’ ambulatori, on em van practicar els primers auxilis.

*Recordes alguna cosa?

- Sí, tinc records a l’ arribar a Urgències de l’ Hospital de Bellvitge. Allà, els metges corrien pels passadissos, mentre jo jeia en una camilla, que anava molt ràpid, perquè ells i, els infermers volien salvar-me la vida (es veu que vaig tenir fins a tres infarts). Recordo, haver-les dit: “No cal que correu. No patiu. Ja estic bé”. Però, ells semblava que no m’ escoltaven, perquè seguien correns. Aleshores, i això no sé si ho vaig somniar o no, recordo que, tot seguit, em trobava en una sala d’ espera on estaven el meu pare i la meva germana M., esperant bones o notícies dolentes sobre el meu estat. Vaig escoltar com parlaven entre ells, o potser el que pensaven, i, el meu pare deia: “Si es mor, no m’ ho perdonaré mai”, o, alguna cosa semblant. Allà, vaig adonar-me que, potser m’ estava morint. Quan vaig ser conscient d’ això, i això sí que em sembla “real”, em vaig sentir arrossegada per una mena d’ espiral (qui sap si no seria el canal del part), o centrifugadora i des del moment de néixer, vaig recordar tota la meva vida, segon a segon, com introduint de nou, els meus records, la meva memòria, (com si estigués fent un “reset” d’ un disc dur d’ ordinador, i, tornant a posar els programes), fins al moment en què em trobava. En el moment en què, no vaig estar conforme en morir-me: “Caram, ara haig de morir? Però, què he fet en aquesta vida? No he acabat la llicenciatura, no he treballat, no m’ he casat, no he tingut fills...a més, no puc deixar aquesta pena damunt el meu pare...” Des d’ aquell moment, i, davant la meva inconformitat de morir, vaig despertar-me al llit de l’ hospital...

*Qui estava allà amb tú?

- Estava la meva mare que m’ estava sacsejant (no vaig ser conscient, fins que no em vaig despertar), dient-me: “S., si us plau, desperta, desperta!!!” Li vaig contestar a la meva mare: “Deixa’m dormir. Tinc son” (pensant-me que m’ aixecava per anar a la Facultat). Aleshores, la meva mare, va sortir com una exhalació de l’ habitació. Abans de tornar-me a dormir, com si res, em vaig tapar amb el llençol (tenia un pèl de fred, ja que estava nua). La mare, va tornar amb un metge. Aquest, immediatament, em va destapar traient-me el llençol de sobre i jo, com si res, vaig agafar el llençol i, me’l vaig tornar a posar al damunt. El metge, es va espantar moltíssim amb la meva reacció, mentre la meva mare li deia: “ Però, no li he dit a vostè, que ja estava desperta?” Jajajajajaja...Ara ric, em sembla còmic tot plegat.



*Quina lliçó has extret?

- Des d’ aleshores, no li tinc por a la mort. Vaig trobar-me en un lloc de molta pau i placidesa, malgrat que no vaig veure cap llum enlluernadora, ni cap familiar meu em va venir a trobar per dir-me res de res. Es veu que, no era el meu moment. Està clar. Penso que moriré el dia que, jo mateixa, decideixi fer-ho.

*Doncs suposo que ja està, gràcies per explicar-m’ho.

-De res.

Entrevista nº5

NOI ADOLESCENT. S.G, 17 anys

*Hola, bon dia

-Hola

*Com va començar tot? I quants anys tenies quan et va passar el que em vols explicar?

-Tenia quinze anys; em vaig pujar a una torre d’alta tensió fins a dalt del tot, em va arribar el corrent i em vaig cremar; vaig caure quinze metres; després de 20 minuts conscient amb ferides, va arribar una ambulància que em va immobilitzar i em van ficar dins;  ja no recordo res, però em van induir al coma.

*Per que et van induir al coma?

-Diuen que tinc seqüeles psicològiques per haver aguantat el dolor durant una mitja hora; a més tenia que estar quiet per què la meva esquena se’m curés.

*T’importa explicar-me quin tipus de seqüeles et van quedar?

-Doncs aguantar el dolor; puc aguantar el dolor i, també el fet que a vegades em comença a fer mal tot com aquell dia, perquè una part de mi ho recorda.

*Quants dies vas estar en coma?

-Vint-i-set dies

*I què recordes?

-Somnis on la gent que estimava moria o que em deixaven de costat; tot dolent, ho recordo tot borrós.

*Quan et vas llevar que va passar?

-Em vaig llevar diverses vegades, però nomes en recordo una; la primera estava molt enfadat encara que no me’n recordo; insultava a tothom; la segona vegada em vaig quedar una setmana amb els ulls oberts i no feia res,  només mirava al sostre, i la tercera vegada, que és l’única que recordo, estava desconcertat.

*Quan vas estar en coma vas veure alguna cosa més?

-Bé, vaig veure a Déu, Jesús i “Satanàs” i al’ Esperit Sant, i a un ésser estimat ja mort.

*De veritat?

-Sí, es més, quan vaig sortir del coma em vaig fer satànic, no pensis malament, només estic en contra de Déu.

*De debò? Jo això ho veig una tonteria ja que no sóc creient.

-Ho entenc, possiblement haurà estat un producte de la meva imaginació.

*Si això és veritat, em podries explicar l’ entorn on et trobaves?

-Era un entorn desèrtic, obscur, ja que era de nit. Havien condemnat a tota la humanitat, ho sé, una tonteria, però bé ; els van fer cavar perquè, un àngel havia dit que Déu estava enterrat a molta profunditat; en fi, el van trobar però no el van treure; em tenia que apropar al forat per poder-ho veure; em van dir que no mirés, que era una falta de respecte i que si ho feia em quedaria cec, això es el que em va dir l’àngel, qui era una persona sense cara, feta d’or. Vaig treure el cap i, ho vaig veure tot blanc i no veia res perquè era molt brillant; quan ho vaig poder veure, Déu era un lingot d’or increïblement gegant amb molts gravats; fins i tot a mi em sembla una bogeria. Més tard vaig veure a Jesús; estava al darrera d’una mena de vitrall que lluïa tant que, no es podia veure a traves d’ell; em va dir que l’acompanyés que ja era hora que descansés i li vaig dir que no; m’ho va tornar a dir i li vaig tornar a dir que no, després em va dir que si sabia que ho passaria molt malament si tornava a la vida, i li vaig dir que no m’importava, que algun dia hauria d’ arribar a fer a alguna persona feliç i encara que em costés la vida a mi em valdria la pena; aleshores, em va mirar enfadat i em va dir: “No diguis que no t’ho he advertit”. Després d’això vaig caure en un forat durant molta estona i, completament obscur, vaig escoltar passes darrera de mi i es va encendre un focus, aquest focus m’ il·luminava a mi i, a un senyor amb un vestit negre i una corbata vermella, portava un bigoti i una perilla; em va mirar i em va dir:” Saps qui ets?”  I li vaig dir que sí i, em va dir: “ Vols tornar pel que he escoltat, no?” I li vaig dir que sí, i ell va dir que li semblava perfecte; el vaig mirar i li vaig preguntar: “Qui ets?” I em va dir: “Algú menys important que tu”. Em va agafar de les mans i em va dir alguna cosa, no recordo el què però vaig recordar la paraula baphomet.[4]

La veritat em sembla una tonteria i tot un producte de la meva imaginació o això vull creure; sona poc creïble però, és la veritat.

*Perque has dit que vas veure a Satanàs?

-Perquè aquest home era Satanàs, estic segur, i baphomet era una de les maneres que anomenaven als templaris que no volien estar amb Déu.

*Perquè creus que “Jesús” et va dir: “Ho passaràs malament, si tornes?”

-Perquè les coses no estaven sent fàcils.

*I, a quin familiar vas veure?

-A la meva àvia, però quasi no la recordo, només sé que la vaig veure.

*Doncs suposo que ja està, gràcies per explicar-m’ho.

-De res.



CONCLUSIONS

El fet de realitzar aquest treball m’ha ajudat a entendre:

1.-  Com poden arribar les drogues a crear uns determinats efectes com sentir que estàs en un estat de pau i tranquil·litat, fins a arribar a pensar que et mors i sofrir terror al cos i la ment i, també observar com s’ experimenten i treballen amb aquestes drogues, alguns metges i psiquiatres,com Grof, per poder fer sessions de psicoteràpies i fins i tot experimentar amb subjectes (persones) per buscar cures a infermetats que avui dia no tenen cura. He pogut saber la recerca, al voltant de tot plegat, que ha fet la filosofia transpersonal i altres “ciències” de la mateixa branca com la psicologia.

 2.- Ha hagut moments en que m’ha costat molt entendre el món de la filosofia transpersonal ja que mai havia fet un treball sobre aquest tema o altres, amb tanta profunditat. Tot que ara està molt resumit, m’ha agradat molt. Els aspectes que més m’han agradat ha sigut el tema del dualisme tant pel que fa a l’ ànima i al cos, com pel que fa al dualisme, “jo real” enfrontat al  “jo quàntic”. Crec que veritablement podem parlar d’aquests dos móns un macroscòpic (el nostre) i, una altra microscòpic (el món quàntic).

3.- Amb lo que més he gaudit d’aquest treball ha estat la part pràctica on he entrevistat a cinc persones, i cadascuna de les seves experiències m’han agradat molt. He tingut empatia en cadascuna de les entrevistes i he sentit l’angoixa que cadascú dels individus han patit en les seves experiències.

Amb les seves experiències he après que si tu ets optimista i no vols tornar a viure, ho pots fer. Quan perds la esperança, és quan es perd tot. A la tercera entrevista, hi ha un cas que s’identifica amb això, l’home que va patir el coma, si hagués acceptat veure la seva família unida sense ell, en un futur i feliços, potser hauria pensat que sense ell estaven millor i no hagués sortit del coma, però aquest home va sortir per que va pensar que la seva família l’estimava i no els volia deixar sols, per això va fer possible per despertar-se del coma. Hi ha estudis que afirmen que una persona optimista pot sortir d’una infermetat abans que una persona que no ho afronta amb ànims, i aquestes fins i tot arriben a morir. (Veure annexos)

4.- Abans de fer aquest treball m’era indiferent si podria haver esperits, fantasmes, vida després de la mort...El tema de la física quàntica, ha sigut difícil de entendre’l des del meu punt de vista, ja que és endinsar-se més en temes físics i una mica científics, però hi havia coses interessants com que el record continua a l’anima encara que tu moris, i el cas d’un subjecte que hi veu una visió que després es relaciona amb llegendes antigues, això també es pot veure amb el cas de la quinta entrevista, on el noi escolta la paraula baphomet però que, segons diu, ell no la havia escoltat mai. Després d’aquest treball i les experiències dels entrevistats, la meva forma de pensar ha canviat i tinc l’esperança de que després de la mort hi ha alguna cosa, i que, efectivament si que pot existir una altra forma de “vida”, vida després de la vida,  per dir-ho d’alguna manera, darrera d’aquesta que visc actualment, ja sigui que hi hagi reencarnació,  que pugui haver-hi un cel o un infern, etc.

 Pot ser que a partir de la realització d’aquest treball veuré la vida i la mort des d’ un altra punt de vista diferent. Ara veig que potser la gent no te por a la mort, sinó al no saber el que hi ha després, i si una persona no vol que sigui la seva hora de morir, s’ha d’ esforçar per aconseguir viure.

En darrer terme, vull donar tot el meu agraïment,  a les persones que m’han concedit l’entrevista, ja que per algun d’ells no ha estat fàcil parlar de la seva experiència i,  recordar tot plegat i, sobretot donar les gràcies a la meva professora-tutora del treball de recerca per guiar-me com ho ha fet, durant tot el desenvolupament del treball.


BIBLIOGRAFIA:


BOHM, David: La totalidad y el ordenimplicado. Barcelona: Kairós, 1987

Capra, Fritjof. Sabiduría insólita. Barcelona: Kairós, 2003 (Título original: UncommonWisdom. 1988)

Carroll, L., 1992. Alícia en terra de la maravelles. Editorial Juventus. Barcelona. (Citat per Fericgla)

CASTEL, ELISA: Gran Diccionario de Mitología EgipciaEditorial: Alderabán. Año de publicación: 2001.

Fericgla, J. M., 1989. El fong i la gènesi de les cultures. Alta-Fulla. Barcelona. (Citat per Fericgla)

Fericgla, J. M., 1997. Al trasluz de la ayahuasca. Liebre de Marzo. Barcelona. (Citat per Fericgla)

Fericgla, J. M. [ed.], 1994. Plantas, chamanismo y estados de consciencia. Liebre de Marzo. Barcelona. (Citat per Fericgla)

FONDI, Roberto: La Révolution Organiciste. París: Le Labyrinthe, 1986

GROF, Stanislav: Psicoterapia con LSD. Barcelona: Editorial La Liebre de Marzo S. L. , 2005 (Título original: LSD Psychoterapy by StanislavGrof, M.D, 2001, 1994, 1980) 

LASZLO, Ervin. El cosmos creativoHacia una ciencia unificada de la materia, la vida y la mente. Barcelona: Kairós, 1997 (Título original: The Creative Cosmos, 1993)

Leavitt, F., 1995. Drugs&Behavior. Sage publications. Londres. (Citat per Fericgla)

MOODY, Raymond: Vida después de la vida. Madrid: Editorial Edaf, 1984

Ott, J., 1994. Pharmacotheon. Liebre de Marzo. Barcelona. (Citat per Fericgla)

PEAT, F. David. Sincronicidad. Puente entre mente y materia. Barcelona: Kairós, 2001 (Título original: Synchronicity, 1987)

PRIGOGINE, I and STENGERS, Isabelle: Order out of Chaos: Man’s new Dialogue with Nature. Nueva York: Bantam Books, 1984

Samorini, G., 2000. Animales que se drogan. Telesterion. Dozza, Itàlia. (Citat per Fericgla)

STAPP, Henry P.: Matter, Mind and Quantum Mechanics. Nueva York: Springer Verlag, 1993

STEVENSON, Ian: Children’s Who Remember Previous Lives. Charlottesville: University Press of Virginia, 1987

WHEELER, John Archibald: “Bits quanta meaning” (Bits quanta y significado) en Problems of Theoretical Physics. Salerno: UniversityPress, 1984







WEBGRAFIA:






http://es.wikipedia.org/wiki/Albert_Hofmann












http://sostenibilidad.semana.com/tendencias/articulo/el-experimento-del-arroz-masaru-emoto/30480





 

ÀNNEX



L'investigador japonès Masaru Emoto [5] demostra amb dos pots d'arròs que el que diem i fem pot canviar-ho tot. Com per exemple a les infermetats, com et sents pot fer canviar-ho tot.

En aquests experiments prenia dos pots de cristall amb aigua, ja que ell diu que l’aigua és un vertader conductor d’energies i nostre cos esta fet amb un 65% / 75% d’aigua, a una li deia que l’ estimava i a l'altra que l'anava a matar.

Més tard Emoto va tornat a fer un altre experiment que es pot fer a casa conegut com "l'experiment de l'arròs" que va consistir a posar dues porcions d'arròs cuinat en tres pots diferents. En un pot va escriure "gràcies", en un altre no va escriure res i en l'altre "idiota". Després, li va dir al cada pot la paraula que tenien durant 30 dies.

El resultat va ser que el pot que tenia escrit "gràcies" va començar a fermentar i emanar una olor molt agradable, el que no tenia res es va podrir i el que tenia escrit "idiota" es va omplir de floridura i es va tornar negre.

           




[1] Aquestes entrevistes s’han realitzat a companys de l’ Institut, personal docent i amics, és a dir, persones properes a  la  persona entrevistadora, autora d’ aquest treball de recerca.


[2] Aparell per que no es tanquin les venes del cor i la sang pugui passar.

[3]  En comptades ocasions, si la sensibilitat a un al·lergen és extrema, un nen pot presentar una reacció anafilàctica (o xoc (shock) anafilàctic). Es tracta d’una reacció molt intensa i sobtada que afecta la pell i els sistemes respiratori, digestiu i cardiovascular. Aquests símptomes poden estar ocasionats per qualsevol tipus d’al·lergen, des de determinats aliments fins al verí de certs insectes, i sempre requereixen d’atenció mèdica immediata.

[4] Baphomet ( també Bafomet , Bafumet , Bafometo o Baffometo ) suposat ídol o deïtat el culte se li atribueix als Cavallers de l'Ordre del Temple. El seu nom va aparèixer per primera vegada quan els templers van ser enjudiciats per heretges . Durant el procés molts dels cavallers de l' ordre van ser sotmesos a tortura , i van confessar nombrosos actes herètics . Entre ells es va incloure l'adoració a un ídol d'aquest nom . Sol relacionar també el nom Baphomet amb la fusió de dos termes grecs el significat aproximat és el de baptisme de saviesa .
 Veure : http://es.wikipedia.org/wiki/Baphomet
 


[5] Masaru Emoto va ser un autor japonès conegut per les seves controvertides afirmacions de que les paraules, oracions, sons i pensaments dirigits cap a un volum d'aigua influirien sobre la forma dels cristalls de gel obtinguts del mateix. Segons Emoto, l'aparença estètica dels cristalls dependria de si les paraules o pensaments siguin positius o negatius.