NIETZSCHE: LA GENEALOGIA DE LA MORAL, I . CONVOCATÒRIA 2018 (PAU)

Proves d’accés a la universitat Història de la filosofia Sèrie 1 Convocatòria 2018 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B).

OPCIÓ A

[…] amb els ullals de l’odi més abismal (l’odi de la impotència), han gosat d’establir i de mantenir la inversió de l’equivalència aristocràtica dels valors (bo = noble = poderós = bell = feliç = estimat per Déu), tot dient: «Els desgraciats són els bons; els pobres, impotents i febles són els únics bons; els que pateixen, els necessitats, els malalts, els lletjos són els únics que són piadosos, els únics que estan beneïts per Déu, i sols per a ells hi ha benaurança —i vosaltres, els poderosos i nobles, sou, al contrari,els malvats, els cruels, els lascius, els insaciables, els ateus per a tota l’eternitat; i vosaltres sereu també per a tota l’eternitat els desventurats, els maleïts i els condemnats.» Ja se sap qui va heretar aquesta transvaloració jueva… […] Recordo una frase a la qual vaig arribar en una altra ocasió […], que amb els jueus comença la revolta dels esclaus pel que fa a la moral: la revolta que té una història de dos mil anys darrere seu i que ara nosaltres ja no percebem per la simple raó que ha triomfat.

Friedrich Wilhelm Nietzsche. La genealogia de la moral, i
1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] 2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents: [1 punt] a) «aristocràtica» b) «transvaloració» 3. Expliqueu el sentit i la justificació, segons Friedrich Wilhelm Nietzsche, de la frase següent del text: «amb els jueus comença la revolta dels esclaus pel que fa a la moral: la revolta que té una història de dos mil anys darrere seu i que ara nosaltres ja no percebem per la simple raó que ha triomfat.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts] 4. Compareu la concepció de Nietzsche sobre la veritat (i la nostra capacitat per a conèixer-la) amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «No hi ha res que sigui bo o dolent per si mateix; què és bo i què és dolent queda determinat només per les normes morals que al llarg de la història han acabat essent acceptades per la cultura de la qual formem part.» Responeu d’una manera raonada.

Webgrafia:

http://universitats.gencat.cat/web/.content/01_acces_i_admissio/pau/documents/examens_2018/pau_hfil18jl.pdf

STUART MILL. CONVOCATÒRIA 2018 (PAU)

Convocatòria 2018 
Proves d’accés a la universitat 
Història de la filosofia 
Sèrie 1

Escolliu UNA de les dues opcions (A o B)

OPCIÓ B 
La doctrina utilitarista és que la felicitat és desitjable i que és l’única cosa desitjable com a fi: totes les altres coses només són desitjables com a mitjans per a aquest fi […]. L’única prova que es pot donar que un objecte és visible és que de fet la gent el veu. L’única prova que es pot oferir que un so és audible és que la gent de fet el sent: i així pel que fa a les altres fonts de l’experiència. De manera semblant, entenc que l’única evidència que és possible aportar que una cosa és desitjable és que la gent de fet la desitja. […] L’única raó que es pot donar a favor que la felicitat general és desitjable és que tota persona, en la mesura que creu que la pot assolir, desitja la pròpia felicitat. Doncs bé, com que això és un fet, no solament tenim tota la prova que és possible donar en aquest cas, sinó també tota la prova que es podria exigir, que la felicitat és un bé: que la felicitat de cada persona és un bé per a aquella persona, i que la felicitat general és, doncs, un bé per a la suma de totes les persones. Amb això, la felicitat adquireix el títol de ser un dels fins de la conducta i, consegüentment, un dels criteris de la moral. Però això per si sol no demostra que sigui el criteri únic. Per a ser-ho, semblaria necessari mostrar no solament que la gent desitja la felicitat, sinó també que no desitja mai cap altra cosa. Ara bé, és ben palpable que la gent de fet desitja coses que en el llenguatge corrent són decididament diferents de la felicitat. Desitgen, per exemple, la virtut i l’absència de vici […].
 John Stuart Mill. L’utilitarisme, capítol iv

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents: [1 punt]
a) «felicitat»
b) «fi»
3. Expliqueu com justifica John Stuart Mill a L’utilitarisme que «la felicitat és desitjable» i que «és l’única cosa desitjable com a fi». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepció de Mill sobre la moral amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]
5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «A vegades hi ha accions que una persona està moralment obligada a fer, tot i que de cap manera no es pot justificar que comportaran que hi hagi més felicitat al món de la que hi hauria si es fes qualsevol altra acció alternativa.» Responeu d’una manera raonada.

Webgrafia: 
http://universitats.gencat.cat/web/.content/01_acces_i_admissio/pau/documents/examens_2018/pau_hfil18jl.pdf

STUART MILL. CONVOCATÒRIA 2019 (PAU)

Proves d’accés a la universitat 

Història de la filosofia 

Sèrie 4 2019

Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). 

Opció A

S’ha d’admetre que en general els autors utilitaristes han situat la superioritat dels plaers mentals sobre els corporals principalment en el fet que són més permanents, més segurs, menys costosos, etc., que els altres; és a dir, en els seus avantatges circumstancials, més que no pas en la seva naturalesa intrínseca. En tots aquests punts els utilitaristes han demostrat plenament el que volien; però podrien també, i d’una forma totalment consistent, haver adoptat un altre fonament que podem qualificar de més elevat. Perquè reconèixer que alguns tipus de plaer són més desitjables i més valuosos que d’altres resulta del tot compatible amb el principi d’utilitat. Seria absurd que,mentre en la consideració de totes les altres coses es té en compte tant la qualitat com la quantitat,en l’apreciació dels plaers s’hagi de suposar que només compta la quantitat.

[…] És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet

que no un ximple satisfet. I si el ximple o el porc opinen de forma diferent és perquè només coneixen el seu propi costat de la qüestió. L’altra part, en aquesta comparació, coneix tots dos costats.

John Stuart Mill. L’utilitarisme, capítol ii

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com

hi apareixen relacionades.

[2 punts]

2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en

el text els mots següents:

[1 punt]

a) «circumstancials»

b) «consistent»

3. Expliqueu quin paper té l’afirmació següent en el pensament que John Stuart Mill presenta a L’utilitarisme: «És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet; millor

ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet.» (En la resposta, us heu de referir als

aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

4. Compareu la concepció de Mill sobre per què normalment no és moralment acceptable

mentir amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la

història de la filosofia occidental.

[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Si algú té gana (ha

aconseguit dinar, però ara és el vespre i no té res per a sopar) i està en una situació en què

no té cap altra manera de poder aconseguir aliment, és moralment acceptable que robi

menjar.» Responeu d’una manera raonada.

[2 punts] 

Webgrafia:

http://universitats.gencat.cat/web/.content/01_acces_i_admissio/pau/documents/examens_2019/pau_hfil19jl.pdf

LOCKE. SEGON TRACTAT SOBRE EL GOVERN CIVIL. CONV.2019

LOCKE. 

SEGON TRACTAT SOBRE EL GOVERN CIVIL.

 CONVOCATÒRIA 2019

OPCIÓ B

Em direu que aquesta hipòtesi sembra els ferments de la rebeŀlió freqüent, a la qual cosa jo us respondré:

[…]

Aquestes revolucions no es produeixen pas arran del menor senyal de desgovern en els afers públics. El poble està disposat a tolerar greus errors per part de qui governa, moltes lleis equivocades i inoportunes i totes les relliscades de la feblesa humana sense murmurar ni revoltar-se, però si una llarga sèrie d’abusos, prevaricacions i artificis, tots dirigits a un mateix fi, li posen en evidència que  qui els sotmet i cap a on se’ls mena, aleshores no serà gens estrany que el poble es desvetlli i faci tots els possibles per a posar la llei en mans de qui li pugui garantir que perseguirà els fins per als quals el govern havia estat erigit. Quan no s’assoleixen aquests fins, els governs que es fonamenten en noms antics i rituals pomposos no són pas millors, sinó molt pitjors que l’estat de natura o l’anarquia, perquè els inconvenients són igualment greus i immediats, i en canvi el remei és més llunyà i difícil.

John Locke. Segon tractat sobre el govern civil, capítol xix

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents:

[1 punt]

a) «prevaricacions»

b) «anarquia»

3. Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Locke, de la frase següent del text: «aleshores no serà gens estrany que el poble es desvetlli i faci tots els possibles per a posar la llei en mans de qui li pugui garantir que perseguirà els fins per als quals el govern havia estat erigit». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

4. Compareu la concepció de Locke sobre què és el que dona legitimitat a un govern amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «És legítim que els ciutadans es revoltin contra un govern quan creuen que aquest incompleix clarament i de forma reiterada les seves funcions.» Responeu d’una manera raonada.

[2 punts] 

HUME. CONVOCATÒRIA 2019 (PAU). TRACTAT DE LA NATURALESA HUMANA

Proves d’accés a la universitat

Història de la filosofia

Sèrie 1

2019

Escolliu UNA de les dues opcions (A o B).

OPCIÓ B

És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la natura hagi de continuar sent uniformement el mateix i que el futur hagi de ser conforme al passat. Allò que és possible no es pot mai demostrar que sigui fals; i és possible que el curs de la natura pugui canviar, perquè podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que Adam no podria ni tan sols provar amb algun argument probable que el futur hagi d’estar en conformitat amb

el passat. Tots els arguments probables es construeixen precisament sobre aquesta suposició, és a dir, que hi ha conformitat entre el futur i el passat, i per tant mai no poden provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i, si cal provar-la, no admetrem cap prova que no provingui de l’experiència. Però la nostra experiència del passat no pot ser prova de res de cara al futur, a menys que ja suposem que hi ha semblança entre passat i futur. Aquesta és, doncs, una qüestió que no admet prova de cap mena i que donem per descomptada sense cap tipus de prova.

David Hume. Resum del ‘Tractat de la naturalesa humana'

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi

apareixen relacionades.

[2 punts]

2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el

text el mot i l’expressió següents:

[1 punt]

a) «demostrar»

b) «allò que és possible»

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text i les raons de David Hume per a afirmar-la:

«Aquesta és, doncs, una qüestió que no admet prova de cap mena i que donem per descomptada sense cap tipus de prova.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del

pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el

text.)

[3 punts]

4. Compareu la concepció de Hume sobre el paper dels sentits en el coneixement amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia

occidental.

[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Només puc conèixer allò que es pot comprovar fent una observació o un experiment empíric.» Responeu

d’una manera raonada.

[2 punts]

DESCARTES. CONVOC. 2019 (PAU) MEDITACIONS METAFÍSIQUES

Història de la filosofia 

Sèrie 5 2019 

Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). 

OPCIÓ A 

Doncs bé, què soc jo, ara que suposo que hi ha algú extremament poderós i, si goso dir-ho, maliciós i astut, que dedica totes les seves forces i totes les seves arts a enganyar-me? Puc estar segur de tenir cap de les coses que acabo d’atribuir a la naturalesa corporal? Em deturo a pensar-hi amb atenció, les passo i repasso totes en el meu esperit i no en trobo cap que pugui dir que em pertanyi. No és necessari que m’aturi a enumerar-les. Passem, doncs, als atributs de l’ànima i vegem si n’hi ha cap que em pertanyi. Els primers fan referència a nodrir-me i caminar; i si és veritat que no tinc cos, també serà veritat que no puc caminar ni alimentar-me. Un altre és percebre amb els sentits, però tampoc no és possible percebre amb els sentits sense cos. A més que altres vegades ja he cregut percebre amb els sentits moltes coses mentre dormia que, en despertar-me, he hagut de reconèixer que veritablement no les havia percebut. Un altre és pensar. I aquí sí que trobo que el pensament és un atribut que em pertany: és l’únic que no es pot separar de mi. Jo soc, jo existeixo: cert, però, durant quant de temps? Tant de temps com penso, perquè podria ser que, si deixés de pensar, deixés alhora de ser o existir. Ara no admeto res que no sigui necessàriament vertader: no soc, doncs, parlant amb propietat, sinó una cosa que pensa, és a dir, un esperit, un enteniment o una raó, que són termes amb un significat que abans desconeixia. Soc, doncs, una cosa vertadera, que existeix veritablement. Però, quina cosa? Ja ho he dit: una cosa que pensa. 

René Descartes. Meditacions metafísiques, ii

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] 

2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents: [1 punt] 

a) «naturalesa corporal» 

b) «necessàriament vertader» 

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text i les raons de René Descartes per a fer aquesta afirmació en aquest punt de les Meditacions metafísiques: «Ara no admeto res que no sigui necessàriament vertader: no soc, doncs, parlant amb propietat, sinó una cosa que pensa […].» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts] 

4. Compareu la concepció antropològica de Descartes (la seva concepció de què és un ésser humà) amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Només si assumeixo que hi ha un Déu benvolent que no permetria que jo estigués totalment confós i enganyat en allò que crec, em serà possible respondre al dubte escèptic següent: “Com saps tu que el món no va començar a existir ahir, contenint ja uns suposats fòssils i tot de llibres suposadament escrits fa molt temps? Tots nosaltres vam començar a existir ahir dotats ja amb tota una sèrie de creences i de suposats records, però l’univers existeix només des d’ahir a les sis de la tarda”.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]

Webgrafia:

http://universitats.gencat.cat/web/.content/01_acces_i_admissio/pau/documents/examens_2019/pau_hfil19sl.pdf