Història de la filosofia
Sèrie 5
2019
Escolliu UNA de les dues opcions (A o B).
OPCIÓ A
Doncs bé, què soc jo, ara que suposo que hi ha algú extremament poderós i, si goso dir-ho,
maliciós i astut, que dedica totes les seves forces i totes les seves arts a enganyar-me? Puc estar segur
de tenir cap de les coses que acabo d’atribuir a la naturalesa corporal? Em deturo a pensar-hi amb
atenció, les passo i repasso totes en el meu esperit i no en trobo cap que pugui dir que em pertanyi. No és necessari que m’aturi a enumerar-les. Passem, doncs, als atributs de l’ànima i vegem si
n’hi ha cap que em pertanyi. Els primers fan referència a nodrir-me i caminar; i si és veritat que
no tinc cos, també serà veritat que no puc caminar ni alimentar-me. Un altre és percebre amb els
sentits, però tampoc no és possible percebre amb els sentits sense cos. A més que altres vegades ja
he cregut percebre amb els sentits moltes coses mentre dormia que, en despertar-me, he hagut de
reconèixer que veritablement no les havia percebut. Un altre és pensar. I aquí sí que trobo que el
pensament és un atribut que em pertany: és l’únic que no es pot separar de mi. Jo soc, jo existeixo:
cert, però, durant quant de temps? Tant de temps com penso, perquè podria ser que, si deixés de
pensar, deixés alhora de ser o existir. Ara no admeto res que no sigui necessàriament vertader: no
soc, doncs, parlant amb propietat, sinó una cosa que pensa, és a dir, un esperit, un enteniment o
una raó, que són termes amb un significat que abans desconeixia. Soc, doncs, una cosa vertadera,
que existeix veritablement. Però, quina cosa? Ja ho he dit: una cosa que pensa.
René Descartes. Meditacions metafísiques, ii
1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com
hi apareixen relacionades.
[2 punts]
2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en
el text les expressions següents:
[1 punt]
a) «naturalesa corporal»
b) «necessàriament vertader»
3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text i les raons de René Descartes per a fer aquesta afirmació en aquest punt de les Meditacions metafísiques: «Ara no admeto res que no
sigui necessàriament vertader: no soc, doncs, parlant amb propietat, sinó una cosa que
pensa […].» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes
que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)
[3 punts]
4. Compareu la concepció antropològica de Descartes (la seva concepció de què és un ésser
humà) amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Només si assumeixo que
hi ha un Déu benvolent que no permetria que jo estigués totalment confós i enganyat en allò
que crec, em serà possible respondre al dubte escèptic següent: “Com saps tu que el món no
va començar a existir ahir, contenint ja uns suposats fòssils i tot de llibres suposadament
escrits fa molt temps? Tots nosaltres vam començar a existir ahir dotats ja amb tota una
sèrie de creences i de suposats records, però l’univers existeix només des d’ahir a les sis
de la tarda”.» Responeu d’una manera raonada.
[2 punts]
Webgrafia:
No hay comentarios:
Publicar un comentario