"Llevat que els filòsofs governin en els
Estats, o que els qui ara són anomenats reis i governants filosofin de manera
genuïna i adequada, i que coincideixin en una mateixa persona el poder polític
i la filosofia, i que es prohibeixi rigorosament que marxin separadament per
cadascun d' aquests camins les múltiples naturaleses que actualment ho fan
així, no hi haurà, estimat Glaucó, fi dels mals per als Estats ni tampoc, em
sembla, per al gènere humà; tampoc abans d' això no es produirà, en la mesura
del possible, ni veurà la llum del Sol, l' organització política que ara acabem
de descriure verbalment. Això és el que des de fa una estona vacil·lo a dir,
perquè preveia que el meu pensament xocaria amb el dels altres; i és difícil d'
advertir que no hi ha cap més manera de ser feliç, tant en la vida privada com
en la pública"
PLATÓ, La República, V, 473d-e.
1.- Digues amb les teves pròpies paraules i sense
repetir el fragment, què diu Plató en aquest text.
En aquest fragment Plató posa de manifest una de les principals
condicions que són necessàries perquè la seva idea d'estat aristocràtic ideal
pugui tenir èxit, que és precisament que els governants de la polis (el poder
polític) hagin sigut instruïts en la filosofia i és que, segons les idees de
Plató, només aquell que gràcies a la filosofia s'ha pogut alliberar de les
cadenes que el lliguen al món sensible i ha arribat a conèixer el món de les
idees, només aquell que ha pogut contemplar la idea de Bé, podrà arribar a
governar d'una manera justa la polis, ja que no treballarà per la cerca del
benefici personal, sinó del col·lectiu, conduint-la a la felicitat de la
totalitat dels seus habitants i per tant a la justícia i l'harmonia.
Perquè això sigui possible però, altres fets també s'han de donar, com
per exemple l'existència d'una societat correctament dividida en tres classes
socials, la dels filòsofs governants que esmentàvem abans, la dels guerrers i
la dels artesans. Per tal que l'estat funcioni correctament en el sentit que
apuntàvem abans, aquestes tres classes han de dur a terme la tasca que els hi
correspon (governar, defensar la polis i crear allò que necessita per viure
respectivament) i no desviar-se'n. Precisament és quan se n'aparten (quan
“marxen separadament”), que sorgeixen les malalties de l'estat, ja que la ideal
organització aristocràtica es veu truncada per l'aparició d'altres formes de
govern on qui mana no és la classe filosòfico-aristocràtica (timocràcia,
democràcia i tirania) o bé la classe aristocràtica és corrompuda i només
s'interessa per la prosperitat personal (oligarquia).
Per tant, les dues condicions abans esmentades són per Plató
necessàries perquè es doni la organització estatal que ell planteja. A més,
però, considera que sense l'eliminació d'aquestes dificultats i la consecució
de l'estat aristocràtic, és impossible acabar amb els mals del “gènere humà”,
ja que, segons l'ideari platònic, la felicitat i justícia individuals no es
poden deslligar dels comuns.
Per últim Plató reconeix l'enorme complexitat que suposa la instauració
d'un estat com el que proposa, donades les nombroses malalties que pot patir
l'estat per causes molt variades (l'estat de Plató és, de fet, un model utòpic)
però posa de manifest que, malgrat la inherent dificultat que pot suposar
adonar-se que el seu model és l'únic capaç d'aconseguir la felicitat i justícia
individual i comuna, no hi ha cap més manera d'aconseguir-ho.
2.- Posa-li un títol filosòfic.
Les condicions per l'estat ideal i els mals que
l'impedeixen
3.- Relaciona aquest text de La República, amb
altres teories, mites, obres de Plató com ara Fedre, Menó, l’ Apologia
de Sòcrates, El convit, etc.
Com passa en molts casos en l'obra de Plató, les
teories que presenta queden totes lligades per la seva particular concepció del
món i les idees. De fet, tota la teoria de les idees que construeix i va
desenvolupant al llarg de la seva obra té com a objectiu final fonamentar
l'estat ideal que precisament ens presenta en el text anterior i al llarg de la
obra La República i és que l'obra de Plató està altament influïda per la
condemna a mort del seu mestre Sòcrates. Així doncs, Plató desenvoluparà tot un
ideari amb el que pretén crear un estat realment just, allunyat d'aquell que va
arribar a condemnar a una figura com la del seu mestre. En aquest sentit, Plató
considera que el món real no és el sensible que ens arriba a través dels
nostres sentits, sinó que és el de les idees, al que podem arribar gràcies a la
raó. Precisament ens parla d'això en el mite de la caverna, on es
presenta el filòsof com aquell que és capaç de deslligar-se de les cadenes que
el mantenen unit al món de les ombres (el món sensible) i el condueixen a un
món de veritat universal (el de les idees) on qui governa és precisament el Bé,
simbolitzat en el Sol. És per això que qui governa l'estat ha de ser el
filòsof, perquè és l'únic que, entre la multitud que viu al món de les ombres,
ha pogut contemplar realment el que és el Bé, i per tant és l'únic que pot
governar amb justícia i aconseguir que tots els habitants de la polis
assoleixin la felicitat. De la mateixa manera, però, és molt difícil per al
filòsof explicar allò que ha “experimentat” al món de les idees als seus antics
companys que habiten entre les ombres (li és difícil tornar a dins la caverna,
i de la mateixa manera quan els hi explica la veritat universal a la resta,
se'n riuen i fins i tot poden arribar a intentar matar-lo, en una clara
al·lusió al que li havia passat a Sòcrates) i això justificaria certament que
qui ha de manar és un reduït grup de filòsofs ja que tampoc poden fer arribar
el bé, la veritat, a la resta de persones, que no estan preparades per arribar
a comprendre-ho, tal i com s'exposa a l'inici del text.
D'aquesta mateixa manera, Plató considera que
l'anima de l'home estaria formada per tres parts, tal i com ens presenta al mite
del carro alat de la seva obra Fedre. Aquestes tres parts són, per
una banda, la part racional (la conductora de l'auriga) que gràcies al seu
coneixement del món de les idees, és capaç de guiar les altres dues parts, la
irascible, simbolitzada en un cavall bo i dòcil representant de la valentia i
la noblesa, i la concupiscible, que és un cavall indomable, símbol dels
desitjos més baixos i materials. No és pas casualitat que aquestes tres parts
coincideixin en certa manera amb les tres classes socials que considera Plató han
d'integrar l'estat. La raó equivaldria a la classe dels governants filòsofs, ja
que són els únics que han contemplat el Bé en el món de les idees i que, per
tant, poden fer tirar endavant la ciutat garantint-ne la felicitat dels
ciutadans (com comentàvem abans). La classe dels guardians i soldats
correspondria a la part irascible i equivaldria al valor. Per últim, la classe
dels artesans vindria a ser la part concupiscible, que es deixa portar pels
instints passionals. L'única manera que tindria de ser feliç l'artesà seria amb
la virtut de la moderació, que consisteix en l'acceptació del govern que li ve
imposat per part de la classe aristocràtica filosòfica en el model de l'estat
platonià. Tal i com ja havíem dit, igual que quan en l'individu aquestes tres
parts no duen a terme la seva funció es produeix una manca d'harmonia i una
falta de justícia, si en la ciutat les tres classes socials no fan el que han
de fer, es perd la justícia social i apareixen les malalties de l'estat, que
condueixen a formes de govern que de cap manera poden permetre la felicitat de
tots els seus ciutadans.
Tampoc és estrany que Plató generi aquesta
equivalència entre la realitat individual i la de la societat de la polis. De
fet, Plató considera que la justícia ha de ser estudiada en la col·lectivitat i
no pas en la individualitat. D'aquesta manera, considera la polis més que una
mera unió de persones que viuen juntes, sinó que, en el fons, es tracta d'una
“persona” pròpiament dita, amb la seva psyche i, per tant, les seves tres
parts de l'anima (les tres classes socials).
4.- Fes una opinió personal tot reflexionant
sobre l’ actualitat de la temàtica.
Des del meu punt de vista, cal dir que les idees
de Plató són realment interessants i tenen molt de sentit i lògica. Si bé no podem
negar la intencionalitat clarament bondadosa de Plató, que l'únic que busca és
la formació d'un estat just i feliç, no em puc posicionar a favor dels seus
postulats, perquè són clarament antidemocràtics i segregacionistes. Plató
defensa clarament l'existència de classes socials, però jo crec que tots els
éssers humans som iguals, i, per tant, la segregació social no té cabuda en
aquest pensament. Què fa pensar que uns siguem diferents dels altres? Per
Plató, la resposta està en les qualitats individuals, que el governant és
l'únic que ha pogut veure el món de les idees, l'únic que coneix la veritat, i
per tant és el que ha de governar. Hi ha, però, dos clars contra arguments a
això. Primerament, perquè no pot la resta de la societat arribar a conèixer
aquesta veritat universal? Donat que tots tenim les mateixes capacitats
intel·lectuals, l'únic que fa que siguem diferents és que hem rebut una
educació diferent. Si el sistema educatiu fos igual per tothom, tothom podria
arribar al “món de les idees” i tothom podria formar part del govern dels
millors, perquè tots serien, en certa manera, els millors. Llavors la reduïda
classe política passaria a ser una extensa classe única que integrés tota la
societat, desapareixerien les classes socials, tothom seria igual i s'arribaria
naturalment a una autèntica democràcia igualitària, on els arguments de Plató
no serien vàlids, perquè no s'estaria igualant el savi a l'ignorant, donat que
no hi ha cap ignorant. Voldria dir això que tothom seria igual en pensament? No,
només igual en facultats, i és que precisament en la diversitat d'idees està la
clau de la democràcia. Aquí és on entra el segon argument, si el govern de
l'estat estigués reduït a un petit número de persones, per més preparades que
estiguessin, què fa pensar que les seves decisions serien les millors
possibles? Com més persones participin en la activitat política, més seguretat
hi ha que, al final, la idea de la majoria sigui la que realment condueixi
l'estat cap a bon camí, perquè al cap i a la fi, l'ésser humà no és, ni de bon
tros, perfecte, i que el govern s'estanqui en un reduït grup de persones, per
més aptes que siguin, conduiria a la desigualtat social i, a al final, a la
presa de decisions errònies. És més, què legitima que un petit grup de persones
decideixin el futur d'una majoria? Si hagués de ser la preparació, llavors ens
haurien de manar les persones més sàvies, com ara els acadèmics. Però qui
assegura que la voluntat dels acadèmics equivalgui a la voluntat del poble que
han de manar? Llavors es viuria en la imposició, la manca de llibertats, la
dictadura i, per tant, la infelicitat.
De la mateixa manera, les idees platòniques poden
tenir certa correlació amb la situació política actual. Vivim en una
democràcia, però fins a quin punt la classe política realment ens representa?
Vivim certament en una democràcia o en una autarquia o oligarquia de les que
presenta Plató? Per mi, només en el moment en el que ens referim a classe
política ja estem posant de manifest la necessitat de canviar el sistema.
L'existència de classes socials, al meu parer, és un error, sigui quin sigui el
postulat emprat per defensar-les, i és que no hi ha res, científicament
parlant, que pugui justificar la separació dels diferents grups socials. Tothom
hauria de ser amo del seu destí i poder participar igualitàriament en la
activitat política. S'hauria de tombar cap a una democràcia més que
representativa, participativa, com aquella de l'antiga Grècia. Per poder
fer-ho, caldria, primerament, assegurar que l’educació pogués formar ciutadans
igualment capacitats (i per tant ja no farien falta les classes socials) i
després, explotar els nous mitjans tecnològics per permetre que tothom pogués
contribuir a forjar el futur que, al ser de tots, també és seu. Vol dir això
que cal caure en l'individualisme? No, tampoc. Cada individu hauria de pensar
en el bé comú, no pas en l'individual, com fa el filòsof en el model platònic.
D'aquesta manera, tothom podria participar en l'activitat política i a la
vegada es caminaria cap a la felicitat i la justícia de l'estat de Plató.
Comentari realitzat per : J. Z. S. (alumne de 2n Batxillerat A (científic-tecnològic), de l' Institut Ramón Turró i Darder de Malgrat de Mar)
