PLATÓ I LES MALALTIES DE L' ESTAT

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA: PLATÓ

Jerarquia de règims polítics

L' Estat perfecte que Plató suggereix és un Estat utòpic. Es tracta d' un estat aristocràtic en el sentit més original del mot aristocràtic; d'àristos, "els millors", mot emparentat amb areté, "excel·lència", i dekratós, "poder, força".

En el Llibre VIII de La República parla d' altres règims polítics que són quatre possibles malalties de l' Estat o degeneracions de l' Estat perfecte o aristocràcia.

Malaltia de l' Estat

Forma d' Estat: Timocràcia

Origen: Degeneració de la aristocràcia

Governants: Els homes d' acció, la classe dels militars.

Característiques: Es caracteritza per l' ambició de la classe militar que no mira pel bé i la felicitat comuns, sinó per la prosperitat personal.

Forma d' Estat: Oligarquia

Origen: Degeneració de la timocràcia

Governants: La classe dels poderosos i adinerats

Característiques: Es caracteritza per la cobdícia de la classe dirigent, que només busca el propi enriquiment. Aquesta classe es converteix en explotadora dels altres.

Forma d' Estat: Democràcia

Origen: Degeneració de l' oligarquia

Governants: El poble

Característiques: Es caracteritza per la llibertat i la igualtat. Això no és positiu, tal com podríem pensar, ja que tothom fa i diu el que vol. A més, els pobres s' igualen als rics, els ignorants als savis, els corruptes als virtuosos. La direcció de l' Estat no es reserva a les mans més preparades i millors.

Forma d' Estat: Tirania

Origen: Degeneració de la democràcia.

Governants: Un líder ambiciós i carismàtic.

Característiques: És la degeneració política extrema, conseqüència de les baralles i guerres civils fruit de la democràcia. En aquest clima d' inestabilitat, s' alça un "salvador" que s' acaba convertint en omnipotent, corrompent i atemorint els altres.

"Llevat que els filòsofs governin en els Estats, o que els qui ara són anomenats reis i governants filosofin de manera genuïna i adequada, i que coincideixin en una mateixa persona el poder polític i la filosofia, i que es prohibeixi rigorosament que marxin separadament per cadascun d' aquests camins les múltiples naturaleses que actualment ho fan així, no hi haurà, estimat Glaucó, fi dels mals per als Estats ni tampoc, em sembla, per al gènere humà; tampoc abans d' això no es produirà, en la mesura del possible, ni veurà la llum del Sol, l' organització política que ara acabem de descriure verbalment. Això és el que des de fa una estona vacil·lo a dir, perquè preveia que el meu pensament xocaria amb el dels altres; i és difícil d' advertir que no hi ha cap més manera de ser feliç, tant en la vida privada com en la pública"

PLATÓ, La República, V, 473d-e.

(pàgina 51)

BIBLIOGRAFIA UTILITZADA:

VALLMAJÓ RIERA, Llorenç: Filosofia. Barcelona: Editorial Edebé, 2007

Pel·lícula recomanada: "Matrix" per la seva relació amb el "Mite de la caverna" de Plató

IMPORTANT!
Vegeu també:

http://blocs.xtec.cat/enraonar/files/2011/08/PLAT%C3%93-rep%C3%BAblica-catal%C3%A0-II-IV-VII.pdf