HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
"Llevat que els
filòsofs governin en els Estats, o que els qui ara són anomenats reis i
governants filosofin de manera genuïna i adequada, i que coincideixin en una
mateixa persona el poder polític i la filosofia, i que es prohibeixi
rigorosament que marxin separadament per cadascun d' aquests camins les
múltiples naturaleses que actualment ho fan així, no hi haurà, estimat Glaucó,
fi dels mals per als Estats ni tampoc, em sembla, per al gènere humà; tampoc abans
d' això no es produirà, en la mesura del possible, ni veurà la llum del Sol, l'
organització política que ara acabem de descriure verbalment. Això és el que
des de fa una estona vacil·lo a dir, perquè preveia que el meu pensament
xocaria amb el dels altres; i és difícil d' advertir que no hi ha cap més
manera de ser feliç, tant en la vida privada com en la pública"
PLATÓ, La República, V,
473d-e.
1.-
Digues amb les teves pròpies paraules i sense repetir el fragment, què diu
Plató en aquest text.
Plató
diu que filosofia i poder van lligats; és a dir, en aquest text afirma que la
solució i la forma d'organitzar la "polis" és l'aristocràcia. Els
filòsofs, considerats savis, els més preparats, els justos, els
"millors" (àristos) són els que haurien de governar amb el seu
criteri. Ells són els únics capaços d'aconseguir la felicitat del poble,
gràcies als seus coneixements. Per contra, si ells no són els governants, la
ciutat està condemnada a una situació o una altra segons el càrrec que ocupi el
governant (timocràcia, oligarquia, democràcia...). Així doncs, la idea
principal és la defensa de l'aristocràcia, la "polis" governada pels
filòsfs; i la secundària recolza l'altra dient els problemes que hi ha si no es
fa cas. L'Estat no pot ser feliç ni avançar si no és guiat pels filòsofs.
2.-
Posa-li un títol filosòfic.
"Filòsofs,
governants de l'Estat per assolir la felicitat".
3.-
Relaciona aquest text de La República, amb altres teories,
mites, obres de Plató com ara Fedre, Menó, l’Apologia de Sòcrates, El convit, etc.
Aquest
text està relacionat amb altres fragments de "La República" com el
"Mite de la caverna" (capítol VII) en què Plató considera que ha
sortit de la caverna, ja ha vist la veritat i sap com organitzar la ciutat;
però tot i que ho intenti explicar, no el creuran perquè encara viuen en el món
de les ombres. Literalment el text diu "ni veurà la llum del Sol"
relacionat amb el mite, però significant que ni es durà a terme un intent
d'aquest govern. El text també es relaciona amb el "Fedre" i concretament
amb el "Mite del carro alat". Plató divideix la ciutat en tres
classes socials: filòsofs, guerrers i artesans. Però aquesta mateixa divisió la
fa a l'ànima de cada individu: par racional (auriga en el mite), par irascible
(cavall bo) i part concupiscible (cavall dolent).
Així
doncs, la ciutat i la persona van relacionades, s'assemblen molt i el filòsof a
la ciutat fa el paper de la part racional. L'ànima ha viscut al món de les
idees i ha vist la veritat universal, coneix el bé i la bellesa; per això el
filòsof , que ha vist la veritat, és l'encarregat de governar justament. Si
cada part/classe fa el seu paper s'aconsegueix l'harmonia: la felicitat i la
justícia.
Quan
el text parla de les "múltiples naturaleses" es refereix a
"les malalties de l'Estat" també de "La República".
Aquestes són degeneracions de l'Estat perfecte (governat aristocràticament).
Així doncs, si governen militars esdevé una timocràcia amb ambició; si ho fan
els rics (oligarquia) encara busquen més l'enriquiment; si governa el poble
(democràcia), s'igualen les classes socials: tothom té el mateix paper; i si
governa un dirigent o dictador apareix la tirania.
Ja
més indirectament es podria relacionar amb l'"Apologia a Sòcrates",
que va ser condemnat per democràcia (una de les degeneracions del poder); amb
aristocràcia no hagués succeït el mateix.
Llegint
entre línies es pot relacionar la frase "preveia que el meu pensament
xocaria amb el dels altres" amb el "Menó". És a dir, en un
principi no ho entendrien, però es podria fer servir la dialèctica per tal que
recordin el que les ànimes ja saben del món de les idees: es produiria una
reminiscència (anomenem aprenentatge). Aquesta idea lliga tant amb el
"Mite de la caverna" com el del "carro alat".
4.-
Fes una opinió personal tot reflexionant sobre l’actualitat de la temàtica.
És un tema actual ja que es suposa que la "millor" forma de
govern és la democràcia en què el poble tria les decisions; tot i que no és
realment així i vivim en una "falsa democràcia". Tot i suposar la
democràcia teòrica, el poble no sempre sap el millor per al poble, no sempre té
la raó. Com Plató diu, només els filòsofs, els savis són capaços de prendre
algunes decisions. Si haguéssim de pensar el que la majoria creu, encara
tindríem al cap que la Terra és plana, perquè durant segles la majoria creia
això i les altres idees eren apartades; o bé que la Terra és el centre de
l'univers, per exemple. El que vull dir és que el poble, normalment és inculte
i creu tenir raó sobre les decisions que prenen, perquè, en la seva ignorància,
és la millor solució.
Jo crec que un govern format per savis imparcials i que es guiïn per la raó
podria ser una bona forma de govern: una assemblea d'imminències que saben
prendre decisions per a tot el poble i procurant el bé i la felicitat per a
tothom.
No hay comentarios:
Publicar un comentario