HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA: JOHN LOCKE

Locke, filòsof empirista anglès del segle XVII-XVIII, va llegir a Descartes i com ell , diu que existeixen idees i esperits que les pensen.

Per a Locke és interessant analitzar quin és el procés que fa que l' ésser humà concebeixi idees. Per això, per alguns, Locke inaugura l' anomenat psicologisme. Així mateix, és conegut com el pare del liberalisme polític.

Però en primer lloc, el seu llibre Assaig sobre l' enteniment humà tractarà sobre els límits, valors i naturalesa del coneixement humà. 

Així doncs, dirà que és l' experiència la que posa els límits, en contraposició als racionalistes com Descartes que pensen que l' enteniment humà s' enlaira més enllà de les estrelles.

És per això que dirà que el procés de coneixement segueix uns passos que són els següents: 

1.- La ment, al començament és una "tabula rasa". És a dir, no hi ha idees innates.

2.- Per tant, les idees que tenim en la nostra ment, són com si aquesta fos un paper en blanc, i que han estat les sensacions (vermell, dolç, etc.) i les reflexions (pensar, dubtar, voler) les que han escrit en ella.

3.- Les percepcions procedents de les sensacions o de les reflexions, conformen les idees simples. 

 Les idees simples són els àtoms del coneixement. 

. Poden ser idees simples externes dividides en qualitats primàries i qualitats secundàries.

- Les qualitats primàries. Són aquelles qualitats que tenen una vàlua objectiva i són inseparables dels cossos als quals hi pertanyen. Per exemple: el tamany, la figura, la posició, el nombre, l' extensió, el moviment, la solidesa, etc.

- Les qualitats secundàries: Són les que només tenen vàlua subjectiva. Són les sensacions subjectives d' aquell qui les percep, com per exemple: l' olor, el sabor, el tacte, etc.

. Poden ser idees simples internes ja que procedeixen del nostre interior i tenen a veure amb la consciència dels nostres actes, com per exemple, pensar i veure en què consisteix el pensament.

4.- Les idees compostes resulten de l' activitat de la ment, que combina o asocia les idees simples. Les idees compostes ens fan veure que la ment pot manisfestar-se de dues maneres:

- passiva: perquè rep les idees simples

- activa: perquè combina aquestes idees simples formant idees complexes.

Diu Locke que pel que fa al  coneixement de les idees simples, l' enteniment humà és passiu, es limita a rebre-les; però, en l' elaboració de les idees complexes, l' enteniment és actiu, actúa combinant i relacionant idees simples. 

Locke distingirà tres tipus d' idees complexes:

. idea de substància: 

. idea de relació: 

. idea de mode

Pels empiristes, si agafem una poma, la poma en sí mateixa no existeix; la poma és en quan allò que podem percebre d' ella. No podem conèixer l' essència de la poma; només coneixem allò que l' experiència ens demostra, un conjunt de qualitats sensibles (tamany, color, sabor...). L' experiència és, doncs, l' origen i també el límit del nostre coneixement. Més endavant, l' empirista anglès David Hume del segle XVIII, aprofondirà en la crítica a la idea de substància, dient que per exemple la idea de substància no és més que un afegit, una suma de percepcions.

5.- En la idea composta o complexe de substància podem veure una essència nominal i una essència real. Pel que fa a l' essència nominal per exemple de l' or, podem dir que fa referència a alguna cosa groga, mal·leable, pesant, fusible, constant; però la seva essència real de l' or te a veure amb els seus constitutius materials, desconegudes per nosaltres però que estan a la base de l' essència nominal. Per tant, segons Locke, desconeixem l' essència real de les coses físiques, només coneixem la seva manifestació a la ment humana, trameses per els qualitats primàries i les qualitats secundàries.

6.- Conèixer és conèixer idees; és veure l' acord o desacord que hi ha entre les idees d' una proposició. Aquest acord o desacord, es fonamenta en quatre classes diferents de coneixements:
6.1) Segons la identitat: El color blanc és blanc i no és vermell
6.2) Segons la relació: Podem posar com exemples, les matemàtiques i la moral.
6.3) Segons la connexió necessària: Per exemple, la substància or, té una sèrie d' idees simples com ara groc, pesant, mal·leable, que coexisteixen entre si o mantenen una connexió necessària entre elles en un subjecte.
6.4) Segons la seva existència real i els graus de certesa, tindrem:
6.4.1: El coneixement intuïtiu és el coneixement amb més alt grau de certesa, com per exemple, el de la pròpia existència.
6.4.2: El coneixement demostratiu quan el coneixement sorgeix del raonament, però on cada pas es sustenta en una evidència intuïtiva com passa amb les matemàtiques i la moral.
6.4.3: El coneixement sensitiu que s' ocupa dels ésser finits més enllà de nosaltres, i que diferencia allò que és real d' allò que és un somni.

7.- Així doncs, l' abast i els límits del coneixement humà que ens mostra l' obra de Locke, l' Assaig sobre l' enteniment humà, són:
7.1- Coneixem intuïtivament la pròpia existència, les veritats de la matemàtica i la moral.
7.2- Coneixem demostrativament o per demostració, l' existència de Déu, les veritats de la matemàtica i de la moral, que també es basen en el coneixement intuïtiu.
7.3- Coneixem l' existència del jo, l' existència de Déu i l' existència de les coses físiques o particulars però desconeixem la seva naturalesa, no tenim ciència dels cossos,  perquè no tenim les idees adequades, per la qual cosa, sense elles, mai no podrem tenir un veritable coneixement científic, general, i indubitable. Per això, només podem aspirar a la probabilitat i a la conjetura.

Però Locke ens diu que no hem de lamentar-nos dels límits del coneixement humà sinó que ens anima a incrementar el nostre coneixement en la mesura del possible.L' empirisme de la seva obra Assaig sobre l' enteniment humà, va influir moltíssim en el filòsof empirista anglès, David Hume.


BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:
BOSCH-VECIANA, Antoni; DE LA FUENTE, Pere; GADEA, Eduard; MARTÍNEZ-RIU, Antoni; MARTÍNEZ LLANAS, Miguel: Atena. Lectures de Filosofia. Batxillerat 2012-2013. Barcelona: Editorial La Magrana, 2012