LOCKE
" En primer lloc, el poder paternal (o de progenitura) no és altre que el que permet als pares de governar sobre els fills pel bé d' aquests, fins que aossoleixin l ús de la raó o bé un estat de coneixement amb el qual hom els suposi capaços d' entendre la norma que els ha de regir, ja sigui la llei natural o la llei civil del seu país. Capaços, repeteixo, d' entendre-la tan bé com els altres que, com a homes lliures, viuen sota la llei. L' afecte i la tendresa que Déu ha disposat en el cor dels pares envers la seva descendència deixa prou clar que aquest no ha de ser pas un govern server ni arbitrari, sinó encaminat a oferir ajuda, instrucció i protecció als fills. Sigui com vulgui, no hi ha cap raó, com ja he demostrat, per a creure que aquest poder hagi prevalgut mai sobre la vida i la mort dels fills més que sobre la de la resta dels homes, ni podrà ningú justificar que, un cop s' ha fet home, el fill hagi de seguir subordinat a la voluntat dels pares, ni que els lligams que hi conservi siguin altres que el respecte, l' honor, la gratitud, l' assistència i el suport que deu tant al pare como a la mare pel fet d' haver-ne rebut la vida i l' educació. És cert, doncs, que el poder paternal és un poder natural, però no pot de cap manera envair el terreny del polític. El poder del pare no abasta, en absolut, la propietat del fill, la qual està exclusivament a disposició d' aquest.
En segon lloc, el poder polític és aquell que tot home posseïa en l' estat de natura i que ha deixat en mans de la societat -i, per tant, dels governants, en qui la societat ha posat confiança, expressa o tàcita- perquè sigui emprat en benefici d' ell i per a la salvaguarda de les seves propietats. Aquest poder, doncs, que tots els homes tenen en l' estat de natura, i al qual renuncien en favor de la societat sempre que aquesta els pugui garantir protecció, consisteix a fer ús de tots els mitjans que creguin adients, i que la natura els permeti, per a defensar les seves possessions, i a castigar, segons els rectes dictats del a raó, les infraccions que els altres cometin contra la llei natural, a fi de garantir tan bé com sigui possible la protecció pròpia i la de la resta de la humanitat. Per això la finalitat i la mesura d' aquest poder, que quan es troba en mans de cada home en l' estat de natura és la salvaguarda de tota la societat de què forma part, és a dir, de tota la humanitat en general, no pot ser altra, una vegada en mans del magistrat, que protegir la vida, les llibertats i les propietats dels membres de la societat. No pot ser, per tant, un poder arbitrari i absolut damunt la vida i els béns d' aquells que hauria de protegir tant com fos possible, sinó una facultat per a dictar lleis i per a annexionar-hi qualsevol càstigs que tendeixen a la defensa de la totalitat, tot amputant-ne únicament aquelles parts que, de tan corruptes, posin en perill les bones i saludables. Fora d' això, cap altra severitat no serà lícita. I aquest poder només pot originar-se mitjançant el pacte, l' acord i el consentiment mutu de tots els que componen la comunitat.
En tercer lloc, el poder despòtic és un poder absolut i arbitrari que un home té damunt d' un altre i que li permet de llevar-li la vida quan li sembli. Aquest poder no el pot conferir la natura -ja que no fa distincions entre uns homes i uns altres- ni pot ser transferit per cap mena de pacte, ja que si l' home no posseix aquest poder arbitrari sobre la pròpia vida, no pot pas adjudicar-lo a un altre, és, senzillament, el resultat de l' apropiació de la vida d' un home per part d' un agressor quan s' origina l' estat de guerra. En aquest cas, com que l' home ha abandonat la raó que Déu li havia donat perquè fos norma de relació dels uns amb els altres, i, trencant el lligam comú que uneix la natura humana en una sola aliança i societat, ha renunciat al camí de la pau que aquella norma li ensenyava tot fent ús de la força de la guerra per a aconseguir uns fins injustos i perjudicials per a d' altres sense tenir-hi cap dret, i ha abandonat la condició d' home per a adoptar la de les bèsties, ja que, com elles, ha fet de la força la seva norma i el seu dret, s' exposa d' aquesta manera a er destruït per la persona agredida i per la resta del gènere humà, que s' uniran en l' execució de la justícia com ho farien contra qualsevol altra bèstia salvatge o animal nociu amb el qual no fos possible de conviure amb tranquil·litat."
Assaig sobre el govern civil, XV
BIBLIOGRAFIA UTILITZADA:
CABALLERO, Francisco; LARRAURI, Maite; MONROIG, Vicent: Filosofia. Barcelona: Editorial Text. Enciclopedia Catalana, 1999.
No hay comentarios:
Publicar un comentario