PLATÓ, EXAMEN DE RECUPERACIÓ, 23 Maig 2013

PLATÓ

INSTITUT RAMÓN TURRÓ I DARDER

RECUPERACIÓ 23 Maig 2013

PLATÓ

COGNOMS......................................................................NOM....................GRUP.......

—[…] Un home serà just si observa el principi que hem exposat tantes vegades.

—Així és.

—I què? —li vaig dir—. Hi ha alguna cosa que enfosqueixi la nostra visió de la justícia i

que faci que sembli diferent de la que se’ns ha revelat a la ciutat?

—No ho crec —va dir.

—Hi ha una manera —vaig observar— d’assegurar-nos-en completament, si és que encara

hi ha algun dubte en la nostra ànima: n’hi haurà prou amb comparar-la amb certes nocions

corrents. Per exemple, suposem que a la ciutat o a l’home que per naturalesa i criança s’hi

assembla, se li confiés una certa quantitat de diners. Ens semblaria que aquest home se n’apropiaria?

[…]

—No.

—I, per tant, no estarà el nostre home ben lluny de cometre sacrilegis, robatoris o traïcions

privades o públiques contra els amics o contra les ciutats?

—Ben lluny.

[…]

— I la causa de tot això no és que cada part de la seva naturalesa fa el que li toca, tant pel

que fa a governar com pel que fa a obeir?

—Aquesta n’és la causa i no una altra cosa.

—Tractaràs, doncs, d’esbrinar si la justícia és una cosa diferent d’aquesta virtut que produeix

tals homes i tals ciutats?

—No, per Zeus —va dir.

—Hem acomplert del tot, doncs, el nostre somni: aquell pressentiment que ens deia que,

quan anéssim fundant la nostra ciutat, podríem, amb l’ajut d’algun déu, trobar un cert principi

i imatge de la justícia.

—Ben cert.

—Teníem, efectivament, Glaucó, una certa semblança de la justícia, que, per això, ens ha

estat de profit: el principi que qui per naturalesa és sabater ha de fer sabates i no una altra cosa,

i qui és constructor, construccions, i així tots els altres.

—Així sembla.

—I en realitat la justícia sembla que és això, però no pel que fa a l’acció exterior de l’home,

sinó a la interior sobre si mateix.

PLATÓ. La República, IV

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i

com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que

tenen en el text els mots o les expressions següents:

[1 punt]

a) «justícia»

b) «part de la seva naturalesa»

3. Per què diu Plató que «la justícia sembla que és això, però no pel que fa a l’acció

exterior de l’home, sinó a la interior sobre si mateix»? (En la resposta, us heu de

referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin

explícitament en el text.)

[3 punts]

4. Compareu la concepció de Plató sobre què és el que fa que una persona sigui justa

amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a de la història de

la filosofia occidental.

[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Perquè una

societat sigui justa cal que cadascun dels seus membres es dediqui a allò que, d’acord

amb les seves aptituds naturals, sap fer millor». Responeu d’una manera raonada.

[2 punts]