L' ESCOLÀSTICA
L'escolàstica és
el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia
grecollatina clàssica per a comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Va dominar les
escoles catedralícies i els estudis generals que van donar lloc a
les universitats medievals europees, especialment des de mitjan del segle
XI fins mitjan del segle
XV. La seva formació va ser, no
obstant això, heterogènia, ja que va absorbir corrents filosòfics, no només
grecollatins, sinó també àrabs i jueus. Això va causar en aquest moviment una fonamental
preocupació per consolidar i crear grans sistemes sense contradicció interna
que assimilessin tota la tradició filosòfica antiga.
FASE PLATÒNICA:
Unió de Raó i Fe
San Anselm de Canterbury S. XII
Argument ontològic
L'argument ontològic per a l'existència de Déu va ser proposada
per primer cop pel filòsof medieval sant Anselm de Canterbury.
Anselm no proposà exactament un mètode ontològic,
és a dir, preocupat per la natura de l'ésser,
però la seva argumentació pren com a referència la distinció entre éssers
necessaris -coses que no poden no existir- i éssers
contingents -coses que poden no existir. L'argument ontològic per a
l'existència de Déu en totes les seves interpretacions i formes acaba en una
afirmació similar a "Déu existeix ja que és un ésser necessari".
Una versió molt col·loquial de la conclusió d'Anselm és que "Déu no pot no
existir". Òbviament, això és una afirmació controvertida, i l'argument
ontològic té una llarga història de detractors i defensors.
Argument original d'Anselm de Canterbury
Anselm presenta
l'argument ontològic com una part de la pregària adreçada a Déu. Comença amb
una definició de Déu, o una suposició necessària sobre la natura de Déu, o
potser tot alhora.
"Creiem que Nostre Senyor és una
cosa sobre la qual no podem imaginar res més gran."
Llavors, Anselm fa la gran pregunta:
Déu existeix?
Per respondre, primer intenta demostrar
que "Déu existeix 'en l'enteniment':
"L'impiu dirà que una cosa és
existir en l'enteniment (ell diu entendre la idea de "Déu), però això no
vol dir que existeixi en realitat"
Anselm justifica la seva suposició,
usant l'analogia d'un pintor:
"Quan un pintor imagina el que
farà, té a la ment el que encara no ha fet, però encara no és a la realitat.
Però quan ho ha pintat, existeix a la realitat i també al seu enteniment".
Així, fins i tot l'impiu ha de
reconèixer que a l'enteniment hi existeix quelcom sobre el qual no es pot
imaginar res més gran, ja que quan ho sent ho entén, i tot el que s'entén és a l'enteniment."
Ara Anselm introdueix una altra
suposició:
"I certament que una cosa sobre la
qual no es pot imaginar res de més gran no pot existir només a l'enteniment:
també es pot imaginar a la realitat, que és més gran i complet."
Exemple: la major part de la gent
preferiria uns 100 € reals a uns 100 € imaginaris
"Així, si allò sobre el qual no es
pot imaginar res més gran, només existeix a l'enteniment, es pot imaginar una
cosa més gran (aquella que compleix totes les qualitats de la primera i a més
existeix). Però això és impossible."
Anselm creu que això és una
contradicció. D'aquí, n'extreu la seva conclusió:
"Existeix, llavors, allò sobre què
no es pot imaginar res més gran, tant en l'enteniment com a la realitat."
FASE ARISTOTÈLICA
La Fe està per sobre de la Raó. Déu és el tema comú.
Sant Tomàs d' Aquino s. XIII
 |
Saint Thomas Aquinas de Carlo Crivelli
|
Tomàs
d'Aquino (Rocasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7
de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més important de l'edat
mitjana. Va proporcionar bases
importants per a la teologia cristiana, en incorporar gran part del llenguatge i les idees aristotèliques.
Les seves obres més
importants foren la Summa Theologica,
que quedà inacabada, on feu
diversos comentaris a la filosofia d'Aristòtil, la Summa
contra gentils, ja esmentada, on s'elabora una defensa (apologètica) de la
fe cristiana en contra dels àrabs, i el De
ente et essentia, un opuscle.
A "La
Divina Comèdia", Dante veu l'esperit gloriós de Tomàs d'Aquino en
el cel del Sol, amb els exemplars d'altres grans de la saviesa religiosa. Dante també afirma que Sant Tomàs d'Aquino va
morir per enverinament, per ordre de Carles d'Anjou. Cinquanta anys després de la mort de Sant
Tomàs d'Aquino, el papa Joan
XXII, amb seu a Avinyó, va santificar Tomàs. La
teologia de Sant Tomàs havia començat el seu ascens al prestigi.
Rebutja l'argument ontològic de Sant Anselm, en considerar-lo a priori, i per tant, sense cap aportació real. Proposa, doncs, un argument a posteriori, més fàcil d'entendre i que es basi en la via física, basant-se en el caràcter d'indubtabilitat dels seus raonaments.
Es tracta de les conegudes cinc proves de l'existència de Déu, que són descrites breument a continuació:
- Prova del moviment. Tot moviment o canvi suposa un moviment precedent. És inadmissible un moviment infinit, pel que cal un primer motor, al qual res no el mogui (tot té principi i final). A aquest primer motor l'anomenem Déu.
- Per les causes eficients de les coses. Tot efecte pressuposa una causa. No es pot admetre una sèrie infinita d'efectes i causes, de manera que cal una primera causa eficient: Déu.
- Per la contingència de les coses. Tot el que rep l'existència d'un altre és contingent, és a dir, no necessari. El que és contingent no té en sí la necessitat, l'existència, més que per un altre. Així, doncs, cal un ésser necessari en forma absoluta per generar tots els contingents.
- Pels graus de perfecció. Les coses no són perfectes, però participen d'una perfecció. Necessàriament, ha d'haver-hi un ésser en què es concentri tota la perfecció, quelcom que sigui causa de l'ésser, de la bondat, i de totes les perfeccions de què participen els homes i la resta de criatures.
- Per l'ordre de l'univers. El món revela que hi ha una finalitat intel·ligent en l'univers: els éssers tendeixen a un bé que algú ha hagut de crear, i pel qual totes les coses naturals siguin ordenades per a si. Aquest ordre no pot estar en la naturalesa, sinó que ha de provenir d'una intel·ligència ordenadora, Déu.
FASE NOMINALISTA
Raó i Fe, van per separat.
Guillem d' Occam. Segle XV
- WEBGRAFIA:
No hay comentarios:
Publicar un comentario