ELS PRESOCRÀTICS: RESUM ESQUEMÀTIC

RESUM ESQUEMÀTIC DELS PRE-SOCRÀTICS

MILESIS (Tales, Anaximandre, Anaxímenes)

1. Concepció de la naturalesa
• Racional (La formació del món s'ha convertit en un esdeveniment purament natural: s'ha eliminat el conflicte de poders sobrenaturals)
• Evolucionista (No creacionista)
• Hilozoista (El món i la matèria vistos com un organisme viu. Per als milesis, la unió de matèria i esperit en una substància material és una suposició que sorgeix espontàniament i que no necessita argumentació)

1. Són materialistes. Aquest corrent o línia de pensament culminarà en Demòcrit.
2. Són materialistes monistes (arkhé únic). L'arkhé és:
   • L'origen a partir del qual es produeixen tots els éssers.
   • El substrat permanent de tot canvi.
   • La causa explicativa de totes les transformacions i canvis de l'univers.

PITÀGORES

1. Obre una altra via o corrent de pensament: el formalisme (els materialistes milesis estaven especialment preocupats per la pregunta: ¿d'on, de quin material sorgeixen les coses? Ara, el formalistes pitagòrics s'interroguen sobre ¿quina és la forma o estructura de les coses? El formalisme pitagòric significa l'abandó de l'experiència i l'oposició irreductible entre raó i sentits.
2. Aquesta línia de pensament culminarà en Plató.

HERÀCLIT

1. Manifesta poc interès per l'observació directa dels fenòmens naturals. Considera més important pensar i reflexionar que observar o experimentar. Sembla que les seves teories foren fruit més aviat de reflexions personals que d'induccions a partir del coneixement empíric.
2. No arriba, com farà Parmènides, a desqualificar les dades dels sentits (<<prefereixo les coses que es poden veure, oir i percebre>>). Les considerarà, però, només com el punt de partença, ja que cal penetrar més profundament amb la raó (el logos) i entendre per què la realitat és així.

PARMÈNIDES

1. L'oposició entre sensació i raó mai no havia estat tan radicalment plantejada (i mai no tornarà a ser-ho, ni tan sols en Plató). S'estableix un abisme profund entre raó i sentits. Els sentits només ens mostren il.lusions sobre les coses.
2. Monisme estàtic. Tot canvi suposa admetre el principi de contradicció. Implica la presència dels contraris i, per tant del no-ésser. I això suposa una interpretació irracional i il.lògica de la realitat.

ELS PLURALISTES (Empèdocles, Anaxàgores, Leucip, Demòcrit)

1. Després de Parmènides, les teories monistes foren abandonades, ja que és impossible (sense caure en contradicció) explicar la pluralitat i el moviment a partir d'un principi únic.
2. Nova premissa en què es basaran els pluralistes: el dogma racional de Parmènides, de la unitat no pot resultar més que la unitat. I això implica:
• La pluralitat només pot sorgir d'una pluralitat primera i original.
• La distinció entre element material i causa eficient. Foren els primers a introduir-la.

Webgrafia:

http://www.fotosimagenes.org/imagenes/filosofo-presocratico-5.jpg