Proves d’accés a la universitat
Història de la filosofia
Sèrie 1
Convocatòria 2017
Escolliu UNA de les dues opcions (A o B).
OPCIÓ A
"[…] les idees de calor i de llum, que rebem del Sol per mitjà del tacte o dels ulls, comunament
les considerem qualitats reals, existents en el Sol, i que hi són com alguna cosa més que simples
poders. Però quan prenem en consideració el Sol, pel que fa a la cera que fon o blanqueja, considerem
la tovor o la blancor produïdes en la cera no com a qualitats del Sol, sinó com a efectes dels
seus poders. Tot i que, si ho pensem bé, aquestes qualitats de calor i llum, que són percepcions
meves quan em sento escalfat o iŀluminat pel Sol, no són en el Sol ni més ni menys del que hi són els
canvis fets en la cera quan s’estova o es blanqueja per causa seva. Els uns i les altres són igualment
poders del Sol, que depenen de les seves qualitats primàries, amb les quals pot, en un cas, alterar la
massa, la forma, la textura o el moviment d’algunes de les parts insensibles dels meus ulls, o de les
meves mans, i produir d’aquesta manera en mi les idees de llum o de calor; i pot, en l’altre, alterar
la massa, la forma, la textura o el moviment de les parts insensibles de la cera, i produir d’aquesta
manera en mi les idees distintes de blancor i flacciditat."
John Locke. Assaig sobre l’enteniment humà, llibre ii, capítol viii
1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com
hi apareixen relacionades.
[2 punts]
2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en
el text l’expressió i el mot següents:
[1 punt]
a) «qualitats reals»
b) «poders»
3. Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Locke, de la frase següent del text: «aquestes
qualitats de calor i llum […] no són en el Sol ni més ni menys del que hi són els canvis
fets en la cera quan s’estova o es blanqueja per causa seva». (En la resposta, us heu de
referir als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents, encara que no apareguin
explícitament en el text.)
[3 punts]
4. Compareu la concepció de Locke sobre la possibilitat que hi hagi coneixement innat amb
la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la
filosofia occidental.
[2 punts]
5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Si tinc la mà dreta
en un recipient d’aigua a 5 °C i l’esquerra en un recipient d’aigua a 40 °C, i després poso
totes dues mans en un recipient d’aigua a 25 °C, la sensació que tindré a la mà dreta em
portaria a pensar que l’aigua està calenta, però la que tindré a la mà esquerra, que l’aigua
està freda; però com que l’aigua no pot, alhora, estar calenta i estar freda, això vol dir
que estar calent i estar fred no són propietats que pugui tenir l’aigua.» Responeu d’una
manera raonada.
[2 punts]
OPCIÓ B
"L’home noble reclama el seu enemic com una cosa pròpia, com una mena de distinció de la
seva pròpia persona, no suporta cap altre enemic que aquell en el qual no hi ha res de menyspreable,
sinó moltes coses respectables. Imaginem-nos, al contrari, «l’enemic» tal com el concep l’home del
ressentiment. En això consisteix precisament el seu acte, la seva creació: ell ha concebut «l’enemic
pervers», «el pervers» per antonomàsia, i aquest és, de fet, el seu concepte fonamental a partir del qual
s’imagina com a imatge invertida i contraposada un «home bo»… que és ell mateix!
En l’home noble s’esdevé exactament el contrari: concep la idea fonamental de «bo» d’una forma
prèvia i espontània, és a dir, a partir de la seva pròpia persona, i només a partir d’això es fa una idea
d’allò que és «dolent». Aquest concepte de «dolent» d’origen noble i aquella idea de «pervers» sorgida
de la bóta de cervesa que és l’odi insaciable —el primer concepte és una creació posterior, una
cosa secundària, un color complementari, mentre que el segon concepte és quelcom d’original, el
començament, l’acte veritable dins la concepció d’una moral dels esclaus— són molt diferents, per
bé que ambdós termes, «dolent» i «pervers», es contraposin en aparença a la mateixa idea de «bo».
Tanmateix, la idea de «bo» no és la mateixa. Només cal que ens preguntem qui és pròpiament «pervers»
en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta estricta és aquesta: precisament l’«home
bo» de l’altra moral, precisament el noble, el poderós, el dominador, però tenyit d’un altre color,
interpretat d’una altra manera i vist d’una altra forma per l’ull verinós del ressentiment."
Friedrich Wilhelm Nietzsche. La genealogia de la moral, i
1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi
apareixen relacionades.
[2 punts]
2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text l’expressió i el mot següents: [1 punt]
a) «home noble»
b) «ressentiment»
3. Expliqueu el sentit i la justificació, segons Friedrich Wilhelm Nietzsche, de les afirmacions següents del text: «la idea de “bo” no és la mateixa. Només cal que ens preguntem qui és pròpiament “pervers” en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta estricta és aquesta: precisament l’“home bo” de l’altra moral, precisament el noble […].» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepció de Nietzsche sobre la relació entre els nostres conceptes i el món o, més en general, sobre el coneixement, amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]
5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Si dues persones mantenen principis morals diferents, aleshores, com a mínim, una d’elles està equivocada.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 4 PAU 2017
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les proves Història de la filosofia
SÈRIE 1
L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant. Hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació.
Primera pregunta
Explicar breument el contingut del text. [2 punts]
L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor (excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (60-100 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 60-100 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti aquests límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en què s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per descomptat, no es pot esperar de cap manera un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri comprensió de l'estructura argumentativa del text.
Opció A)
Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà d’exposar, d’una forma o altra, les idees següents: (i) En el text Locke ofereix un argument per mostrar que les idees de calor o de color no són qualitats reals que es trobin en el sol: (ii) Per justificar això compara dos casos: (a) els efectes que el sol pot causar en un tros de cera (el sol fa que la cera s’estovi i perdi color); i (b) els efectes que el sol causa en nosaltres en incidir sobre la nostra pell o els nostres ulls (notem escalfor, veiem llum); (iii) si en (a) és clar que allò que és tou (o emblanquinat) és la cera i no pas el sol, també hauríem d’acceptar que en (b) la calor o el color no estan en el sol, sinó sols en nosaltres.
Opció B)
Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà d’exposar, d’una forma o altra, les següents idees: (i) Es contrasten dues concepcions d’enemic: la de l’home noble i la de l’home del ressentiment. El primer no pot tenir com a enemic algú que consideri menyspreable; el segon, en canvi, sí: considera a l’enemic pervers. (ii) Es contrasten dues concepcions d’“home bo”: la de la moral de l’home noble, que construeix aquesta noció a partir de si mateix, i la de la moral de l’home del ressentiment, que construeix aquesta noció només com a oposició a aquells que considera dolents. (iii) Aquestes dues concepcions d’home bo es contraposen: l’home pervers de la moral del ressentiment és, justament, l’home bo de la moral noble. • L’avaluació de la pregunta s’ha de fer de forma global. L’alumne no té en absolut per què fer el seu resum distingint exactament el mateix nombre d’apartats que s’indiquen en aquests criteris. El que s’ha de fer en una bona resposta és articular d’una manera mínimament coherent les idees que s’indiquen.
Segona pregunta
Explicar el significat de termes o expressions. [1 punt]
El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. El fet que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seu. Quan sigui possible, té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva.
Opció A)
a) «qualitats reals»: la massa, forma, nombre, la textura o el moviment de les parts d’un cos. Alternativament: les propietats d’un cos que té per ell mateix, sense relació amb altres cossos, i que fan que tingui els poders que té.
b) «poder»: capacitat que té un cos de produir determinats efectes en nosaltres o en altres cossos.
Opció B)
a) «home noble»: aquell que té les virtuts de l’autoafirmació, la confiança, la creativitat i l’espontaneïtat.
b) «ressentiment»: sentiment hostil que es dirigeix vers aquells que hom identifica com a culpables de la pròpia frustració.
Important: aquestes respostes són sols un exemple de resposta correcta. En cadascun dels casos hi ha moltes altres maneres correctes de respondre.
Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. [3 punts]
L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. S’haurà de tenir present, però, que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte les idees que siguin pertinents per entendre la afirmació que es vol explicar i per entendre les raons de l’autor per fer aquesta afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. A vegades una exposició general i correcta del pensament del filòsof pot no respondre al que es demana si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta.
Opció A)
La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) La distinció entre idees i qualitats. (ii) La distinció entre qualitats primàries, secundàries i terciàries. (iii) Explicar les argumentacions de Locke que intenten establir que idees com ara les de calor o color no es troben en els objectes. Per obtenir la màxima puntuació cal explicar amb correcció i claredat com a mínim un argument que ens porti a aquesta conclusió: el que Locke ofereix en el mateix text de l’examen. Serà meritori, però, que se n’ofereixi més d’un (per exemple, l’argument que es basa en el fet que si acceptem que el dolor que ens pot produir el foc quan ens toca no està en el foc, hauríem d’acceptar també que l’escalfor que ens pot produir el foc quan està una mica més lluny, tampoc està en el foc).
Opció B)
La màxima puntuació requeriria: (i) Explicar les característiques que, segons Nietzsche, tenen la moral noble i la moral del ressentiment. (ii) Explicar en què consisteix i per què es dona la inversió dels valors en la moral del ressentiment, segons Nietzsche. (iii) Explicar que la contraposició “bo-dolent” de la moral noble té característiques molt diferents de la contraposició “bo-pervers” de la moral del ressentiment: D’una banda, la concepció de “bo” és diferent. Per altra banda i de forma relacionada, en el cas de moral noble el concepte de bo és el fonamental i el de dolent deriva d’aquest; en la moral del ressentiment passa justament el contrari, el concepte de “pervers” és fonamental i el de “bo” és derivat.
Quarta pregunta
Comparar o relacionar un concepte o idea de l’autor amb un altre. [2 punts]
El concepte o idea de l'autor que cal comparar serà un concepte o idea que apareix en les lectures proposades, però no cal que aparegui en el text de l'examen. En qualsevol cas, serà un concepte o idea de l'autor que es relaciona directament amb algun dels problemes tractats en els textos seleccionats. Cal tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa de les dues concepcions que s’han de comparar. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions de manera prèvia i independentment de la comparació i després establir la comparació, o fer la caracterització de les dues postures de forma implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles– i descriure l’altra per contrast. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta.
Cinquena pregunta
Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. [2 punts]
Es tracta d’avaluar una tesi que estarà relacionada amb alguns dels problemes tractats per l’autor, però pot no estar directament vinculada amb la temàtica del text. En aquesta pregunta l’estudiant ha d’intentar justificar la seva postura a favor o en contra de la tesi tot fent-ne una valoració personal (la resposta pot també consistir a explicar, de forma raonada, per què de fet no està ni a favor ni en contra de la tesi). Es tracta que l’estudiant faci l’esforç d’argumentar d’una forma personal, clara i coherent a favor o en contra de la tesi. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte a l’hora d’avaluar aquesta pregunta, ni tampoc el fet que l’alumne ignori arguments històricament importants. Caldrà valorar, doncs: (a) El grau de comprensió que es demostri de la tesi a discutir. (b) La coherència de les raons que l’estudiant doni ja sigui a favor o en contra de la tesi i la claredat de la seva exposició.
En referència a l’opció (A): serà ja meritori que l’estudiant mostri haver entès bé quina és la dificultat no trivial que planteja l’afirmació que ha d’avaluar. Típicament una bona resposta inclourà fer una distinció entre les sensacions que té una persona, i les propietats que té un cos (com, per exemple, un certa porció d’aigua) que fan que la persona tingui aquelles sensacions. En qualsevol cas, caldrà avaluar cada resposta de forma individual i veure si, sigui quin sigui el tipus de resposta que l’estudiant ha decidit donar, l’estudiant és capaç d’aportar arguments, encara que puguin ser limitats o simples, a favor de la postura que vol defensar. En referència a l’opció B): com sempre serà important que l’alumne no es limiti a fer afirmacions (p. ex. a afirmar un relativisme ingenu “què són el bé i el mal depèn del que creu cada persona”), sinó que el que importarà principalment són les raons i els arguments que s’ofereixin per justificar i donar suport al punt de vista que es vol defensar.
Webgrafia:
http://universitats.gencat.cat/web/.content/01_acces_i_admissio/pau/documents/examens_2017/pau_hfil17jl.pdf
http://universitats.gencat.cat/web/.content/01_acces_i_admissio/pau/documents/criteris_2017/pau_hfil17jt-2.pdf
2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text l’expressió i el mot següents: [1 punt]
a) «home noble»
b) «ressentiment»
3. Expliqueu el sentit i la justificació, segons Friedrich Wilhelm Nietzsche, de les afirmacions següents del text: «la idea de “bo” no és la mateixa. Només cal que ens preguntem qui és pròpiament “pervers” en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta estricta és aquesta: precisament l’“home bo” de l’altra moral, precisament el noble […].» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepció de Nietzsche sobre la relació entre els nostres conceptes i el món o, més en general, sobre el coneixement, amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]
5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Si dues persones mantenen principis morals diferents, aleshores, com a mínim, una d’elles està equivocada.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 4 PAU 2017
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les proves Història de la filosofia
SÈRIE 1
L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant. Hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació.
Primera pregunta
Explicar breument el contingut del text. [2 punts]
L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor (excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (60-100 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 60-100 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti aquests límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en què s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per descomptat, no es pot esperar de cap manera un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri comprensió de l'estructura argumentativa del text.
Opció A)
Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà d’exposar, d’una forma o altra, les idees següents: (i) En el text Locke ofereix un argument per mostrar que les idees de calor o de color no són qualitats reals que es trobin en el sol: (ii) Per justificar això compara dos casos: (a) els efectes que el sol pot causar en un tros de cera (el sol fa que la cera s’estovi i perdi color); i (b) els efectes que el sol causa en nosaltres en incidir sobre la nostra pell o els nostres ulls (notem escalfor, veiem llum); (iii) si en (a) és clar que allò que és tou (o emblanquinat) és la cera i no pas el sol, també hauríem d’acceptar que en (b) la calor o el color no estan en el sol, sinó sols en nosaltres.
Opció B)
Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà d’exposar, d’una forma o altra, les següents idees: (i) Es contrasten dues concepcions d’enemic: la de l’home noble i la de l’home del ressentiment. El primer no pot tenir com a enemic algú que consideri menyspreable; el segon, en canvi, sí: considera a l’enemic pervers. (ii) Es contrasten dues concepcions d’“home bo”: la de la moral de l’home noble, que construeix aquesta noció a partir de si mateix, i la de la moral de l’home del ressentiment, que construeix aquesta noció només com a oposició a aquells que considera dolents. (iii) Aquestes dues concepcions d’home bo es contraposen: l’home pervers de la moral del ressentiment és, justament, l’home bo de la moral noble. • L’avaluació de la pregunta s’ha de fer de forma global. L’alumne no té en absolut per què fer el seu resum distingint exactament el mateix nombre d’apartats que s’indiquen en aquests criteris. El que s’ha de fer en una bona resposta és articular d’una manera mínimament coherent les idees que s’indiquen.
Segona pregunta
Explicar el significat de termes o expressions. [1 punt]
El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. El fet que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seu. Quan sigui possible, té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva.
Opció A)
a) «qualitats reals»: la massa, forma, nombre, la textura o el moviment de les parts d’un cos. Alternativament: les propietats d’un cos que té per ell mateix, sense relació amb altres cossos, i que fan que tingui els poders que té.
b) «poder»: capacitat que té un cos de produir determinats efectes en nosaltres o en altres cossos.
Opció B)
a) «home noble»: aquell que té les virtuts de l’autoafirmació, la confiança, la creativitat i l’espontaneïtat.
b) «ressentiment»: sentiment hostil que es dirigeix vers aquells que hom identifica com a culpables de la pròpia frustració.
Important: aquestes respostes són sols un exemple de resposta correcta. En cadascun dels casos hi ha moltes altres maneres correctes de respondre.
Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. [3 punts]
L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. S’haurà de tenir present, però, que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte les idees que siguin pertinents per entendre la afirmació que es vol explicar i per entendre les raons de l’autor per fer aquesta afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. A vegades una exposició general i correcta del pensament del filòsof pot no respondre al que es demana si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta.
Opció A)
La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) La distinció entre idees i qualitats. (ii) La distinció entre qualitats primàries, secundàries i terciàries. (iii) Explicar les argumentacions de Locke que intenten establir que idees com ara les de calor o color no es troben en els objectes. Per obtenir la màxima puntuació cal explicar amb correcció i claredat com a mínim un argument que ens porti a aquesta conclusió: el que Locke ofereix en el mateix text de l’examen. Serà meritori, però, que se n’ofereixi més d’un (per exemple, l’argument que es basa en el fet que si acceptem que el dolor que ens pot produir el foc quan ens toca no està en el foc, hauríem d’acceptar també que l’escalfor que ens pot produir el foc quan està una mica més lluny, tampoc està en el foc).
Opció B)
La màxima puntuació requeriria: (i) Explicar les característiques que, segons Nietzsche, tenen la moral noble i la moral del ressentiment. (ii) Explicar en què consisteix i per què es dona la inversió dels valors en la moral del ressentiment, segons Nietzsche. (iii) Explicar que la contraposició “bo-dolent” de la moral noble té característiques molt diferents de la contraposició “bo-pervers” de la moral del ressentiment: D’una banda, la concepció de “bo” és diferent. Per altra banda i de forma relacionada, en el cas de moral noble el concepte de bo és el fonamental i el de dolent deriva d’aquest; en la moral del ressentiment passa justament el contrari, el concepte de “pervers” és fonamental i el de “bo” és derivat.
Quarta pregunta
Comparar o relacionar un concepte o idea de l’autor amb un altre. [2 punts]
El concepte o idea de l'autor que cal comparar serà un concepte o idea que apareix en les lectures proposades, però no cal que aparegui en el text de l'examen. En qualsevol cas, serà un concepte o idea de l'autor que es relaciona directament amb algun dels problemes tractats en els textos seleccionats. Cal tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa de les dues concepcions que s’han de comparar. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions de manera prèvia i independentment de la comparació i després establir la comparació, o fer la caracterització de les dues postures de forma implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles– i descriure l’altra per contrast. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta.
Cinquena pregunta
Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. [2 punts]
Es tracta d’avaluar una tesi que estarà relacionada amb alguns dels problemes tractats per l’autor, però pot no estar directament vinculada amb la temàtica del text. En aquesta pregunta l’estudiant ha d’intentar justificar la seva postura a favor o en contra de la tesi tot fent-ne una valoració personal (la resposta pot també consistir a explicar, de forma raonada, per què de fet no està ni a favor ni en contra de la tesi). Es tracta que l’estudiant faci l’esforç d’argumentar d’una forma personal, clara i coherent a favor o en contra de la tesi. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte a l’hora d’avaluar aquesta pregunta, ni tampoc el fet que l’alumne ignori arguments històricament importants. Caldrà valorar, doncs: (a) El grau de comprensió que es demostri de la tesi a discutir. (b) La coherència de les raons que l’estudiant doni ja sigui a favor o en contra de la tesi i la claredat de la seva exposició.
En referència a l’opció (A): serà ja meritori que l’estudiant mostri haver entès bé quina és la dificultat no trivial que planteja l’afirmació que ha d’avaluar. Típicament una bona resposta inclourà fer una distinció entre les sensacions que té una persona, i les propietats que té un cos (com, per exemple, un certa porció d’aigua) que fan que la persona tingui aquelles sensacions. En qualsevol cas, caldrà avaluar cada resposta de forma individual i veure si, sigui quin sigui el tipus de resposta que l’estudiant ha decidit donar, l’estudiant és capaç d’aportar arguments, encara que puguin ser limitats o simples, a favor de la postura que vol defensar. En referència a l’opció B): com sempre serà important que l’alumne no es limiti a fer afirmacions (p. ex. a afirmar un relativisme ingenu “què són el bé i el mal depèn del que creu cada persona”), sinó que el que importarà principalment són les raons i els arguments que s’ofereixin per justificar i donar suport al punt de vista que es vol defensar.
Webgrafia:
http://universitats.gencat.cat/web/.content/01_acces_i_admissio/pau/documents/examens_2017/pau_hfil17jl.pdf
http://universitats.gencat.cat/web/.content/01_acces_i_admissio/pau/documents/criteris_2017/pau_hfil17jt-2.pdf
