NIETZSCHE: BIOGRAFIA I OBRES
 |
| El joven Friedrich Nietzsche |
1. Biografia.
Friedrich Wilhelm Nietzsche neix el 15-X-l844 en un poblet de la Saxònia (Alemanya). Era fill de Karl Ludwig pastor protestant i fervent monàrquic i de Francesca Oehler. Ambdós eren fills, també, de pastors protestants per la qual cosa respirà des dels primers moments un ambient profundament religiós. El seu pare, que patia greus problemes cerebrals, i va morir als 36 anys, deixant tres fills: Friedrich, Elisabeth i Joseph. Orfe als cinc anys, és sobre protegit per la seva mare, la seva germana i dues tietes. Les relacions amb la seva germana —gelosa i possessiva— han estat força obscures “fue su amiga, confidente, carcelera, verdugo, enfermera y, tal vez, amante” (Fdo. Savater).
Estudia, primer, a l’escola pública del seu poble, després cursa els estudis d’ensenyança secundària a l’escola de Pforta, on s’educà l'elit alemanya (Hegel, Hölderlin, Schelling, ...) i als 20 anys -1864- es matricula a la Universitat de Bonn per estudiar teologia i filologia clàssica, estudis que completarà a la Universitat de Leipzig (65-68). Aquí, coneix personalment Schopenhauer i Wagner que li arriben a impactar poderosament. Arreu, destaca com a alumne brillant, àvid lector, entusiasta de la música —aprendrà a tocar el piano des de molt petit— desinteressat per les matemàtiques i per la gimnàstica i amb una personalitat madura, solitària, reflexiva, excèntrica i amb afany de protagonisme.
Des de molt petit viu sempre acompanyat de la malaltia i del dolor. Els primers símptomes daten de 1856 —tenia dotze anys— i són tan forts que es veu obligat a deixar l’escola per llargues temporades: mal de cap i d’ulls, constipats, reumatisme i més tard paràlisi progressiva, deguda, potser, a la sífilis, de dubtosa procedència, ja que segons alguns dels seus biògrafs —entre ells Miguel Morey que afirma "segons el que jo sé de Nietzsche mai va estar amb dones”. Els seus amors, gairebé sempre platònics, van ser clamorosos fracassos. El 1865 succeí la famosa història del bordell magnificada per T. Mann en el Doctor Faust.
“Un dia, estant a Colònia, vaig demanar a un jove guia que m’ensenyés la ciutat i em portés a un hotel. Em va deixar —sense jo saber-ho— en una casa de mala fama. Quan em vaig despertar em vaig trobar envoltat de dones vestides de manera provocativa. La meva primera reacció fou dirigir-me a un piano de la sala i després sortir al carrer.”
Degut als seus brillants estudis i a les recomanacions dels seus professors és proposat —als seus 24 anys— per ocupar la càtedra de Literatura i filologia grega a la Universitat de Basilea. Anys de vitalitat i de creativitat i d’admiradors. Escriu L’origen de la tragèdia. La pèssima acollida a aquesta obra i l’empitjorament de la seva salut, l’obliguen aprendre dues dràstiques decisions: renunciar a la càtedra i peregrinar per diverses nacions —Itàlia sobretot— a la recerca d’un clima càlid i lluminós.
Deixa enrera, pocs amics, el descrèdit i la polèmica i s’emporta per companyia el dolor físic i els medicaments. Un dia -1889-, passeja per una plaça de Turin. Un carreter fueteja el seu cavall. Nietzsche —el fustigador de la compassió— petoneja el sofert animal en un acte de pietat. És l’últim gest conscient que es recorda d’aquest admirador i protagonista de la tragèdia. Després —acollit per la seva germana i per alguns amics—, segueixen onze anys de silenci gairebé autista, d’amnèsia i de bogeria. Morí —amb una mirada solemne— el 25- VIII- de 1900.
Llegir Nietzsche
Llegir Nietzsche pot ser un plaer, un impacte o una indigestió. Nietzsche i Plató comparteixen el mèrit d’ésser, alhora, uns pensadors brillants i uns extraordinaris escriptors. Per llegir a Nietzsche cal tenir en compte que utilitza l’assaig (L’origen de la tragèdia), l'aforisme (La gaia ciència), la paràbola (Així parlà Zaratustra) i el pamflet (L’Anticrist).
Per què Nietzsche utilitza la frase curta, el tret dialèctic, les “martellades”? Alguns diuen que és una elecció premeditada per “impactar”; altres, que a causa del dolor d’ulls que l’obligava a prendre calmants, preferia fer llargues passejades per llocs ombrívols amb un bloc de notes on anava apuntant, en forma de frases curtes, els seus pensaments.
La genealogia de la tragèdia (1872), obra primerenca on pretén demostrar que el teatre arcaic grec amb els seus artistes —Esquil i Sòfocles, s. IV— són el fonament autèntic de la polis grega perquè creen art i aconsegueixin la màxima comunió amb el poble. El llibre és una excusa per demostrar que es pot pensar “una altra cultura” sense categories racionals (optimisme racionalista de Sòcrates): la riquesa està en l’art i no en la raó. Això fou interpretat com un atac frontal a tota la cultura alemanya.
Humà, massa humà (1878), trenca amb els seus ídols, Wagner i Schopenhauer i empren el camí tot sol. Aurora (1881) i La gaia ciència (1882) —obres ambigües i aforístiques— presenta la filosofia com una “ciència” alegre, lliure i vital.
Així parlà Zaratustra (1883) és un gran poema moral, escrit en forma de paràboles. És considerat per alguns com una paròdia de la Bíblia perquè hi troben un rerefons extret dels evangelis: “En veritat us dic”; “Germans meus”, “El sermó de la muntanya”, etc.” Zaratustra baixa de la muntanya per destruir la moral dualista del bé i del mal i es converteix en el profeta de la immoralitat. Com Jesucrist és titllat de boig i proscrit: ningú no en vol saber res: “vaig anar a pescar i no vaig pescar res; no hi havia peixos".
La genealogia de la moral (1887), obra sistemàtica en què presenta els sacerdots jueus cristians com a responsables de l’origen del ressentiment i de la mala consciència. La seva crítica a la religió, la cultura i el pensament és terrible i cruel.
Més enllà del bé i del mal constitueix una anàlisi corrosiva de les seguretats dels filòsofs dogmàtics, els quals, guiats per prejudicis morals, religiosos i metafísics creen un món que consideren vertader, situat més enllà del món real. Anomenen veritat allò que simplement és fe. Proclama la necessitat de la transmutació de valors guiada per la voluntat de poder.
L‘Anticrist, obra visceral que aporta poques coses noves. El cristianisme és la màxima perversió humana perquè nega la vida i divinitza el nihilisme negatiu. No acusa Crist sinó Sant Pau perquè introdueix els conceptes de pecat, organitza I’Església i crea els dogmes.
El crepuscle dels Ídols o La raó de la filosofia. Ara són Sòcrates i Plató els culpables de la decadència dels instints grecs i d’haver creat l’enganyifa metafísica: l’ésser la veritat, les categories. Nietzsche es reafirma en l'esdevenir com a únic real.
La voluntat de poder (1901) Nietzsche dissenya una gran obra que creu superarà Així parlà Zarathustra, però cau malalt i només en deixa el títol, La voluntat de poder, la maqueta de la portada i alguns apunts i quaderns de treball. Més tard, la seva germana manipularà aqueststextos i publicarà "aquesta obra" amb l'intent d'apropar el pensament nietzschià amb el nazisme.
Webgrafia:
No hay comentarios:
Publicar un comentario