COMENTARI DE TEXT DE LOCKE D' ALBA LÓPEZ-B22 (Institut Camps Blancs curs 2013-2014)

COMENTARI DE TEXT DE LOCKE D' ALBA LÓPEZ-B22 

(Institut Camps Blancs curs 2013-2014)

(Definició de poder polític)

2. Per a tal propòsit, crec que no fora desencertat de precisar allò que jo entenc per poder polític. El poder d'un magistrat sobre un súbdit cal distingir-ho del d'un pare sobre els seus fills, del d'un amo sobre el seu criat, del d'un marit sobre la seva muller i del d'un senyor sobre el seu esclau. Donant-se, de vegades, tots aquests poders distints en un mateix home alhora, si el considerem sota aquestes relacions diferents això ens pot ajudar a distingir aquests poders l'un de l'altre i ens pot mostrar la diferència entre un governant de l'Estat, un pare de família i un capità de galera.

3. Entenc, doncs, per poder polític, el dret a dictar lleis, incloent-hi la pena de mort i, consegüentment, totes les penes inferiors, per a la regulació i salvaguarda de la propietat, i a emprar la força de la comunitat en l'execució de tals lleis i en la defensa de L’Estat contra agressions forasteres, i tot això únicament en pro del bé públic. 
LOCKE: Segon Tractat sobre govern civil 

QÜESTIONS:
1.- Digues amb les teves pròpies paraules, de què va el text.

Locke en aquest fragment ens parla de la definició de poder polític, que és per a ell el poder polític i sobre qui a de recaure aquest poder. En el primer paràgraf Locke ens parla de que cal distingir els poders, que no tots els poder són iguals, ens posa exemples com el poder pare-fill, marit-muller, senyot-esclau... Tenint clar que hi ha una distinció de poders, que no tots són iguals Locke pot mostrar-nos la distinció entre un governant de l’Estat (poder polític), un pare de família (poder paternal) i un capità galera (poder despòtic).

Així doncs per a Locke la definició de poder polític recau en el governant de l’Estat, un estat el qual ha estat escollit democràticament per part dels ciutadans i que es troba dictat sota unes lleis, unes lleis que incloent-hi la pena de mort i, consegüentment , totes les penes inferiors, el que pretenen és la protecció de la ciutadania i de la propietat privada. Per a Locke la propietat privada és imprescindible en la seva estructura d’Estat.

2.- Posa-li un títol filosòfic diferent. 

Democràcia representativa com a poder polític

3.- Relaciona aquest text amb el seu autor i amb tot allò que sàpigues del tema.

Locke en aquest fragment ens planteja una organització de l’Estat on el governant és escollit democràticament per els ciutadans. Per a Locke l’origen i legitimació de l’Estat també és fruit d’un pacte entre els individus que formen la societat, igual que per a Hobbes. Però ara bé per a Hobbes aquest contracte social es dur a terme amb una finalitat diferent. Per a Hobbes tots els homes som iguals, som esser lliures , el poder no té un origen diví sinó que prové de la voluntat dels homes. Així doncs estableix una relació d’igualtats entre tots els homes, aquestes similar possibilitats d’aconseguir allò que desitgen fa que hi hagi un natural egoisme humà, això farà pensar a Hobbes que la vida sense una autoritat ferma i temuda seria un autèntic infern (L’home és un llop per als homes). D’aquesta situació se’n deriva, juntament amb el desig de viure tranquil·lament en pau i amb seguretat l’anomenat pacte social. Aquest pacte social doncs per a Hobbes ve determinat perquè hi ha un estat de guerra on l’home egoista no sap on estan els límits, per això aquesta situació de guerra constant impediria qualsevol mena d’avenç . Com a conseqüència Hobbes realitza el pacte social, on els individus renuncien a la seva llibertat per aconseguir viure en pau i tranquil·litat, renuncien a la llibertat ja que deixen tot el poder en un monarca absolut , el qual serà l’encarregat de protegir-los. Aquest és l’Estat ideal per a Hobbes, un Estat absolutista que es manté per la por i la força com a únic sistema capaç de mantenir l’ordre i la seguretat.

La teoria política de Locke es troba molt a prop de la de Hobbes però també a les antípodes dels seus absolutisme. Es a dir, per a Locke també ha de haver-hi un pacte social per tal de crear l’Estat. També creu que els individus tenen la capacitat d’organitzar-se i de forma una societat dirigida i establerta per ells mateixos, que el poder no té un origen diví sinó que prové de la voluntat dels homes. Però la finalitat del pacte social és completament diferent. Com bé ens explica el text per a Locke hi ha diferents poders, ell creu que un és l’únic que pot ser capaç de governar la ciutat. Ell distingeix globalment tres poders, el poder paternal, el poder polític i el poder despòtic. Rebutja per complert la idea de que el govern ha de estar governat per el poder despòtic, a diferencia de Hobbes, ja que ell creu que el poder no ha de recaure en una sola personal, una sola persona no pot prendre les decisions sobre la resta individualment, una persona no pot tenir la capacitat de matar a una altre perquè sí. Desprès trobem el poder paternal, el poder paternal com a creador de l’existència humana i per tant màxim poder, Locke no el defensarà, ja que cap persona pot ser governat per el simple fet de que ha estat l’escollit per una força divina, però ara bé pel que fa al poder paternal entre pares i fills, Locke el defensarà, creurà en aquest poder, però fins que el nen compleixi la majoria d’edat establerta, on aleshores passarà a ser un individu completament independent i amb capacitat per decidir per sí mateix. Així doncs Locke només creu com a poder per governar el poder polític, del qual ens parla en el segon paràgraf, aquest poder polític recau sobre el governant de l’estat que ha esta escollit democràticament.

Locke per arribar a aquest Estat on la democràcia representativa és el fonament també va dur a terme un pacte social. Aquest pacte social però diferent al de Hobbes com ja hem mencionat abans. En aquest els individus de la ciutat han de poder conviure i per conviure amb pau i tranquil·litat han d’estar segur de que la propietat privada estarà ven protegida. Locke diu que els homes posseeixen drets naturals  i que tenir drets a tot això no significa que de fet tots aquests dret es respectin ja que en l’estat de naturalesa no hi ha cap força que tingui prou poder per a fer-los respectat. Per això Locke realitza un pacte social amb la intenció de garantir drets, quan els homes decideixen constituir la societat, no renuncien als drets transferint-los al sobirà; en realitat, el que fan és, atorgar als governants el poder necessari perquè els protegeixin. Per conseqüència es crea un Estat liberal, on l’autoritat protegeix els drets dels ciutadans, però ara bé si aquets no compleixen amb la seva funció el poble té dret a la insurrecció i al trencament del pacte. Això és el que Locke ens plasma en aquest fragment la idea de l’Estat on el poble té el poder.

Aquest estat creat per Locke defensa el liberalisme i un dels punts clau per evitar l’absolutisme que defensa Hobbes és la divisió de poder, el poder no es pot concentrar en una sola persona, amb la qual cosa Locke divideix el poder en: legislatiu representat en el Parlament, on s’elaboraran les lleis, executiu representat en el monarca que aplica les lleis i en sanciona l’ incompliment i el federatiu que és on s’estableixen les aliances i el seu trencament.

Per últim cal dir que tant Hobbes com Locke es van veure influenciats pel filòsof Aristòtil, amb la seva filosofia naturalista amb el “ Zoon Politikón”, on defineix a l’home com un animal capaç de crear la seva política i vida social.

4.- Compara el text de Locke amb La República de Plató.

La República de Plató estableix una organització de l’Estat completament diferent a la de Locke. Per a Plató la democràcia que planteja Locke la classifica com a una malaltia de l’Estat, ja que ell basarà la seva estructura d’Estat en l’atorgament de qualitats en el individus segons el seu origen diví. Plató creu que els individus estem destinats a realitzar una funció determinada, classifica la societat en tres grups, el poble (treballadors, artesans o camperols), els militars i els filòsofs. Cada un d’aquest grups ha de desenvolupar la seva funció, la funció del poble és treballar i abastir a la ciutat de primeres mataries per a la subsistència, la de els militar la de protegir la ciutat, vetllar pel bé públic i la dels filòsofs la de governar, ja que per a Plató són els únics capaços de governar ja que són els únics que poder arribar a la veritat absoluta, per tant només ells tenen capacitats per al lideratge. Aquesta distribució de la societat està molt lligada al mite dels metalls, on cada grup té una posició divina que el classifica, els filòsofs correspondria al or, els militar a la plata i el poble al bronze. Per a Plató no tots som iguals i per al bé de la ciutat cal que sigui governada per els bons filòsofs.

 En canvi Locke creu tot el contrari, creu que tots som iguals que els homes tenim la capacitat suficient per a crear la nostra societat i política i que el que necessitem per tenir un bon Estat és una persona o un grup el qual a estat escollit pel poble per tal de que protegeixi els nostres drets, i que el poder resideix en la majoria, en el poble i són ells els encarregats de decidir qui els representarà.

5.- Fes una opinió personal.

Locke planteja una configuració de l’Estat mitjançant la democràcia representativa, avui dia és el sistema que trobem en els països desenvolupats, la democràcia està considerada una manera de govern justa, tot i que avui dia moltes persones ho posarien en dubte. La democràcia facilita la integració i participació dels individus en la societat, els fa participes en la presa de decisions i crea una societat més comunicada. La democràcia et permet expressar allò que desitges, el liberalisme hi és present. Així doncs estic d’acord amb Locke al afirmar que la millor forma de govern és la democràcia. Els individus tenim la capacitat de integrar-nos en el entorn que ens envolta, com per exemple el cas de Victor el nen salvatge, es un nen que es cria des de petit en un entorn animal, sense cap mena de regla o d’ensenyança ha de sobreviure com un animal més, i ho aconsegueix, aquesta capacitat d’adaptació al medi que t’envolta, es pot veure reflectit a l’hora de constituir la teva pròpia societat. Tots els esser humans estan capacitats per crear i adaptar-se al entorn, així doncs la majoria, és a dir, el poble ha de ser el que guiï aquest procés mitjançant la democràcia. Això sí cal uns representants per tal de que estableixin lleis i vetllin per la nostra seguretat.