NIETZSCHE: La genealogia de la moral
10
"La revolta dels esclaus en la moral comença quan el mateix ressentiment
esdevé creador i genera valors, el ressentiment d’aquells éssers privats
de la veritable reacció, la de l’activitat, que només es consideren
indemnitzats mitjançant una venjança imaginària. Mentre que qualsevol
moral noble sorgeix d’una afirmació triomfant de la seva pròpia
essència, la moral dels esclaus nega de bon començament qualsevol “exterioritat”,
qualsevol “alteritat”, qualsevol “negació de la pròpia essència”, i
aquest fet de negar és el seu acte creador. Aquest capgirament de la
visió que estableix valors –aquesta direcció necessària devers
l’exterior, en lloc de dirigir-se devers la pròpia essència- pertany
d’una manera concreta al ressentiment. Per tal de néixer, la moral dels
esclaus requereix sempre en primer lloc un món contrari i extern.
Psicològicament parlant, requereix estímuls externs per tal d’actuar en
general. Radicalment, la seva acció és una reacció. El cas contrari
s’esdevé en la forma noble de valoració: actua i creix espontàniament,
cerca la seva contraposició únicament per afirmar-se ella mateix d’una
manera encara més agraïda, encara més joiosa. La seva concepció negativa
referent a allò que és “baix”, “vulgar”, “dolent”, constitueix només una
pàl•lida i tardana imatge de contrast en relació amb la seva positiva
concepció fonamental, amarada per complet de vida i de passió:”Nosaltres,
els nobles, els bons, els bells, els feliços!” Quan la forma noble de
valoració atempta i peca contra la realitat, això s’esdevé en relació
amb l’esfera que no coneix prou, que rebutja certament de conèixer
veritablement: en certes circumstàncies no comprèn que menysprea, la de
l’home vulgar, del poble baix. D’altra banda, cal considerar que en tot
cas el sentiment de menyspreu, de la mirada desdenyosa, de la mirada de
superioritat, fins i tot suposant que falsegi la imatge d’allò que
menysprea, restarà molt lluny d’aquella falsificació amb la qual l’odi
reprimit, la venjança de l’impotent, maltracta el seu adversari –in
effigie, naturalment. De fet, en el menyspreu es barreja massa
negligència, massa despreocupació, massa desatenció i impaciència, àdhuc
massa autosatisfacció, perquè sigui capaç de transformar el seu objecte
en una veritable caricatura i en un monstre."
IMPORTANT:
Veure el següent link: http://www.xtec.cat/~jortiz15/texniet.htm
FILMOGRAFIA:
"El día que Nietzsche lloró" :
El dia que Nietzsche va plorar és una novel · la de ficció escrita en 1992 pel psiquiatre judeo-nord-americà Irvin D. Yalom.
En aquest llibre es destaquen persones molt importants per a la història de la humanitat com Sigmund Freud en el camp de la psicoanàlisi, el seu amic íntim Josef Breuer en la medicina, i Friedrich Nietzsche en el camp filosòfic. Altres personatges reconeguts són Richard Wagner, gran compositor alemany, el filòsof Paul Rée, i Lou Andreas-Salomé, escriptora alemanya d'origen rus que és un personatge molt important per a la història ja que és l'encarregada de posar en contacte a Breuer amb Nietzsche.
"2001. Una odisea en el espacio" de Stanley Kubrick
Mireu aquest Model d' examen de Selectivitat:
Proves d’Accés a la Universitat. Curs 2010-2011
Història de la filosofia
Sèrie 2
Escolliu UNA de les dues opcions (A o B).
Opció A
"Imaginem-nos «l’enemic» tal com el concep l’home del ressentiment. En això consisteix precisament el seu acte, la seva creació: ell ha concebut «l’enemic pervers», el pervers per antonomàsia, i aquest és de fet el seu concepte fonamental, a partir del qual s’imagina com a imatge invertida i contraposada un «home bo»…, que és ell mateix!
En l’home noble s’esdevé exactament el contrari: concep la idea fonamental de «bo» d’una forma prèvia i espontània, és a dir, a partir de la seva pròpia persona, i només a partir d’això es fa una idea d’allò que és «dolent». Aquest concepte de «dolent» d’origen noble i aquella idea de «pervers» sorgida de la bóta de cervesa que és l’odi insaciable —el primer concepte és una creació posterior, una cosa secundària, un color complementari, mentre que el segon concepte és quelcom d’original, el començament, l’acte veritable dins la concepció d’una moral dels esclaus— són molt diferents, per bé que ambdós termes, «dolent» i «pervers», es contraposin en aparença a la mateixa idea de «bo». Tanmateix, la idea de «bo» no és la mateixa. Basta que hom es pregunti qui és pròpiament «pervers» en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta estricta és aquesta: precisament l’«home bo» de l’altra moral, precisament el noble […], però acolorit, interpretat i vist del revés per l’ull enverinat del ressentiment."
Friedrich NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I
1. Expliqueu breument (entre vuitanta i cent paraules) les idees principals del text i
com hi apareixen relacionades.
[2 punts]
2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que
tenen en el text els mots o les expressions següents:
[1 punt]
a) «noble»
b) «imatge invertida»
3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «Aquest concepte de “dolent” d’origen noble i aquella idea de “pervers” sorgida de la bóta de cervesa que és l’odi insaciable […] són molt diferents, per bé que ambdós termes, “dolent” i “pervers”, es contraposin en aparença a la mateixa idea de “bo”». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no
apareguin explícitament en el text.)
[3 punts]
4. Compareu la concepció de la moralitat de Nietzsche amb la concepció de la moralitat d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.
[2 punts]
5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Seria desitjable
que la moral imperant avui en dia fos el tipus de moral que Nietzsche anomena
moral noble». Argumenteu la resposta.
[2 punts]
No hay comentarios:
Publicar un comentario