PLATÓ: COMENTARI DE TEXT FET A CASA PER IVÁN GARCÍA B21/ CURS 2016-2017

PLATÓ COMENTARI DE TEXT FET A CASA PER IVÁN GARCÍA B21/ CURS 2016-2017 

Plató 

Iván García

Batxillerat  B21

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
Comentari: “Un home serà just si observa el principi...”

"—[…] Un home serà just si observa el principi que hem exposat tantes vegades. —Així és. —I què? —li vaig dir—. Hi ha alguna cosa que enfosqueixi la nostra visió de la justícia i que faci que sembli diferent de la que se’ns ha revelat a la ciutat? —No ho crec —va dir. —Hi ha una manera —vaig observar— d’assegurar-nos-en completament, si és que encara hiha algun dubte en la nostra ànima: n’hi haurà prou amb comparar-la amb certes nocions corrents. Per exemple, suposem que a la ciutat o a l’home que per naturalesa i criança s’hi assembla, se li confiés una certa quantitat de diners. Ens semblaria que aquest home se n’apropiaria? […] —No. —I, per tant, no estarà el nostre home ben lluny de cometre sacrilegis, robatoris o traïcions privades opúbliques contra els amics o contra les ciutats? —Ben lluny. […] — I la causa de tot això no és que cada part de la seva naturalesa fa el que li toca, tant pel que fa a governar com pel que fa a obeir? —Aquesta n’és la causa i no una altra cosa. —Tractaràs, doncs, d’esbrinar si la justícia és una cosa diferent d’aquesta virtut que produeix tals homes i tals ciutats? —No, per Zeus —va dir. —Hem acomplertdel tot, doncs, el nostre somni: aquell  pressentiment que ens deia que, quan anéssim fundant la nostra ciutat, podríem, amb l’ajut d’algun déu, trobar un cert principi i imatge de la justícia. 2Ben cert. —Teníem, efectivament, Glaucó, una certa semblança de la justícia, que, per això, ens ha estat de profit: el principi que qui per naturalesa és sabater ha de fer sabates i no una altra cosa, i qui ésconstructor, construccions, i així tots els altres. —Així sembla. —I en realitat la justícia sembla que és això, però no pel que fa a l’acció exterior de l’home, sinó a la interior sobre si mateix"
PLATÓ. La República, IV

 1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.  [2 punts]

Al text apareixen les idees principals de forma dialogada (maièutica socràtica o, segons Plató, inferència inductiva) entre Glaucó, germà de Plató i Sòcrates, mestre de Plató. En primer lloc es manifesta la idea d’home just que segons Plató és el filòsof perquè només ell ha vist la Idea del Bé, la Idea de Justícia i la Bellesa, ha passat de la Doxa a l’Episteme (al text això és referit: “si observa el principi que hem exposat tantes vegades.”). També, per assegurar que aquest és just i en conseqüència ho és la ciutat, és present el Mite del Carro Alat on l’auriga (part racional en l’ànima i filòsof a la polis) controlarà que el cavall negre no es desboqui (part concupiscible en l’ànima i treballadors a la ciutat) amb l’ajut del cavall blanc (part irascible en l’ànima i militars a la ciutat). Així, cada part farà el que li toca (el sabater farà sabates, per exemple) i l’home i la ciutat seran virtuosos, i la societat utòpica doncs, es faria realitat. A l’últim, es fa referència a aquest fet en relació a l’acció interior de l’home, és a dir de la seva ànima.

2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents:[1 punt]

a)«justícia» Final del camí que duu a terme el filòsof, quan arriba a l’Episteme, segons Plató.

b)«part de la seva naturalesa» Parts en que es divideix l’ànima; racional, irascible i concupiscible.

  3.Per què diu Plató que «la justícia sembla això que és això, però no pel que fa a l' acció exterior de l' home, sinó a la interior sobre si mateix.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

Plató afirma això perquè fa referència a l’ànima de l’home, la qual està dividida en tres parts segons el Mite del Carro Alat. Per això, el seu interior s’ha de veure governat per la part racional (auriga) que amb l’ajut de la part irascible (cavall blanc) ha de controlar la part concupiscible (cavall negre). Si això es produeix llavors i només llavors l’home podrà deslligar-se de les cadenes dins el Mite de la Caverna i en conseqüència, podrà diferenciar les ombres projectades pel foc (sol no veritable) i sortir de la caverna en un procés costós pel qual deixarà enrere la Doxa (eikasia en primer lloc i pistis en segon) o Món Sensible per endinsar-se en l’Episteme (dianoia i a continuació, noesis) o Món Intel·ligible. Així doncs, finalment l’home veurà el concepte d’Idea (gràcies, cal recordar, a la inferència inductiva), és a dir la Idea de Justícia, la Idea del Bé i la Bellesa.

En l’home esdevé filòsof posteriorment ha patit aquest procés pot governar l’Estat Perfecte (República Utòpica per Plató). Així mateix l’encarregat de governar la polis (auriga, en concret el filòsof) ha de controlar el cavall negre (treballadors) mitjançant l’ajut del cavall blanc (militars). Si aquesta condició es dóna, llavors tenim un Estat plenament just, però si no és el cas llavors degeneren els Estats seguint un ordre concret: La Timocràcia (o govern dels militars), la Oligarquia (o govern dels més adinerats), la Democràcia (o govern del Poble) i finalment, la Tirania (o govern d’un líder ambiciós). Per Plató, el govern adient és l’aristocràcia (o govern dels filòsofs) perquè només sota el seu manament s’esdevé l’Estat Perfecte i es segueix la Idea de Justícia.

Per tant, en conclusió el filòsof (home just) pot governar la ciutat justa (Estat Aristocràtic o Perfecte) perquè només ell ha passat de la Doxa a l’Episteme i, per tant del Món Sensible al Món Intel·ligible, conseqüentment només ell ha vist la Idea de Justícia, la Idea del Bé i la Bellesa, que seran portades als components de la polis mitjançant els governadors filòsofs.

4. Compareu la concepció de Plató sobre què és el que fa que una persona sigui justa amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]  L' autor recomanat en aquest cas és Nietzsche.

Si es compara la concepció platònica amb la de Nietzsche, podem trobar punts on trobem diferències.

Segons Plató, només el filòsof pot governar perquè és qui ha pogut veure la Idea de Justícia, la Idea del Bé i la Bellesa, és a dir la Veritat així com Nietzsche no creu en ninguna veritat perquè l’ésser humà ha fer morir Déu (antropocentrisme). Llavors per Nietzsche, el Mite de la Caverna seria inexistent donat que no existeixen ni les ombres (Doxa o Món Sensible), ni l’exterior (Episteme o Món Intel·ligible); tot és una mentida. A la seva obra Genealogia de la Moral, es diferencia en primer lloc la Moral dels Esclaus que són passius i sotmesos, a més de ressentits perquè neguen la vida i reprodueixen una “venjança imaginària” (l’eucaristia de Jesucrist crucificat de la religió judeo-cristiana) creant valors com el pecat, la culpa o la sofrença. Però pel que per Nietzsche és ressentiment, per Plató significava ordre i home just. En segon lloc trobem la Moral del Noble o del Senyor que diu sí a la vida, sí als instints. És espontani, confirmant la seva pròpia essència, de forma joiosa; gaudint de la vida. Traduït al llenguatge platònic això significaria que el cavall negre s’ha desbocat perquè ni l’auriga ni el cavall blanc han pogut contrarestar-lo, en conseqüència no existiria ni home just (filòsof) ni Estat Perfecte (República Utòpica). Per Nietzsche, la Moral del Noble (Dionís) ha de triomfar sobre la Moral dels Esclaus (Apol·lo) perquè, en definitiva trobem el procés de transformació de la moral: el Camell (Moral de l’Esclau) que porta la gepa del pecat i la culpa, per tant és un ressentit, el Lleó que ha d’estripar-ho tot amb les urpes i no donar fe a cap valor (Nihilisme) i el Nen Petit (Superhome) que improvisa i juga, per tant és el virtuós. Segons Plató, el virtuós seria el Camell, aquell capaç de dominar la part concupiscible de l’ànima. Però també es podria donar un punt de coincidència entre ambdós filòsofs, donat que les transformacions de la moral podrien ser el procés del filòsof al sortir de la cova en el Mite de la Caverna: El Camell serien els esclaus que veuen ombres, el Lleó seria l’alliberament d’un esclau (filòsof) i el Nen Petit seria el coneixement del filòsof.

Per finalitzar, cal afegir que per Nietzsche, la veritat és antropocèntrica perquè l’ha creada l’ésser humà. No existeixen valors ja que Déu és mort i per tant l’esperit de l’home el portarà a la Moral del Nen Petit, el convertirà en un superhome, en un Déu terrenal; així l’Episteme de Plató és inexistent per Nietzsche perquè l’art ens salvarà, ja que és irracional. Així, Plató té una intuïció noètica i Nietzsche, una artística.

5.Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Perquè una societat sigui justa cal que cadascun dels seus membres es dediqui a allò que, d' acord amb les seves aptituds naturals, sap fer millor» Responeu d’una manera raonada. [2 punts] 

Donat en primer lloc que estic d’acord amb la concepció de Plató perquè considero que si no hi ha ordre (si el cavall negre desboca) s’esdevindria el caos absolut, penso que a part que una societat sigui justa si cadascun dels seus membres es dedica a allò que sap fer millor, és una societat avantatjosa ja que és, en tot cas, molt més eficient. Ho sigui, si aquesta societat et permet d’optar a un ofici el qual et fa desenvolupar unes aptituds naturals que són excel·lents per naturalesa, llavors aquesta societat és més productiva i acompleix una funció envers la ciutadania, que serà feliç si fa allò que sap fer bé ja que en termes generals així acostuma a ser. Així s’aportaria a un còmput global de benestar general per part de les tres parts presents a la polis, els filòsofs governadors, els militars que els ajuden i els treballadors que així tindrien menys possibilitats de alterar-se (el cavall negre no es desbocaria fàcilment). Per dir-ho d’alguna manera, es podria esdevenir la República Utòpica de Plató si “el sabater es dedica a fer sabates” i així, un Estat Perfecte.   

OBSERVACIONS A TENIR EN COMPTE.

QUÈ LI PASSÀ A PLATÓ EN EL SEU VIATGE A SIRACUSA?

El primer viatge de Plató es va produir l'any 388 a.C. quan tenia quaranta anys. Aquest viatge va portar a Plató a Siracusa, la principal ciutat estat de Sicília, on va entaular una forta amistat amb Dion, un jove noble i lleial. Aquest era el cunyat de Dionisi I el Vell, tirà de la ciutat en qüestió. 

Atret fortament per la personalitat i les idees polítiques de Plató, el noble jove va convèncer al filòsof perquè es presentés a la cort de Dionisi. Aquest però, pensava que les idees de Plató només portarien a Siracusa a la submissió de Cartago i per això, tement que agrupés adeptes entorn a Dion, el tirà ordena immediatament el retorn de Plató a Atenes. 

No sabem amb seguretat si per ordre de Dionisi o per causa d’una tempestat, el vaixell que retornava a Plató a Grècia va arribar a les costes d’Egina, una ciutat que, en aquella època estava en guerra amb Atenes i havia decretat la venda com a esclaus a tots els atenesos que es trobessin a les seves terres. Així doncs, Plató va ser venut com a esclau.

Però, al mercat d’esclaus d’Egina, el filòsof fou reconegut per Aníceris de Cirene (un altre filòsof amic seu) i aquest va pagar el rescat i la seva volta a Atenes. D’aquesta manera, Plató quedà totalment en llibertat.

Conta la llegenda que, quan a Egina van conèixer la identitat de l’esclau, van retornar el preu del seu rescat i, amb aquests diners, que Aníceris no va voler recuperar, Plató va comprar la parcel·la on va ser fundada l’Acadèmia d’Atenes, posteriorment.

Webgrafia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Plat%C3%B3#/media/File:Head_Platon_Glyptothek_Munich_548.jpg

http://filosofialiteraturaiart.blogspot.com.es/2010/10/que-li-va-passar-plato-en-el-seu-viatge.html