INSTITUT CAMPS BLANCS (SANT BOI DE LLOBREGAT)
EXAMEN 3r TRIMESTRE. CURS 2012-2013.
22 MAIG 2017
COGNOMS.......................
- Trieu una opció.
Opció A
“Però l’argument més fort contra la intervenció de la col·lectivitat en la conducta purament personal és que, quan hi intervé, és molt probable que ho faci malament i fora de lloc. En qüestions de moralitat social, de deure envers els altres, l’opinió del públic (és a dir, la de la majoria dominant), tot i que sovint és incorrecta, encara amb més freqüència sol ser correcta, perquè en aquestes qüestions el públic no fa més que jutjar els seus propis interessos, és a dir, de quina manera l’afectaria un determinat tipus de conducta, si se’n permetés la pràctica. Però l’opinió d’una majoria imposada com a llei a la minoria, quan es tracta de la conducta personal, és tan probable que sigui correcta com incorrecta, perquè en aquestes ocasions «opinió pública» significa, en el millor dels casos, l’opinió d’uns quants sobre el que és bo o dolent per a altres; i, molt sovint, ni tan sols no significa això, ja que el públic, passant per alt amb la més perfecta indiferència el plaer o la conveniència d’aquells la conducta dels quals censura, només considera la seva pròpia preferència. Hi ha moltes persones que consideren com una ofensa contra elles qualsevol conducta que els desplau, i la prenen com un ultratge als seus sentiments; com aquell fanàtic religiós que, acusat de tractar amb menyspreu els sentiments religiosos dels altres, responia que eren ells els qui tractaven els seus amb menyspreu en persistir en el seu culte o credo abominable. Però no hi ha paritat entre el sentiment d’una persona vers la seva pròpia opinió i el d’una altra que se senti ofesa perquè es professa aquesta opinió; com tampoc no n’hi ha entre el desig d’un lladre d’agafar una bossa i el desig que el seu posseïdor legítim té de conservar-la. I les preferències d’una persona són tan seves com la seva opinió o la seva bossa.”
John Stuart MILL. Sobre la llibertat, IV
1. Expliqueu breument —entre cinquanta i vuitanta paraules— les idees principals
del text i com hi apareixen relacionades.
[2 punts]
2. Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat que
tenen en el text els mots o expressions següents:
[1 punt]
a) «conducta purament personal»
b) «paritat»
3. Expliqueu per què Mill pensa que cal posar límits a la intervenció de la col·lectivitat en la conducta personal i sobre quina base considera que cal establir aquests
límits. (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que
siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)
[3 punts]
4. Compareu la concepció de Mill d’allò que fa que una societat sigui justa amb alguna altra concepció d’allò que fa que una societat sigui justa que es pugui trobar en
la història del pensament occidental.
[2 punts]
5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «L’opinió de la majoria no es pot imposar mai com a llei a una minoria». Raoneu la resposta.
[2 punts]
Opció B
—Però, per què parleu vós encara d’ideals més nobles? Acceptem els fets: ha vençut
el poble (o «els esclaus», o «la plebs», o «el ramat», o com vulgueu anomenar-ho) i, si
això s’ha esdevingut mitjançant els jueus, oidà!, aleshores és que dins la història universal cap poble mai no havia tingut una missió com aquesta. «Els senyors» han perdut. Ha
guanyat la moral de l’home vulgar. Hom pot considerar alhora aquesta victòria com un
enverinament de la sang […]. Però, sens dubte, aquesta intoxicació ha reeixit. L’«alliberament» del gènere humà (el seu alliberament respecte als «senyors», vull dir) va per
bon camí. Palesament, tot esdevé jueu, o cristià, o plebeu (tant se val quin mot s’empri!).
L’avanç d’aquest enverinament a través de tot el cos de la humanitat sembla impossible
d’aturar.
Friedrich NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I
1. Expliqueu breument (entre seixanta i vuitanta paraules) les idees principals del text
i com hi apareixen relacionades.
[2 punts]
2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que
tenen en el text els mots següents:
[1 punt]
a) «senyors»
b) «enverinament»
3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «ha vençut el poble». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents,
encara que no apareguin explícitament en el text.)
[3 punts]
4. Compareu la noció de moral noble o ideals nobles de Nietzsche amb una altra concepció de la moral que es pugui trobar en la història del pensament occidental.
[2 punts]
5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «La moral predominant avui dia és el tipus de moral que Nietzsche anomena moral dels esclaus».
Argumenteu la resposta.
[2 punts]
No hay comentarios:
Publicar un comentario