DESCARTES: EL DUBTE METÒDIC
Els motius del dubte són fonamentalment quatre:
1.-Dubte
dels sentits:
Els sentits corporals ens enganyen. Veiem miratges, ens expliquen
coses contradictòries. Per tant no podem fiar-nos-en. No ens donen
una informació clara i distinta.
2.-Dubte
del món extern:
Sovint no podem distingir entre un somni i la vigília (tornem al
tema de Calderón: “la vida es sueño) , per tant no podem estar
gaire segurs de l’existència real del món extern, que ens
arriba només a través del coneixement sensible.
3.-Dubte
del propi coneixement:
De vegades, ens confonem fins i tot en el càlcul matemàtic. Per
tant no podem afirmar que el nostre coneixement està ben
fonamentat. Podem equivocar-nos quan reflexionem, per tant el propi
raonament ha de ser posat en dubte.
4.-Dubte
del geni maligne:
"Geni maligne" és una invenció de Descartes que apareix en les Meditacions
Metafísiques. Vindria a ser una mena de follet enganyador que
ens fa creure que és veritat allò que no és veritat. És una hipòtesi
prou agosarada per l’època perquè, en el fons, el que significa
és que (potser) el món no sigui la creació d’un déu de bondat
sinó d’un poderós monstre dolent.
Podria haver-hi algun geni dolent que m’enganyés i que em
fes creure que el que jo conec és real sense que necessàriament
ho sigui. Per tant em resulta necessari dubtar.
Descartes vol arribar a una primera veritat superadora del dubte.
Necessita quelcom que sigui evident per si mateix, independentment
de tota tradició o autoritat. La superació del dubte només pot fer-se
d’una manera ordenada, pas per pas. Per això el descobriment
de la primera veritat (cogito) només pot néixer de l’aplicació
de regles metòdiques.
Webgrafia:
No hay comentarios:
Publicar un comentario