COMENTARI DE TEXT DE LOCKE D' ALBA LÓPEZ-B22
(Institut Camps Blancs curs 2013-2014)
(Definició
de poder polític)
2. Per a tal propòsit,
crec que no fora desencertat de precisar allò que jo entenc per poder polític.
El poder d'un magistrat sobre un súbdit cal distingir-ho del d'un pare sobre
els seus fills, del d'un amo sobre el seu criat, del d'un marit sobre la seva
muller i del d'un senyor sobre el seu esclau. Donant-se, de vegades, tots
aquests poders distints en un mateix home alhora, si el considerem sota
aquestes relacions diferents això ens pot ajudar a distingir aquests poders
l'un de l'altre i ens pot mostrar la diferència entre un governant de l'Estat,
un pare de família i un capità de galera.
3. Entenc, doncs, per
poder polític, el dret a dictar lleis, incloent-hi la pena de mort i,
consegüentment, totes les penes inferiors, per a la regulació i salvaguarda de
la propietat,
i a emprar la força de la comunitat en l'execució de tals lleis i en la defensa
de L’Estat contra agressions forasteres, i tot això únicament en pro del bé
públic.
LOCKE: Segon
Tractat sobre govern civil
QÜESTIONS:
1.- Digues amb les teves pròpies paraules,
de què va el text.
Locke en aquest fragment ens parla de la
definició de poder polític, que és per a ell el poder polític i sobre qui a de
recaure aquest poder. En el primer paràgraf Locke ens parla de que cal
distingir els poders, que no tots els poder són iguals, ens posa exemples com
el poder pare-fill, marit-muller, senyot-esclau... Tenint clar que hi ha una
distinció de poders, que no tots són iguals Locke pot mostrar-nos la distinció
entre un governant de l’Estat (poder polític), un pare de família (poder
paternal) i un capità galera (poder despòtic).
Així doncs per a Locke la definició de poder polític
recau en el governant de l’Estat, un estat el qual ha estat escollit
democràticament per part dels ciutadans i que es troba dictat sota unes lleis, unes
lleis que incloent-hi la pena de mort i, consegüentment , totes les penes
inferiors, el que pretenen és la protecció de la ciutadania i de la propietat
privada. Per a Locke la propietat privada és imprescindible en la seva
estructura d’Estat.
2.- Posa-li un títol filosòfic diferent.
Democràcia representativa com a poder polític
3.- Relaciona aquest text amb el seu autor
i amb tot allò que sàpigues del tema.
Locke
en aquest fragment ens planteja una organització de l’Estat on el governant és
escollit democràticament per els ciutadans. Per a Locke l’origen i legitimació
de l’Estat també és fruit d’un pacte entre els individus que formen la
societat, igual que per a Hobbes. Però ara bé per a Hobbes aquest contracte
social es dur a terme amb una finalitat diferent. Per a Hobbes tots els homes
som iguals, som esser lliures , el poder no té un origen diví sinó que prové de
la voluntat dels homes. Així doncs estableix una relació d’igualtats entre tots
els homes, aquestes similar possibilitats d’aconseguir allò que desitgen fa que
hi hagi un natural egoisme humà, això farà pensar a Hobbes que la vida sense
una autoritat ferma i temuda seria un autèntic infern (L’home és un llop per
als homes). D’aquesta situació se’n deriva, juntament amb el desig de viure
tranquil·lament en pau i amb seguretat l’anomenat pacte social. Aquest pacte
social doncs per a Hobbes ve determinat perquè hi ha un estat de guerra on
l’home egoista no sap on estan els límits, per això aquesta situació de guerra
constant impediria qualsevol mena d’avenç . Com a conseqüència Hobbes realitza
el pacte social, on els individus renuncien a la seva llibertat per aconseguir
viure en pau i tranquil·litat, renuncien a la llibertat ja que deixen tot el
poder en un monarca absolut , el qual serà l’encarregat de protegir-los. Aquest
és l’Estat ideal per a Hobbes, un Estat absolutista que es manté per la por i
la força com a únic sistema capaç de mantenir l’ordre i la seguretat.
La
teoria política de Locke es troba molt a prop de la de Hobbes però també a les
antípodes dels seus absolutisme. Es a dir, per a Locke també ha de haver-hi un
pacte social per tal de crear l’Estat. També creu que els individus tenen la
capacitat d’organitzar-se i de forma una societat dirigida i establerta per
ells mateixos, que el poder no té un origen diví sinó que prové de la voluntat
dels homes. Però la finalitat del pacte social és completament diferent. Com bé
ens explica el text per a Locke hi ha diferents poders, ell creu que un és
l’únic que pot ser capaç de governar la ciutat. Ell distingeix globalment tres
poders, el poder paternal, el poder polític i el poder despòtic. Rebutja per
complert la idea de que el govern ha de estar governat per el poder despòtic, a
diferencia de Hobbes, ja que ell creu que el poder no ha de recaure en una sola
personal, una sola persona no pot prendre les decisions sobre la resta
individualment, una persona no pot tenir la capacitat de matar a una altre
perquè sí. Desprès trobem el poder paternal, el poder paternal com a creador de
l’existència humana i per tant màxim poder, Locke no el defensarà, ja que cap
persona pot ser governat per el simple fet de que ha estat l’escollit per una
força divina, però ara bé pel que fa al poder paternal entre pares i fills,
Locke el defensarà, creurà en aquest poder, però fins que el nen compleixi la
majoria d’edat establerta, on aleshores passarà a ser un individu completament
independent i amb capacitat per decidir per sí mateix. Així doncs Locke només
creu com a poder per governar el poder polític, del qual ens parla en el segon
paràgraf, aquest poder polític recau sobre el governant de l’estat que ha esta
escollit democràticament.
Locke
per arribar a aquest Estat on la democràcia representativa és el fonament també
va dur a terme un pacte social. Aquest pacte social però diferent al de Hobbes
com ja hem mencionat abans. En aquest els individus de la ciutat han de poder
conviure i per conviure amb pau i tranquil·litat han d’estar segur de que la
propietat privada estarà ven protegida. Locke diu que els homes posseeixen
drets naturals i que tenir drets a tot
això no significa que de fet tots aquests dret es respectin ja que en l’estat
de naturalesa no hi ha cap força que tingui prou poder per a fer-los respectat.
Per això Locke realitza un pacte social amb la intenció de garantir drets, quan
els homes decideixen constituir la societat, no renuncien als drets
transferint-los al sobirà; en realitat, el que fan és, atorgar als governants
el poder necessari perquè els protegeixin. Per conseqüència es crea un Estat
liberal, on l’autoritat protegeix els drets dels ciutadans, però ara bé si
aquets no compleixen amb la seva funció el poble té dret a la insurrecció i al
trencament del pacte. Això és el que Locke ens plasma en aquest fragment la
idea de l’Estat on el poble té el poder.
Aquest
estat creat per Locke defensa el liberalisme i un dels punts clau per evitar
l’absolutisme que defensa Hobbes és la divisió de poder, el poder no es pot
concentrar en una sola persona, amb la qual cosa Locke divideix el poder en:
legislatiu representat en el Parlament, on s’elaboraran les lleis, executiu
representat en el monarca que aplica les lleis i en sanciona l’ incompliment i
el federatiu que és on s’estableixen les aliances i el seu trencament.
Per
últim cal dir que tant Hobbes com Locke es van veure influenciats pel filòsof
Aristòtil, amb la seva filosofia naturalista amb el “ Zoon Politikón”, on defineix
a l’home com un animal capaç de crear la seva política i vida social.
4.- Compara el text de Locke amb La República de Plató.
La República de Plató
estableix una organització de l’Estat completament diferent a la de
Locke. Per a Plató la democràcia que planteja Locke la classifica com a una
malaltia de l’Estat, ja que ell basarà la seva estructura d’Estat en
l’atorgament de qualitats en el individus segons el seu origen diví. Plató creu
que els individus estem destinats a realitzar una funció determinada,
classifica la societat en tres grups, el poble (treballadors, artesans o
camperols), els militars i els filòsofs. Cada un d’aquest grups ha de
desenvolupar la seva funció, la funció del poble és treballar i abastir a la
ciutat de primeres mataries per a la subsistència, la de els militar la de
protegir la ciutat, vetllar pel bé públic i la dels filòsofs la de governar, ja
que per a Plató són els únics capaços de governar ja que són els únics que
poder arribar a la veritat absoluta, per tant només ells tenen capacitats per
al lideratge. Aquesta distribució de la societat està molt lligada al mite dels
metalls, on cada grup té una posició divina que el classifica, els filòsofs
correspondria al or, els militar a la plata i el poble al bronze. Per a Plató
no tots som iguals i per al bé de la ciutat cal que sigui governada per els
bons filòsofs.
En canvi
Locke creu tot el contrari, creu que tots som iguals que els homes tenim la
capacitat suficient per a crear la nostra societat i política i que el que
necessitem per tenir un bon Estat és una persona o un grup el qual a estat
escollit pel poble per tal de que protegeixi els nostres drets, i que el poder
resideix en la majoria, en el poble i són ells els encarregats de decidir qui
els representarà.
5.- Fes una opinió personal.
Locke planteja una configuració de l’Estat mitjançant la
democràcia representativa, avui dia és el sistema que trobem en els països
desenvolupats, la democràcia està considerada una manera de govern justa, tot i
que avui dia moltes persones ho posarien en dubte. La democràcia facilita la
integració i participació dels individus en la societat, els fa participes en
la presa de decisions i crea una societat més comunicada. La democràcia et
permet expressar allò que desitges, el liberalisme hi és present. Així doncs
estic d’acord amb Locke al afirmar que la millor forma de govern és la
democràcia. Els individus tenim la capacitat de integrar-nos en el entorn que
ens envolta, com per exemple el cas de Victor el nen salvatge, es un nen que es
cria des de petit en un entorn animal, sense cap mena de regla o d’ensenyança
ha de sobreviure com un animal més, i ho aconsegueix, aquesta capacitat
d’adaptació al medi que t’envolta, es pot veure reflectit a l’hora de
constituir la teva pròpia societat. Tots els esser humans estan capacitats per
crear i adaptar-se al entorn, així doncs la majoria, és a dir, el poble ha de
ser el que guiï aquest procés mitjançant la democràcia. Això sí cal uns
representants per tal de que estableixin lleis i vetllin per la nostra
seguretat.
