JOHN STUART MILL
John Stuart Mill fou el primer fill de James Mill. Mill fou educat pel seu pare, amb l'ajuda de Jeremy Bentham i Francis Place.
Rebé una educació molt rigorosa i fou aïllat deliberadament del
contacte amb altres nois de la seva edat. El seu pare, un seguidor de
les idees de Bentham i de l'associacionisme, tenia la idea de crear una
figura intel·lectual que continués difonent les idees utilitaristes
després de les morts de Bentham i d'ell mateix.
Els seus coneixements quan era encara un nen eren excepcionals: als
tres anys sabia l'alfabet grec i una llarga llista de paraules gregues
amb la seva corresponent traducció a l'anglès, a l'edat de vuit anys les
faules d'Hisop, l'Anàbasi de Xenofont i l'Heròdot i tenia coneixements de Luci, Diògenes, Isòcrates d'Atenes i Plató.
També tenia força coneixements de la història d'Anglaterra. Als vuit
anys, començà a estudiar llatí, geometria i àlgebra i féu de mestre als
seus germans més petits. Les seves lectures principals eren sobre temes
d'història si bé llegí tots els autors clàssics grecs i llatins que es
llegien a les universitats de l'època; així a l'edat de deu anys llegia Demòstenes i Plató amb facilitat. El 1818 el seu pare publicà Història de l'Índia. immediatament després, comença a estudiar lògica i llegeix els tractats d'Aristòtil. En els anys següents, s'introdueix en l'economia política i estudia Adam Smith i David Ricardo.
Mill treballà per la Companyia de les Índies Orientals
britànica, però fou també Membre del Parlament pel partit liberal. En la
seva obra "Consideracions sobre el govern representatiu", Mill exposa
diverses reformes per al parlament i el sistema electoral, especialment en temes de representació proporcional i extensió del dret de sufragi.
El 1851 Mill es casà amb Harriet Taylor
després de 21 anys d'amistat. Harriet Taylor tingué una gran influència
en l'obra de Mill tant al llarg de la seva amistat com posteriorment
durant el matrimoni; n'és un exemple la defensa que fa Mill dels drets
de la dona.
La seva obra Sobre la Llibertat
fou un llibre de gran transcendència sobre la naturalesa i els límits
del poder, el qual podria ser legítimament exercit per la societat sobre
l'individu. Un argument bàsic de Mill fou l'anomenat Principi del dany,
és a dir, la gent és lliure de fer el que li sembli convenient sempre
que això no suposi un dany o perjudici per als altres. Basant-se en
aquest argument, Mill defensà que el paper de l'estat hauria de ser la
supressió de les barreres a la llibertat, com ara algunes lleis, i
reduir-les en base exclusivament al principi del dany. Existeixen dos
àmbits de la vida dels ciutadans: la vida privada i la vida pública. Els
éssers humans, dins l'àmbit de la vida privada, trien aquells elements
que consideren fonamentals per la bona vida, segueixen els principis
religiosos que consideren més adients, i tenen les opinions que volen, i
l'Estat no ha d'intervenir en aquests afers de la vida privada.
Ara bé, molts dels nostres actes afecten a d'altres persones, i, per
tant no poden circumscriure's dins l'àmbit de la vida privada de la
persona. És, només en aquestes circumstàncies en les que l'Estat pot
intervenir. Cal controlar els Poders de l'Estat, i situar-los, només en
l'àmbit de la vida pública. John Stuart Mill valora com un bé preciós la
llibertat dins l'àmbit privat: la llibertat de pensament, la llibertat
d'expressió són elements de la màxima importància pel seu pensament.
D'acord amb Isaiah Berlin, Mill només parla de llibertat negativa,
és a dir, que per a ell la llibertat es defineix com l'absència
d'impediments obstacles i/o coerció. Aquesta concepció de la llibertat
contrasta amb la idea de llibertat positiva que centra el focus d'atenció en la capacitat d'actuació i en la presència d'oportunitats per exercir la llibertat.
Cal distingir entre allò que desitgem, ja que ens fa feliços, d'allò
que desitgem per poder arribar a ser feliços. Les virtuts han de ser
considerades com a part del que anomenem Felicitat, són el camí cap a la
Felicitat, ja que podem arribar a un major nivell de la comprensió de
la Felicitat a través del coneixement i l'experiència.
Així, John Stuart Mill considera que només el plaer és desitjable en
ell mateix, i que les accions seran considerades correctes o incorrectes
en funció de si proporcionen la Felicitat dels interessats o no. Cal
assenyalar que seguim amb la idea, ja assenyalada per Epicur, que
considera la Felicitat com la recerca del plaer i la fugida del dolor.
La Felicitat és l'única cosa desitjable com a finalitat, mentre que
la resta que és desitjable, ho és com un medi per arribar a la
Felicitat. Com ho podem probar? Tenim força problemes per fer-ho a causa
de l'evidència del fet. Tothom desitja la seva Felicitat, però això no
té per qué significar que la Felicitat sigui bona, tot i que existeix
una clara relació entre allò que és bo i allò que és desitjable.
No tots els plaers tenen el mateix valor, ja que hi ha plaers
superiors, i plaers inferiors, i les nostres accions han de donar
preferència als plaers superiors. Aquí veiem una clara influència del
pensament d'Epicur i d'Aristòtil. Els plaers superiors són els que
porten al desenvolupament moral propi de l’ésser humà: el coneixement, i
el treball intel·lectual. Per això afirmarà: És millor ser una criatura
humana insatisfeta que un porc satisfet, i és millor ser Sòcrates
insatisfet que un boig satisfet.
L'obra magna de Mill fou Sistema de Lògica, de la qual es
realitzaren nombroses edicions. En aquesta obra avalua les categories
aristotèliques i proposa el seu propi sistema.
. L' utilitarisme
L'utilitarisme és un marc teòric per a la moralitat, basat en la maximització de la utilitat per a la societat o la humanitat.
La moralitat de qualsevol acció o llei ve donada per la seva utilitat
per a la societat. De vegades, es resumeix l'utilitarisme a partir del principi d'utilitat com a "el màxim benestar per al màxim nombre de persones"
Les bases filosòfiques de l'utilitarisme es remunten a les obres de Richard Cumberland i David Hume, o fins i tot a l'Antiga Grècia amb Parmènides d'Elea, però formalment el seu pare va ser Jeremy Bentham, que va afirmar que el plaer i el dolor eren els únics absoluts
del món: "la naturalesa ha sotmès a l'home al govern de dos sobirans:
el plaer i el dolor". Des d'aquesta presumpció va escriure la regla de
la utilitat: el benestar és allò que dóna la major felicitat al màxim
nombre de persones. Temps després, en adonar-se que la formulació
reconeixia dues màximes diferents, i potencialment conflictives, va
passar a xerrar simplement del "principi de la màxima felicitat".
Tant la filosofia d'Epicuri
com la de Bentham poden considerar-se com dos tipus de
conseqüencialisme hedonista, ja que jutgen la correcció de les accions
segons la felicitat que aportin, identificant la felicitat amb plaer. La
formulació de Bentham no és un hedonisme egoista, ja que mentre Epicuri
recomanava fer el que te feia més feliç, Bentham manté que s'ha de fer
el que fa feliç a la majoria.
John Stuart Mill, fill del secretari personal de Jeremy Bentham, James Mill, n'és el responsable del concepte d'utilitat, amb el seu famós i breu llibre Utilitarisme.
Encara que Mill era un utilitarista, sostenia que no totes les formes
de plaer tenien el mateix valor, ja que afirmava que "es millor ser un Sòcrates
insatisfet que un idiota satisfet". No estava d'acord amb el càlcul
hedonista de Bentham, ja que considerava que la qualitat es millor que
la quantitat.
L'utilitarisme influí molt al camp de l'economia, especialment a la
teoria de la utilitat, on el concepte també s'utilitza, encara que amb
un efecte diferent. Aquest és aplicat de forma mecànica a les teories marginalistes per explicar el comportament econòmic de les persones, així com les mesures més correctes (en general, partidàries del laissez faire).
Al camp de la biologia, es considera el plaer com una guia natural cap a la salut fisiològica i un canvi evolutiu beneficiós. Herbert Spencer, amb el seu Data of Ethics,
va formular definitivament els principis de llibertat sobre una base
biològico-econòmica, aportant-hi la seva teoria quantitativa de la
llibertat: la màxima llibertat per a l'individu és compatible amb igual
llibertat per als altres.
Utilitarisme de l'acte envers utilitarisme de les normes
S'han proposat altres formes d'utilitarisme. La tradicional es la de
l'utilitarisme de l'acte, que afirma que el millor acte és aquell que
aporta la màxima utilitat. Una altra forma de veure-ho es la de
l'utilitarisme de les normes, que considera millor l'acte que segueix
una norma que aporta la màxima utilitat.
Per a entendre millor els conceptes, es podria considerar els següent
escenari: un cirurgià té sis pacients: un necessita un fetge, un altre
un pàncrees, el tercer una vesícula biliar i dos en necessiten un ronyó.
Finalment, un sisè s'acaba d'operar d'apendicitis. Ha de matar el metge
al sisè pacient i trasplantar els seus òrgans als altres? O per contra
ha de deixar que es morin els altres cinc? Una concepció clàssica de
l'utilitarisme de l'acte ens forçaria a decantar-nos per la primera
opció.
Un utilitarista de les normes es fixaria en la norma abans d'en
l'acte en si (matar al sisè pacient). En aquest cas la norma seria: "si
un cirurgià pot matar a una persona relativament sana per trasplantar
els seus òrgans a més d'una persona que els necessiti vitalment, així ho
ha de fer". Òbviament, institucionalitzar aquesta norma dins la
societat tindria més conseqüències negatives que positives: les persones
relativament sanes deixarien d'anar a l'hospital, es realitzarien
operacions arriscades, etc. Així doncs, un utilitarista de les normes
diria que hem d'implementar una normativa oposada a aquesta, que
garantitzi que no es poden fer malbé els òrgans de persones sanes per
donar-los a d'altres. Per tant, si el cirurgià matés al sisè pacient,
estaria fent l'incorrecte.
Molts utilitaristes argumentarien que l'utilitarisme no només entén
d'actes, sinó també de desitjos i disposicions, de premis i de càstigs,
de regles i institucions. Una vegada reconegut això, l'utilitarisme es
converteix en una teoria moral més complexa i rica, que s'alinea més amb les nostres institucions morals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario