LOCKE: Què és conèixer. Els graus de coneixement. (Introducció al LLIBRE IV de l' "Assaig sobre l' enteniment humà")

LOCKE 

Què és conèixer. Els graus de coneixement 

 

 

Fins ara, Locke ha establert que l’experiència és la font d’on procedeix tot el material del nostre coneixement o idees; ara bé, l’experiència no és el coneixement mateix. Locke dedica el llibre IV de l’Assaig, el més extens i significatiu de l’obra, a l’estudi de la naturalesa, graus, extensió, realitat... del coneixement.

En primer lloc, Locke defineix el coneixement com la percepció per part de la ment de l’acord o desacord d’unes idees amb d’altres. Conèixer és comparar idees, descobrir quines són les seves relacions, i jutjar. Locke redueix a quatre les formes en que les idees poden concordar o no concordar entre sí.

• identitat o diversitat (lògica); per exemple, “allò blau no és groc”, que indica una no concordança d’identitat;
• relació (matemàtica); per exemple, “dos triangles de bases iguals entre dos costats paral•lels són iguals”, que assenyala una relació entre dues idees;
• coexistència o connexió necessària (física); per exemple, “el ferro és susceptible d’impressions magnètiques”, on la ment percep que certes idees coexisteixen amb d’altres en el mateix subjecte;
• existència real (metafísica); per exemple, “Déu existeix”, que implica la percepció de la existència real d’una idea fora de la ment.

Si la concordança o no concordança entre idees és percebuda per la ment de mode immediat, llavors tenim el primer grau de coneixement, el coneixement intuïtiu.

El coneixement intuïtiu és la percepció immediata de la concordança o de la no concordança de les idees entre elles, sense recórrer a cap idea intermediària. Aquesta intuïció és evident, i produeix la certesa. Així, totes les idees clares i distintes, fins i tot les idees abstractes, són evidents; l’esperit concep immediatament que cada idea concorda amb ella mateixa i que aquesta no concorda amb totes les altres. Nogensmenys, aquestes idees no són pas axiomes del pensament i de les ciències, car aquests axiomes són inútils per copsar proposicions particulars, i poden induir-nos a l’error. Les idees abstractes són evidents pel fet que són obra nostra, no tenen pas necessitat de ser demostrades.

Quan la ment no percep l’acord o desacord entre idees de manera immediata, sinó que necessita de la intervenció d’altres idees intermèdies per descobrir-lo, llavors es té el segon grau de coneixement, el coneixement demostratiu.

El coneixement demostratiu consisteix a comparar idees i a percebre’n la conveniència o la desconveniència per mitjà d’altres idees que són proves per a la demostració. És la raó qui percep aquests lligams entre les idees, seguint-ne el fil de la deducció. La deducció comprèn diversos graus:

• descobrir proves;
• ordenar les idees amb claredat i convenientment de manera que les connexions apareguin amb evidència;
• percebre aquestes connexions;
• finalment, concloure.

En el domini de la demostració, les matemàtiques proporcionen el grau més alt de la certesa. El coneixement intuïtiu és, segons Locke, el més cert i clar perquè, encara que el coneixement demostratiu és cert, ja que en ell l’acord o desacord entre les idees arriba a percebre’s finalment; no obstant, això no té lloc sinó després d’un gran esforç i atenció, i, en el processos llargs, l’error és possible. A més, el coneixement intuïtiu constitueix el fonament de la certesa de tot el nostre coneixement: així, en el coneixement demostratiu, la intuïció ha de donar-se en cadascun dels passos intermitjos.

Finalment, Locke parla d’un tercer grau de coneixement, el sensitiu; és a dir, el coneixement de l’existència d’objectes particulars exteriors a nosaltres, que es fonamenta en la percepció o consciència de la ment de rebre idees procedents d’objectes externs.

 Webgrafia:
http://www.filosofar.cat/index.php/historia-de-la-filosofia/filosofia-moderna/93-locke/395-que-es-coneixer-els-graus-de-coneixement