NIETZSCHE
MODEL D' EXAMEN
Genealogia de la moral
"En l'home noble s'esdevé exactament el contrari: concep la idea de
«bo» d'una forma prèvia i espontània, és a dir, a partir de la seva
pròpia persona, i només a partir d'això es fa una idea d'allò que és
«dolent». Aquest concepte de «dolent» d'origen noble i aquella idea de
«pervers» sorgida de la perola de cervesa que és l'odi insaciable [...]
són molt diferents, per bé que ambdós termes, «dolent» i «pervers»,
sembla que es contraposen a la mateixa idea de «bo». Tanmateix, la idea
de «bo» no és la mateixa: només cal que hom es pregunti qui és
pròpiament «pervers» en el sentit de la moral del ressentiment. La
resposta rigorosa és aquesta: precisament «l'home bo» de l'altra moral,
precisament el noble, el poderós, el dominador, simplement que acolorit,
interpretat i vist de reüll per la mirada plena de verí del
ressentiment."
NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents
paraules o expressions –al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1
punt]
a) «home noble»
b) «ressentiment»
3. Per què diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment
anomena «home pervers» és l'home noble mateix? (En la vostra resposta,
haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que
siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3
punts]
4. Compareu la concepció de la moralitat de Nietzsche amb una altra
concepció de la moralitat que es pugui trobar en la història del
pensament. [2 punts]
5. Creieu que Nietzsche té raó en la seva crítica als valors de «bo» i
«pervers», tal com els caracteritza la tradició judeocristiana? Raoneu
la resposta. [2 punts]
SOLUCIONS:
1.- El text té un contingut ÈTIC perquè l'ètica és l'estudi de com es fonamenten els diversos valors morals d'una societat.
Comença amb una idea DIALÈCTICA, contraposant la moral noble a la moral d'esclau.
La segona idea és la coneguda TRANSMUTACIÓ DELS VALORS
realitzada per les classes populars en contra de la noblesa
aristocràtica. El text avisa de la trampa del canvi de significat del
concepte oposat a “bo”. Per l'home noble l'oposat és dolent, i per la
moral d'esclau l'oposat a bo és pervers, amb un matís de ressentiment.
La tercera idea és posar de relleu que la moral d'esclaus es
basa en l'odi insaciable i el ressentiment , per la qual cosa és una
moral mesquina i malaltissa.
2.- Home noble: Concepte
fonamental en la moral de Nietzsche, de tipus VITALISTA. Representa
l'orgull de ser superior, sense complexos de voler ser com el ramat.
Oposat al conformisme, als camins coneguts, a la por al risc.
Ressentiment: És un sentiment que combina l'odi contingut a
dins amb una certa impotència per treure'l obertament a fora. Aixó
provoca una falsa resignació , una falsa humilitat. I per Nietzsche és
la prova que la moral d'esclaus és dolenta i malaltissa.
3.- En la pregunta tercera no es pot evitar parlar dels
aspectes més generals de la teoria nietzschiana de la moralitat. Tot i
això, s'ha de tenir en compte que la pregunta demana per només un
aspecte –encara que central- d'aquesta concepció: l'origen de la moral
del ressentiment i la inversió de valors. No es tindran en compte les
referències a la doctrina de Nietzsche que no siguin pertinents per a
aquesta qüestió. Aquesta redacció és només una mostra de possible
resposta. S'ha tractat de simular el grau de precisió, extensió i
claredat expositiva que serien suficients per obtenir la màxima
qualificació. No s'han evitat algunes redundàncies i imprecisions que
són compatibles amb la màxima qualificació.
Nietzsche tracta d'explicar la formació, en termes històrics i
psicològics, d'algunes nocions morals. En concret, tracta d'explicar
l'aparició de la idees morals de “bo” i “dolent” tal i com les entén la
nostra tradició judeo-cristiana. Nietzsche és un exemple de “pensador de
la sospita”: tracta de mostrar que algunes de les concepcions que
suposem naturals o necessàries tenen un origen determinat per certs fets
històrics i per certs aspectes de la nostra psicologia.
Hi ha, segons ell, unes nocions a partir de les quals s'han format
les nocions morals de “bo” i “dolent”. En el món clàssic no eren més que
nocions relatives a les relacions de superioritat i inferioritat entre
certes classes socials. Les classes aristocràtiques es consideraven a si
mateixes com a “bones”, com a conseqüència de la seva superioritat
social sobre els “dolents”, els oprimits, les classes inferiors. Aquesta
superioritat implicava un seguit de capacitats (autonomia, confiança,
creativitat) que eren típiques de l'home noble. En conseqüència l'home
noble tenia raó en considerar-se així mateix superior. De la mateixa
manera, el significat pre-moral de “dolent” no implicava una avaluació
moral. L'home “dolent”, l'home baix era només l'home de la classe
inferior que es veia privat de les capacitats i habilitats típiques de
la noblesa. Ningú no associava aquesta inferioritat amb nocions com ara
responsabilitat o culpa.
En aquest sentit de “noble”, els homes nobles menystenien els
inferiors. Però no els feien moralment culpables per ser-ho. Aquest
menyspreu no era un judici pròpiament moral.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
L'alumne pot referir-se a consideracions filològiques. Això encara que NO és necessari, comptaria al seu favor
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
L'aparició de les nocions de “bo” i “dolent” com a nocions morals
requereix el que podem denominar una “revolta dels esclaus”. Els
inferiors arriben a concebre aquesta relació de dependència dominats pel
ressentiment, per l'odi i l'enveja. (Hem de tenir en compte que
aquestes actituds no són, per Nietzsche, pròpies de l'home
aristocràtic). En aquesta revolta dels esclaus juguen un paper crucial
el que Nietzsche anomena “sacerdots”: aquests odien l'home noble no pel
fet que són oprimits per ell, sinó pel fet que els nobles són feliços i
aconsegueixen el respecte i l'obediència dels oprimits. El fet que el
seu odi no pot ser expressat directament fa que adopti una forma subtil:
la de re-descriure les virtuts, les capacitats, de l'home noble com a
inferiors, com a “dolentes”. I la de considerar que les qualitats que
són útils a l'esclau són les que fan un “home bo”. És per això que
l'home “bo” segons la moral del ressentiment és l'esclau. I
l'aristòcrata esdevé l'home “dolent”. El que hi darrere d'aquest procés
d'inversió és l'odi: el desig de revenja. L'origen de la idea moral de
“bo” és el de proporcionar una visió del món des de la qual es pugui
menystenir l'ideal aristocràtic.
Moltes nocions associades a aquesta inversió poden ser explicades,
segons Nietzsche. La noció de culpa moral, a diferència del
menysteniment originari dels aristòcrates cap als plebeus, involucra la
de merèixer un càstig. Així que la noció d'una sanció divina i un ordre
moral imposat per la voluntat de Déu és considerada per Nietzsche com
l'expressió màxima d'aquesta revolta dels esclaus.
4.- Comparació.
La moralitat en Nietzsche es pot identificar amb els següents trets , que són també de la seva filosofia en general:
És VITALISTA, DIALÈCTICA, ARISTOCRÀTICA, INDIVIDUALISTA. També es pot dir NIHILISTA, si se sap explicar per què.
VITALISTA perquè la morals de senyors és moral de guerrers, de
defensa dels instints vitals. Podríem dir-ne dionisíaca. Recordem que
ell comença alabant la voluntat de viure, però la veu superada per la
voluntat de poder, encara més forta.
DIALÈCTICA perquè estableix una lluita entre una escala de valors i
una altra. Perquè explica com s'han capgirat els valors en els seus
oposats.
ARISTOCRÀTICA perquè defensa la noblesa, la superació en mig de la
massa, l'esforç per superar el fracàs, l'admiració envers un model
d'home que imposa nous valors.
INDIVIDUALISTA, perquè rebutja el comunisme, el socialisme, la
igualtat, el ramat d'ovelles, i afirma la SINGULARITAT radical de cada
ésser humà.
NIHILISTA només ho és Nietzsche en tant que denuncia la crisi dels
valors, i com han quedat en no-res. Però superarà el nihilisme amb la
teoria del SUPERHOME. S'ensuma el nihilisme, però amb la dialèctica
moral d'esclau-moral de senyor el pretén superar.
Si ho comparem amb la teoria UTILITARISTA de S. Mill hi trobem:
En comú tenen que tots dos busquen una fonamentació ètica a la teoria moral que defensen. També es pot dir que busquen alguna cosa superior dins de cada persona. Mill distingeix entre plaers superiors i inferiors. Nietzsche busca un home superior, però en un sentit ben diferent.
Trobem moltes diferències.
Mill creu en els valors universals de la felicitat, el plaer i el
rebuig del dolor. Nietzsche no rebutja el dolor (ho vam veure al
documental), ja que el dolor és una part de la vida . Cal saber-ne
treure energia de superació.
L'individualisme de Nietzsche s'oposa a l'utilitarisme no-egoïsta de
Mill, que posa per davant l'interès de la majoria al propi.
Mill no és aristocràtic, creu en la democràcia, al contrari de Nietzsche.
La fonamentació científica de l'Utilitarisme de Mill es basa en el mètode inductiu , la generalització. La fonamentació de la moral de Nietzsche es basa en el mètode genealògic o etimològic, cercant el sentit del concepte bo al llarg dels segles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario