TREBALL DE RECERCA. CURS 2014-2015
LA FILOSOFIA TRANSPERSONAL, PER LUCÍA RABADÁN
ENTREVISTES I CONCLUSIONS
Entrevista nº1 [1]
Home. M.G, 48 anys
*Bon
dia, gràcies per donar-me aquesta entrevista.
-Bon
dia, no les donis; és un plaer.
*Està
bé, comencem, quants anys tenies quan et vas quedar en coma?
-Jo
tenia 45 anys
*Què va passar per a que quedessis en coma?
-Estava
treballant i vaig caure i vaig començar a trobar-me malament; li vaig dir al meu company de treball que em
portés a l’hospital i, fins ser-hi allà no recordo res més que quan se’m va
emportar una ambulància que, per lo que
m’havien explicat, casualment passava prop d’allà. El metge em va fer massatges
cardíacs, ja que em va donar un infart. A l’ambulància em vaig donar compte que
el que em passava era greu; ja no
recordo res més fins que em vaig
despertar a l’hospital.
*Què és
el que la teva muller t’ha explicat després de lo de l’ambulància?
-Ella
deia que quan vaig arribar a l’hospital, cada vegada que em reanimaven amb
impulsos electromagnètics em tornava a donar un infart, per lo que em van
connectar a una màquina que respirava per mi.
*Quan
vas arribar al coma?
-Després
d’això vaig estar en coma unes 17 hores, també vaig estar 5 minuts mort però em
vaig despertar.
*Què
van fer els metges?
-Em van
posar cinc arritmies[2]
a les venes del cor, per lo que la meva sang sempre passa per les venes i no em
puc cansar mai.
*Es
veritat això que diuen que veus la teva vida com passa o, una llum al fons d’un túnel?
-Jo no
vaig veure la vida passar com diu la gent, i si hi ha alguna llum, aquell dia
devia d’estar fossa perquè jo no la vaig veure.
*Vas
tenir alguna experiència transpersonal amb algun familiar difunt o semblant?
-La
veritat és que sí. Mentre m’estaven reanimant i, quan vaig estar 5 minuts mort,
vaig veure al meu pare, amb la indumentària tal i com estava vestit el dia del
seu enterrament; ell hem deia que jo no tenia que estar allà ( “aquí” on ell
era) i a la mateixa vegada m’empenyia; no em parava de repetir que no tenia que
estar “aquí” (per allà) que tenia que marxar i, fer les paus amb el meu
germà; només el veia a ell, no veia ni
el fons ni en el lloc on estàvem. Jo no se si això ho vaig somiar, però jo vull
que sigui veritat.
*Jo
crec que és veritat. Moltes gràcies per
aquesta entrevista, m’has ajudat molt.
-De
res, fins aviat.
Entrevista nº2
Dona. H.H, 18 anys
*Hola
bon día
-Hola
*Quants
anys tenies quan va passar allò que em vols explicar? I quants anys tenies?
-Tenia uns setze cap a disset anys. Jo estava acostumava a fumar i mai m’havia sentat
malament, però aquell dia hem vaig fumar mig “porro” i vaig començar a sentir
els primers efectes, però els de sempre: riallades, una mica de descoordinació
... fins que als quinze minuts, vaig
començar a sentir una cosa que mai havia sentit, no sentia les cames, em queia,
tenia la sensació d’irrealitat, d’estar en un somni.
*I què
vas fer?
-Em
vaig posar molt nerviosa i creia que ningú em podia ajudar, em creia que el cap
se m’anava i que si passava això, moriria. Aleshores vaig obrir el moneder per
donar-li al meu amic diners, per a que em comprés alguna beguda amb sucre, i
vaig sentir que em ficava dins del moneder. De l’ensurt li vaig donar al meu
amic perquè ell em busques els diners.
*Quant
de temps vas estar així?
-Fins
sis hores, l’efecte se m’anava però després em tornava a venir. També vaig
parlar amb un pal (com de llum) i sentia
que les plantes em miraven.
*I saps
perquè et va passar tot això?
-Bé, he
mirat per Internet i explicava alguna cosa d’herba tripada, és a dir, amb
tripis, el que em va fer al·lucinar; també he llegit que la marihuana et crea
sensacions de irrealitat i despersonalització, però son coses que he llegit i
no ho sé amb certesa.
*Moltes
gracies per l’entrevista.
-De
res.
Entrevista nº3
Noia ADOLESCENT. H.R, 16 anys
Pare: HOME. A.R, 41 anys
*Bona
tarda
-Hola
bona tarda
*Començo
a fer-te preguntes. Què va passar?
-Van
operar al meu pare de l’intestí i no va sortir bé l’operació, al día seguent
van repetir-la i tampoc va sortir bé, i va quedar en coma.
*Quants
anys tenia?
-Trenta
set anys
*Quants
dies va quedar en coma?
-
Quaranta dies, i quan va sortir del coma li vaig
començar a fer preguntes.
*I ell
que recordava?
-Recordava
així com per parts; recordava veure’ns a
mi i a la meva germana a casa, però nosaltres érem
adultes i teníem fins fills petits que la meva mare cuidava com si fossin els
seus néts i, que la meva mare, s’havia casat amb un altre home; que teníem tres
gossos, perquè nosaltres ara en tenim dos i en el seu somni o el que fos en
tenia tres. També recorda haver-nos vist a nosaltres a la sala d’espera
plorant. També,haver-nos vist sopant amb uns amics molt íntims la nit abans de
nadal, tot això sense ell.
*I quan
va despertar què va passar?
-Doncs ell estava molt convençut de tot el que va veure, era com si fos tot molt real. Quan va veure a la meva mare estava molt enfadat amb ella, dient-li que era una tramposa i una mentidera; li deia que , que ràpid li havia substituït, fins que la meva mare va parlar amb ell i li va dir que això no era així. També quan es va despertar i va veure a la meva àvia es va sorprendre, ja que al seu somni sempre veia al seu pare molt trist i ell s’imaginavaque la meva àvia havia mort.
*O
sigui que era com si veiés un possible futur sense ell present?
-Sí
*I ara,
com està?
-Ara
bé, té una hèrnia i no pot treballar, però bé.
*Moltes
gràcies per explicar-me això, de veritat.
-Igualment.
Entrevista nº 4
Dona. S.G.C, 52 anys
*Hola,
bon dia
-Hola
*Com va
començar tot? I quants anys tenies quan et va passar el que em vols explicar?
- Tenia
uns vint-i-dos anys. Estava al cinquè any de la meva llicenciatura. Aleshores,
jo era asmàtica al·lèrgica. La Dra
de l’ Hospital de Bellvitge, havia decidit canviar el laboratori que fabricava
la vacuna. Era de nit quan, el meu pare, em va posar la vacuna.
*Que va
passar quan te la va posar?
- De
seguida, vaig notar un picor al nas, a les orelles...De sobte, vaig anar a la
meva habitació; vaig obrir la finestra per “inspirar” oxigen, però no semblava
que podés fer-ho. El meu pare es va adonar de la meva situació i em deia:
“Tranquil·la, no és res. Ja saps, inspira/expira”. No, allò no era una situació
normal. La meva mare, va trucar a una ambulància, però jo vaig començar a córrer cap a la porta de sortida; abans d’ arribar,
vaig caure rodona al terra. Tenia anòxia, manca
d’ oxigen. Després vaig saber que tenia un coma anafilàctic.[3]
La meva germana M., em va insuflar oxigen amb un “boca a boca”, fins que, amb el cotxe, vàrem arribar a l’
ambulatori. Jo no recordo res de res des del moment en què vaig caure al
menjador de casa, fins a l’ ambulatori, on em van practicar els primers
auxilis.
*Recordes
alguna cosa?
- Sí,
tinc records a l’ arribar a Urgències de l’ Hospital de Bellvitge. Allà, els
metges corrien pels passadissos, mentre jo jeia en una camilla, que anava molt
ràpid, perquè ells i, els infermers volien salvar-me la vida (es veu que vaig
tenir fins a tres infarts). Recordo, haver-les dit: “No cal que correu. No
patiu. Ja estic bé”. Però, ells semblava que no m’ escoltaven, perquè seguien
correns. Aleshores, i això no sé si ho vaig somniar o no, recordo que, tot
seguit, em trobava en una sala d’ espera on estaven el meu pare i la meva
germana M., esperant bones o notícies dolentes sobre el meu estat. Vaig
escoltar com parlaven entre ells, o potser el que pensaven, i, el meu pare
deia: “Si es mor, no m’ ho perdonaré mai”, o, alguna cosa semblant. Allà, vaig
adonar-me que, potser m’ estava morint. Quan vaig ser conscient d’ això, i això
sí que em sembla “real”, em vaig sentir arrossegada per una mena d’ espiral
(qui sap si no seria el canal del part), o centrifugadora i des del moment de
néixer, vaig recordar tota la meva vida, segon a segon, com introduint de nou,
els meus records, la meva memòria, (com si estigués fent un “reset” d’ un disc
dur d’ ordinador, i, tornant a posar els programes), fins al moment en què em trobava. En el moment
en què, no vaig estar conforme en morir-me: “Caram, ara haig de morir? Però,
què he fet en aquesta vida? No he acabat la llicenciatura, no he treballat, no
m’ he casat, no he tingut fills...a més, no puc deixar aquesta pena damunt el
meu pare...” Des d’ aquell moment, i, davant la meva inconformitat de morir,
vaig despertar-me al llit de l’ hospital...
*Qui
estava allà amb tú?
-
Estava la meva mare que m’ estava sacsejant (no vaig ser conscient, fins que no
em vaig despertar), dient-me: “S., si us plau, desperta, desperta!!!” Li vaig
contestar a la meva mare: “Deixa’m dormir. Tinc son” (pensant-me que m’
aixecava per anar a la
Facultat). Aleshores, la meva mare, va sortir com una
exhalació de l’ habitació. Abans de tornar-me a dormir, com si res, em vaig
tapar amb el llençol (tenia un pèl de fred, ja que estava nua). La mare, va
tornar amb un metge. Aquest, immediatament, em va destapar traient-me el llençol de sobre i jo, com si res, vaig
agafar el llençol i, me’l vaig tornar a posar al damunt. El metge, es va
espantar moltíssim amb la meva reacció, mentre la meva mare li deia: “ Però, no
li he dit a vostè, que ja estava desperta?” Jajajajajaja...Ara ric, em sembla
còmic tot plegat.
*Quina lliçó has extret?
- Des
d’ aleshores, no li tinc por a la mort. Vaig trobar-me en un lloc de molta pau
i placidesa, malgrat que no vaig veure cap llum enlluernadora, ni cap familiar
meu em va venir a trobar per dir-me res de res. Es veu que, no era el meu
moment. Està clar. Penso que moriré el dia que, jo mateixa, decideixi fer-ho.
*Doncs
suposo que ja està, gràcies per explicar-m’ho.
-De
res.
Entrevista nº5
NOI ADOLESCENT. S.G, 17 anys
*Hola,
bon dia
-Hola
*Com va
començar tot? I quants anys tenies quan et va passar el que em vols explicar?
-Tenia
quinze anys; em vaig pujar a una torre d’alta tensió fins a dalt del tot, em va
arribar el corrent i em vaig cremar; vaig caure quinze metres; després de 20
minuts conscient amb ferides, va arribar una ambulància que em va immobilitzar
i em van ficar dins; ja no recordo res,
però em van induir al coma.
*Per
que et van induir al coma?
-Diuen
que tinc seqüeles psicològiques per haver aguantat el dolor durant una mitja hora;
a més tenia que estar quiet per què la meva esquena se’m curés.
*T’importa
explicar-me quin tipus de seqüeles et van quedar?
-Doncs
aguantar el dolor; puc aguantar el dolor i, també el fet que a vegades em
comença a fer mal tot com aquell dia, perquè una
part de mi ho recorda.
*Quants
dies vas estar en coma?
-Vint-i-set
dies
*I què
recordes?
-Somnis
on la gent que estimava moria o que em deixaven de costat; tot dolent, ho
recordo tot borrós.
*Quan
et vas llevar que va passar?
-Em
vaig llevar diverses vegades, però nomes en recordo una; la primera estava molt
enfadat encara que no me’n recordo; insultava a tothom; la segona vegada em
vaig quedar una setmana amb els ulls oberts i no feia res, només mirava al sostre, i la tercera vegada,
que és l’única que recordo, estava desconcertat.
*Quan
vas estar en coma vas veure alguna cosa més?
-Bé, vaig veure a Déu, Jesús i “Satanàs” i al’
Esperit Sant, i a un ésser estimat ja mort.
*De
veritat?
-Sí, es
més, quan vaig sortir del coma em vaig fer satànic, no pensis malament, només
estic en contra de Déu.
*De debò? Jo això ho veig una tonteria ja que no sóc
creient.
-Ho
entenc, possiblement haurà estat un producte de la meva imaginació.
*Si
això és veritat, em podries explicar l’ entorn on et trobaves?
-Era un
entorn desèrtic, obscur, ja que era de nit. Havien condemnat a tota la humanitat, ho sé, una tonteria, però bé ; els van fer
cavar perquè, un àngel havia dit que Déu estava enterrat a molta profunditat;
en fi, el van trobar però no el van treure; em tenia que apropar al forat per
poder-ho veure; em van dir que no mirés, que era una falta de respecte i que si
ho feia em quedaria cec, això es el que em va dir l’àngel, qui era una persona
sense cara, feta d’or. Vaig treure el cap i, ho vaig veure tot blanc i no veia
res perquè era molt brillant; quan ho vaig poder veure, Déu era un lingot d’or
increïblement gegant amb molts gravats; fins i tot a mi em sembla una bogeria.
Més tard vaig veure a Jesús; estava al darrera d’una mena de vitrall que lluïa tant que, no es podia veure a traves
d’ell; em va dir que l’acompanyés que ja era hora que descansés i li vaig dir
que no; m’ho va tornar a dir i li vaig tornar a dir que no, després em va dir
que si sabia que ho passaria molt malament si tornava a la vida, i li vaig dir que
no m’importava, que algun dia hauria d’ arribar a fer a alguna persona feliç i
encara que em costés la vida a mi em valdria la pena; aleshores, em va mirar
enfadat i em va dir: “No diguis que no t’ho he advertit”. Després d’això vaig
caure en un forat durant molta estona i, completament obscur, vaig escoltar
passes darrera de mi i es va encendre un focus, aquest focus m’ il·luminava a
mi i, a un senyor amb un vestit negre i una corbata vermella, portava un bigoti
i una perilla; em va mirar i em va dir:” Saps qui ets?” I li vaig dir que sí i, em va dir: “ Vols
tornar pel que he escoltat, no?” I li vaig dir que sí, i ell va dir que li
semblava perfecte; el vaig mirar i li vaig preguntar: “Qui ets?” I em va dir:
“Algú menys important que tu”. Em va agafar de les mans i em va dir alguna
cosa, no recordo el què però vaig recordar la paraula baphomet.[4]
La
veritat em sembla una tonteria i tot un producte de la meva imaginació o això
vull creure; sona poc creïble però, és la veritat.
*Perque
has dit que vas veure a Satanàs?
-Perquè
aquest home era Satanàs, estic segur, i baphomet era una de les maneres
que anomenaven als templaris que no volien estar amb Déu.
*Perquè
creus que “Jesús” et va dir: “Ho passaràs
malament, si tornes?”
-Perquè
les coses no estaven sent fàcils.
*I, a
quin familiar vas veure?
-A la
meva àvia, però quasi no la recordo, només sé que la vaig veure.
*Doncs
suposo que ja està, gràcies per explicar-m’ho.
-De
res.
CONCLUSIONS
El fet
de realitzar aquest treball m’ha ajudat a entendre:
1.- Com poden
arribar les drogues a crear uns determinats efectes com sentir que estàs en un
estat de pau i tranquil·litat, fins a arribar a pensar que et mors i sofrir
terror al cos i la ment i, també observar com s’ experimenten i treballen amb
aquestes drogues, alguns metges i psiquiatres,com Grof, per poder fer sessions
de psicoteràpies i fins i tot experimentar amb subjectes (persones) per buscar
cures a infermetats que avui dia no tenen cura.
He pogut saber la recerca, al voltant de tot plegat, que ha fet la filosofia
transpersonal i altres “ciències” de la mateixa branca com la psicologia.
2.- Ha hagut
moments en que m’ha costat molt entendre el món
de la filosofia transpersonal ja que mai havia fet un treball sobre aquest tema
o altres, amb tanta profunditat. Tot que ara està molt resumit, m’ha agradat
molt. Els aspectes que més m’han agradat ha sigut el tema del dualisme tant pel que fa a l’ ànima i al cos, com pel que fa al
dualisme, “jo real” enfrontat al “jo
quàntic”. Crec que veritablement podem parlar d’aquests dos móns un macroscòpic
(el nostre) i, una altra microscòpic (el món quàntic).
3.- Amb lo que més he gaudit d’aquest treball ha
estat la part pràctica on he entrevistat a cinc persones, i cadascuna de les
seves experiències m’han agradat molt. He tingut empatia en cadascuna de les
entrevistes i he sentit l’angoixa que cadascú dels individus han patit en les
seves experiències.
Amb les
seves experiències he après que si tu ets optimista i no vols tornar a viure,
ho pots fer. Quan perds la esperança, és quan es perd tot. A la tercera
entrevista, hi ha un cas que s’identifica amb això, l’home que va patir el
coma, si hagués acceptat veure la seva família unida sense ell, en un futur i
feliços, potser hauria pensat que sense ell
estaven millor i no hagués sortit del coma, però
aquest home va sortir per que va pensar que la seva família l’estimava i no els
volia deixar sols, per això va fer possible per despertar-se
del coma. Hi ha estudis que afirmen que una persona optimista pot sortir d’una
infermetat abans que una persona que no ho
afronta amb ànims, i aquestes fins i tot arriben a morir. (Veure annexos)
4.-
Abans de fer aquest treball m’era indiferent si podria haver esperits,
fantasmes, vida després de la mort...El tema de la física quàntica, ha sigut
difícil de entendre’l des del meu punt de vista, ja que és endinsar-se més en temes físics i una mica científics,
però hi havia coses interessants com que el record continua a l’anima encara
que tu moris, i el cas d’un subjecte que hi veu una visió que després es
relaciona amb llegendes antigues, això també es pot veure amb el cas de la
quinta entrevista, on el noi escolta la paraula baphomet
però que, segons diu, ell no la havia
escoltat mai. Després d’aquest treball i les experiències dels entrevistats, la
meva forma de pensar ha canviat i tinc l’esperança de que després de la mort hi
ha alguna cosa, i que, efectivament si que pot existir una altra forma de
“vida”, vida després de la vida, per
dir-ho d’alguna manera, darrera d’aquesta que visc actualment, ja sigui que hi
hagi reencarnació, que pugui haver-hi un
cel o un infern, etc.
Pot ser que a partir de la realització
d’aquest treball veuré la vida i la mort des d’ un altra punt de vista
diferent. Ara veig que potser la gent no te por a la mort, sinó al no saber el
que hi ha després, i si una persona no vol que sigui la seva hora de morir, s’ha d’ esforçar per aconseguir viure.
En
darrer terme, vull donar tot el meu
agraïment, a les persones que m’han
concedit l’entrevista, ja que per algun d’ells no ha estat fàcil parlar de la
seva experiència i, recordar tot plegat
i, sobretot donar les gràcies a la meva
professora-tutora del treball de recerca per guiar-me com ho ha fet, durant tot
el desenvolupament del treball.
BIBLIOGRAFIA:
BOHM, David: La
totalidad y el ordenimplicado. Barcelona: Kairós, 1987
Capra,
Fritjof. Sabiduría insólita. Barcelona: Kairós, 2003 (Título original: UncommonWisdom.
1988)
Carroll, L., 1992. Alícia en terra de la maravelles. Editorial Juventus. Barcelona. (Citat per Fericgla)
CASTEL, ELISA: Gran Diccionario de Mitología Egipcia.
Editorial: Alderabán. Año de publicación: 2001.
Fericgla, J. M., 1989. El fong i la gènesi de les
cultures. Alta-Fulla. Barcelona. (Citat per
Fericgla)
Fericgla, J. M., 1997. Al trasluz de la ayahuasca. Liebre de Marzo. Barcelona. (Citat per Fericgla)
Fericgla, J. M. [ed.], 1994. Plantas, chamanismo y estados de consciencia. Liebre de Marzo. Barcelona. (Citat per Fericgla)
FONDI,
Roberto: La
Révolution Organiciste. París: Le Labyrinthe, 1986
GROF, Stanislav: Psicoterapia
con LSD. Barcelona: Editorial
La Liebre de
Marzo S. L. , 2005 (Título original: LSD
Psychoterapy by
StanislavGrof, M.D, 2001, 1994, 1980)
LASZLO, Ervin. El cosmos creativo. Hacia una
ciencia unificada de la materia, la vida y la mente. Barcelona: Kairós,
1997 (Título original: The Creative Cosmos, 1993)
Leavitt, F., 1995. Drugs&Behavior. Sage publications. Londres. (Citat per Fericgla)
MOODY,
Raymond: Vida después de la vida. Madrid: Editorial Edaf, 1984
Ott, J., 1994. Pharmacotheon. Liebre de Marzo. Barcelona. (Citat per Fericgla)
PEAT, F. David. Sincronicidad. Puente entre mente y
materia. Barcelona: Kairós, 2001 (Título original: Synchronicity,
1987)
PRIGOGINE,
I and STENGERS, Isabelle: Order out of Chaos: Man’s new Dialogue with
Nature. Nueva York: Bantam Books, 1984
Samorini, G., 2000. Animales que se drogan. Telesterion. Dozza, Itàlia. (Citat per Fericgla)
STAPP,
Henry P.: Matter, Mind and Quantum Mechanics. Nueva York: Springer
Verlag, 1993
STEVENSON,
Ian: Children’s Who Remember Previous Lives. Charlottesville: University
Press of Virginia, 1987
WHEELER,
John Archibald: “Bits quanta meaning” (Bits quanta y significado) en
Problems of Theoretical Physics. Salerno: UniversityPress, 1984
WEBGRAFIA:
http://es.wikipedia.org/wiki/Albert_Hofmann
http://sostenibilidad.semana.com/tendencias/articulo/el-experimento-del-arroz-masaru-emoto/30480
ÀNNEX
L'investigador japonès
Masaru Emoto [5]
demostra amb dos pots d'arròs que el que diem i fem pot canviar-ho tot. Com per
exemple a les infermetats, com et sents pot fer canviar-ho tot.
En aquests experiments
prenia dos pots de cristall amb aigua, ja que ell diu que l’aigua és un vertader
conductor d’energies i nostre cos esta fet amb un 65% / 75% d’aigua, a una li
deia que l’ estimava i a l'altra que l'anava a
matar.
Més tard Emoto va tornat a fer un altre experiment que es pot fer a casa
conegut com "l'experiment de l'arròs" que va consistir a posar dues
porcions d'arròs cuinat en tres pots diferents. En un pot va escriure
"gràcies", en un altre no va escriure res i en l'altre
"idiota". Després, li va dir al cada pot la paraula que tenien durant
30 dies.
El resultat va ser que el pot que tenia escrit
"gràcies" va començar a fermentar i emanar una olor molt agradable,
el que no tenia res es va podrir i el que tenia escrit "idiota" es va
omplir de floridura i es va tornar negre.
[1] Aquestes entrevistes
s’han realitzat a companys de l’ Institut, personal docent i amics, és a dir,
persones properes a la persona entrevistadora, autora d’ aquest
treball de recerca.
[2] Aparell per que no es tanquin
les venes del cor i la sang pugui passar.
[3] En
comptades ocasions, si la sensibilitat a un al·lergen és extrema, un nen pot
presentar una reacció anafilàctica (o xoc (shock) anafilàctic). Es tracta d’una
reacció molt intensa i sobtada que afecta la pell i els sistemes respiratori,
digestiu i cardiovascular. Aquests símptomes poden estar ocasionats per
qualsevol tipus d’al·lergen, des de determinats aliments fins al verí de certs insectes,
i sempre requereixen d’atenció mèdica immediata.
[4] Baphomet ( també Bafomet , Bafumet , Bafometo o Baffometo ) suposat ídol o deïtat el culte se li atribueix als Cavallers de l'Ordre del Temple. El seu nom va aparèixer per primera vegada quan els templers van ser enjudiciats per heretges . Durant el procés molts dels cavallers de l' ordre van ser sotmesos a tortura , i van confessar nombrosos actes herètics . Entre ells es va incloure l'adoració a un ídol d'aquest nom . Sol relacionar també el nom Baphomet amb la fusió de dos termes grecs el significat aproximat és el de baptisme de saviesa .
Veure : http://es.wikipedia.org/wiki/Baphomet
[5] Masaru Emoto va ser un autor japonès conegut per les seves controvertides
afirmacions de que les paraules, oracions, sons i pensaments dirigits cap a un
volum d'aigua influirien sobre la forma dels cristalls de gel obtinguts del
mateix. Segons Emoto, l'aparença estètica dels cristalls dependria de si les
paraules o pensaments siguin positius o negatius.
No hay comentarios:
Publicar un comentario