18.Les
qualitats secundàries només existeixen en les coses com a modes de les
primàries. Un floc de mannà de volum perceptible pot produir-nos la idea
d'una forma rodona o quadrada i, si es desplaça d'un lloc a un altre,
la de moviment. Aquesta última idea ens representa el moviment com
realment ocorre en el mannà quan es desplaça. La forma rodona o quadrada
són la mateixa cosa, en la idea i en la realitat, en la ment i en el
mannà. I, independentment que reparem o no en ells, el moviment i la
forma estan realment en el mannà. Això és quelcom que tothom estarà
disposat a admetre. A més, pel seu volum, forma, textura i pel moviment
de les seves parts, el mannà pot produir en nosaltres la sensació de
malestar, i, de vegades, un dolor i mal de ventre ben forts. Tothom
estarà disposat a admetre, així mateix, que aquestes idees de malestar i
de dolor no estan en el mannà, sinó que són efectes de les seves
operacions en nosaltres i que, quan no les percebem, no són enlloc. I,
no obstant això, difícilment podria fer-se
creure
als homes que la blancor i la dolçor no estan realment en el mannà i
que no són sinó els efectes del moviment provocat per les operacions del
mannà, per la grandària i per la forma de les seves partícules sobre
els ulls i el paladar; d'igual manera que el dolor i el malestar que ens
provoca no són, segons tots admeten, sinó els efectes de les seves
operacions en l'estómac i els intestins, a conseqüència de la grandària,
del moviment i de la forma de les seves parts no sensibles (ja que,
segons s'ha provat, cap cos pot operar d’una manera diferent). Com si el
mannà no pogués afectar els ulls i el paladar, i, produir així certes
idees particulars i diferents en la ment que ell no té en si, de la
mateixa manera en què admetem que pot afectar els intestins i l'estómac i
provocar certes idees particulars que no té en si. Atès que aquestes
idees són totes l’efecte de la manera en què el mannà opera sobre les
diverses parts del nostre cos per la grandària, la forma, el nombre i el
moviment de les seves parts, aleshores, ¿per quin motiu aquelles idees
produïdes pels efectes sobre els ulls i sobre el paladar han de
considerar-se com quelcom que està realment en el mannà, mentre que no
es consideren així les idees produïdes pels efectes sobre l'estómac i
els intestins? I, ¿per quin motiu ha de considerar-se que idees que són
efectes del mannà, com ara el dolor i el malestar, no són enlloc quan no
es perceben, mentre que la blancor i la dolçor han de considerar-se com
a existents en el mannà, quan no veiem la blancor o tastem la dolçor,
si aquestes són igualment efectes del mateix mannà sobre altres parts
del cos operant per maneres igualment desconegudes?
19.
Exemple. Considerem ara els colors vermell i verd del pòrfir: impedim
que la llum caigui sobre ell i desapareixeran els seus colors, i no es
produiran aquestes idees en nosaltres. Quan la llum torni, es produiran
de nou en nosaltres aquestes aparences: ¿es pot pensar que hi ha hagut
un canvi real, en el pòrfir, per la presència i absència de la llum, que
les idees de blancor i de vermell estan en realitat en el pòrfir
il·luminat, mentre que, quan es fa fosc, no té cap color? De dia o de
nit, el pòrfir te realment una configuració de partícules tal que
podria, pel reflex dels rajos de la llum en algunes de les parts de la
dura pedra, provocar en nosaltres la idea de vermell, i en altres parts,
la idea del blanc. Però el blanc i el vermell no estan mai en el
pòrfir, sinó que aquest té únicament una mena de textura que pot
produir-nos aquestes sensacions.
20.
Segueixen els exemples. Molguem una ametlla, i el seu color blanc net
es convertirà en un blanc brut, i el seu sabor dolç en un sabor oliós.
Però, quina altra alteració real poden produir els cops del morter en un
cos sinó l’alteració de la seva textura?
21.
Exemples de com l'aigua pot provocar en una mà la idea del fred i en
l'altra la de la calor. Si entenem i diferenciem les idees d'aquesta
manera, podrem explicar per què la mateixa aigua, en un mateix moment,
pot provocar en una mà la idea de fred i en l'altra la de la calor;
mentre que és impossible que una mateixa aigua sigui freda i calenta al
mateix temps, la qual cosa hauria de succeir si realment estiguessin en
ella aquestes idees. Si ens adonem que la calor de les nostres mans no
és sinó un cert tipus i classe de moviment de les partícules petites
dels nostres nervis o esperits animals, podrem
comprendre
com és possible que la mateixa aigua pugui provocar, al temps, la
sensació de calor en una mà i la de fred en l'altra; això, però, no
succeeix mai amb la forma, que mai no produeix en una mà la idea d'un
quadrat, quan en l'altra ha provocat la d'un globus. Però si les
sensacions de calor i de fred no són sinó l'augment o la disminució del
moviment de les parts més petites dels nostres cossos, provocats per les
partícules d'un altre cos qualsevol, és fàcil comprendre que, si aquest
moviment és major en una mà que en l'altra, i es posa en contacte amb
les mans un cos que tingui en les seves partícules més petites un
moviment major que el que té una de les mans i més petit que el que té
l'altra, aquest cos, en augmentar el moviment d'una mà i disminuir el de
l'altra, causa, per això mateix, les sensacions diferents de calor i
fred, segons aquests graus diferents de moviment.
22.
Un incís de Filosofia Natural. En tot el que acabo de dir, hi he estat
ocupat en investigacions físiques potser més del que al principi era la
meva intenció; però com que això era necessari per entendre millor la
naturalesa de la sensació, i per tenir una idea precisa de la diferència
existent entre les qualitats dels cossos i les idees que aquestes
produeixen en la ment, la qual cosa és necessària per discutir aquest
assumpte de forma intel·ligible, espero que se'm disculpi aquest breu
incís en el camp de la filosofia natural. Doncs, per a la investigació
present, ens cal distingir les qualitats primàries i reals dels cossos,
les que sempre es troben en ells (és a dir: solidesa, extensió, forma,
nombre i moviment o repòs, i que algunes vegades percebem,
fonamentalment, quan els cossos en què s’hi troben són prou grans per
poder destriar-los de manera individual), d'aquelles qualitats
secundàries que no són sinó els poders que combinacions diferents
d'aquestes altres qualitats primàries tenen, quan operen sense poder ser
discriminades d’una manera clara. D'on també podrem arribar a saber
quines idees són, i quines idees no són, semblants a coses realment
existents als cossos, a les quals atorguem noms que provenen d'aquestes
idees.
23.
Classes de qualitats en els cossos. Les qualitats, pròpiament
considerades, que realment existeixen en els cossos són de tres classes:
Primer,
el volum, la forma, el nombre, la situació i el moviment o repòs de les
seves parts sòlides: aquestes qualitats són als cossos, tant si les
percebem com si no. I quan els cossos tenen la grandària suficient per
poder-les percebre, tenim, a través d'elles, una idea de la cosa tal com
és en si mateixa, com és obvi en els objectes artificials. A aquestes
qualitats, les anomeno qualitats primàries.
En
segon lloc, el poder que existeix en qualsevol cos, a causa de les
seves qualitats primàries insensibles, d’afectar d’una manera peculiar
qualsevol dels nostres sentits, i d'aquesta forma provocar en nosaltres
les idees diferents de diversos colors, sons, olors, sabors, etc. A
aquestes qualitats se les denomina usualment qualitats sensibles.
En
tercer lloc, el poder que existeix en qualsevol cos, per la constitució
particular de les seves qualitats primàries, de produir un canvi en el
volum, en la forma, en la textura i en el moviment d'un altre cos, de
tal manera que el fa actuar sobre els nostres sentits
d'un
mode diferent a com operava abans. Així, el Sol té el poder de
blanquejar la cera i el foc de fondre el plom. Normalment, a aquestes
qualitats se les denomina poders.
Com
ja he dit, les qualitats de la primera d'aquestes tres classes, podrien
denominar-se amb propietat qualitats reals, originals o qualitats
primàries, ja que es troben, siguin percebudes o no, a les coses
mateixes; i les qualitats secundàries depenen, precisament, de les seves
diferents modificacions. Les altres dues classes solament són poders
per obrar d'una manera diferent sobre coses diferents, aquests poders
provenen de les diferents modificacions d'aquelles qualitats primàries.
No hay comentarios:
Publicar un comentario