NIETZSCHE
AIXÍ PARLÀ ZARATUSTRA.
L' ETERN RETORN
Els grans temes de Zaratustra
Així parlà Zaratustra ha esdevingut el llibre més llegit i l'obra central de Nietzsche. La seva crítica radical a la religió, a la metafísica, a la moral es complementen amb la part més positiva de la seva filosofia. Zaratustra dirà sí a la vida i establirà la nova taula de valors.
Quatre grans temes apareixen en un primer pla:
- La mort de Déu. Tots els valors de la nostra cultura descansen en la pressuposició que el sentit d'aquest món està fora d'ell. Déu personifica aquesta pressuposició.Amb la mort de Déu s'enfonsen tots els ideals, fins i tot l'ideal de la ciència, car la ciència es basa en la pressuposició d'un sentit únic i fix de les coses que el concepte pot agafar. Ens precipitem en el nihilisme.
- El superhome. La doctrina del superhome es fonamenta en la mort de Déu. El superhome serà el nou «déu terrenal», serà el «sentit de la terra»; el pol oposat al «darrer home». El superhome esdevindrà el gran creador de valors.
- La voluntat de poder. Amb que compta el superhome per operar la transvaloració? Únicament amb la voluntat de poder. La voluntat de poder (mot semblant a vida) expressa una energia sempre inquieta que crea incessantment noves formes de vida, però que també les destrueix; una inquietud sense descans que només s'assossega una mica per la creació de noves formes de vida. Voluntat de poder és l'imperatiu nietzscheà.
- L'etern retorn. Etern retorn o «circularitat del temps» mostra que la distinció entre pretèrit i futur no la fa el mateix temps, sinó cadascú de nosaltres des del seu propi punt de vista. El que a algú apareix com a pretèrit, per un altre apareix com a futur. El que compta és que en cada instant creador s'il·lumina el paisatge sencer del temps, com un llampec, i s'interpreta que sempre passa el mateix, la creació i mort de noves formes.
L'etern retorn
Segons Nietzsche, aquest és el tema clau d' Així parlà Zarathustra (especialment de la seva tercera part). El tema està pres de la mitologia i dels presocràtics, però a Nietzsche tot just té sentit cosmològic. Malgrat tot, a La voluntat de poder vol refutar la concepció lineal i teleològica de l’Univers: «Si l’Univers tingués una finalitat, aquesta hauria d’haver-se aconseguit ja. I si existís per a ell un Estat final, també hauria d’haver-se aconseguit.» D’aquesta manera, Nietzsche afirma que no hi ha més món que aquest (negant així el «reremón» platònic i l’» altre món» cristià). Així doncs, aquest és el nostre únic món, i tota fugida a un altre és una pèrdua de la realitat. Per tant, cal romandre fidels a la terra:
«Jo us conjuro, germans meus, mantingueu-vos fidels a la terra i no cregueu a qui us parla d’esperances sobreterrenals! Són enverinadors, ho sàpiguen o no [...].
En un altre temps, el delicte contra Déu era el màxim delicte, però Déu ha mort i amb Ell han mort també els delinqüents, Ara el més horrorós és delinquir amb la terra i apreciar les entranyes del que és inescrutable més que el sentit d’aquella!
En un altre temps, l’ànima mirava el cos amb menyspreu: i aquest menyspreu era llavors allò més alt: l’ànima volia el cos flac, lleig, famèlic. Així pensava escapolir-se del cos i de la terra.»
NIETZSCHE, Així parlà..., Pròl.
L’«etern retorn» adquireix, llavors, un sentit axiològic: és la suprema fórmula de la fidelitat a la terra, del si a la vida i al món que pronuncia la voluntat de poder. I Zarathustra és, justament, «el profeta de l’Etern Retorn». En aquesta fórmula uneix Nietzsche simultàniament dues afirmacions: 1) el valor o la «Innocència» de l’esdevenir i l’evolució (a favor d’Heràclit i contra el platonisme); 2) el valor de la vida i l'existència (contra qualsevol doctrina pessimista). L’etern retorn simbolitza en el seu etern girar que aquest món és l’únic món (una història lineal condueix cap a «un altre món»); a més afirma que tot és bo i justificable (ja que tot ha de repetir-se).
Sentits de l’etern retorn.
Podem entendre l’etern retorn de diverses maneres
a) Hipòtesi cíclico-cosmològica: Tot va i ve, tot es torna a repetir, el temps no ós lineal sinó cíclic. El que un cop va succeí, tornarà a ésser. Però, això ja estava dit pels presocràtics.
b) Hipòtesi física: Com a infinitud còsmica. A la Física hi ha principis mecànics que es basen en la reversibilitat, com per exemple: “l’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma” i principis termodinàmics que es basen en la irreversibilitat com el de l’entropia que afirma la pèrdua progressiva de l’energia utilitzable en l’univers. Una filosofia basada en els primers afirmaria un temps circular, o sigui, sense principi ni final; i una basada en els segons, un temps lineal, amb un començament, una direcció i un fi. L’etern retorn considera la mataria en el primer sentit ja que, diu Nietzsche, “tota recta menteix; tota veritat és corba. “(APZ 11)
c) Hipòtesi filosòfica: Com a amor al temps. Per a Nietzsche el món temporal no té necessita d’autojustificar-se perquè és vàlid per si mateix i tampoc cal menysprear-lo com si es tractés “d'un món inferior”, perquè només hi ha un món. Per això Nietzsche valora molt positivament el pas del temps. Els amants de la terra, —i ell ho és— estimen el temps i desitgen el seu pas. L’amor al temps ha de fer-nos desitjar que tot torni i que res pereixi. Els records són presents d’una manera real. Aquesta actitud no ós compartida per la filosofia. Ja hem vist que Nietzsche retreu als filòsofs i als sacerdots ascètics llur allunyament de la vida. Una de les conseqüències d’aquest allunyament és l’odi al temps.
d) Hipòtesi ética-nietzschiana: el compromís amb la vida. Cal que acceptem plenament el moment i aleshores ens comprometem amb ell per tota l’eternitat; podríem formular-ho com a imperatiu kantià: “el que vols, ho has de voler de tal manera que en vulguis també un etern retorn “. Tan sols els que accepten tornar a viure tots i cadascun dels moments viscuts, estimen la vida totalment. Però qui no arribi a desitjar-ho, només tindrà consciència de la vida fugitiva i del fracàs de l’existència i com a conseqüència, buscarà anorrear-se. A la Gaia ciència —aforisme 341, El pes més gran— Nietzsche escriu una de les seves planes més belles.
"Un dia, s’ens presenta un dimoni que ens pregunta:
—Voldries tornar a viure una i mil vegades aquesta vida que has viscut?
—Hi ha dues respostes: No, si us plau, no. O bé: l’acceptació joiosa."
Webgrafia:
No hay comentarios:
Publicar un comentario