NIETZSCHE
Lectures de Nietzsche —simpaties i malentesos—
 |
| En els seus pimers anys captarà l’atenció dels anarquistes alemanys i ràpidament s’estendrà la seva influència cap a l’anarquisme francès i nord-americà. Aquesta associació entre Nietzsche i l’anarquisme vindrà sobretot per la confluència d’idees amb Max Stirner |
Nietzsche, ni fou comprès en el seu temps, ni després de mort. Sembla fàcil d’entendre, però de fet, és força difícil, perquè, molts cops, és ambigu. Això, ha provocat diverses i antagòniques aproximacions al seu pensament, que van des de l’admiració fins el menyspreu. A tall d’exemple, comentem les més conegudes:
a) Els anarquistes consideren Nietzsche com el seu company de viatge, perquè defensa una força substitutiva de Déu, creadora i material, que des de l’inconscient ens pot alliberar, fent-nos “amos de nosaltres mateixos” i superadors de “la situació d’esclaus”.
b) Nietzsche coincideix amb l'existencialisme en la seva defensa de l'individu concret, com realitat autèntica, enfront del món de la cultura que el considera de manera abstracta —l'home, la humanitat—. Són notòries les coincidències amb el pre-existencialista i ultra cristià Kierkegaard. La concepció nietzscheana d’un món d’aparences, fou abans interpretada per Kierkegaard (1813-55) com dos tipus d’existència: l'estètica i l'ètica. Per a distreure’s i oblidar llur soledat i buidor l’home estètic busca el canvi constant i l’home ètic “s’autoimposa deures”. El salt que per Nietzsche porta l’home superior cap al superhome, és per a Kierkegaard el “salt desesperat” cap a l’existència religiosa. L’estadi que ha d’alliberar-nos del nihilisme és per a tots dos autors una unió mística amb un tot irracional més ampli que nosaltres.
c) Lectura “nazi” de l’obra de Nietzsche. Els dos responsables de la lectura nazi de les obres de Nietzsche són la seva germana i el seu marit, el Dr. Foster, un nacionalista alemany, molt proper a les tesis totalitaristes i antisemítiques. Ja hem dit abans com va ésser manipulada l’obra La voluntat de poder. Els nazis posteriors, seguint amb la tònica de manca d’escrúpols, citaven frases soltes de Nietzsche, sempre fóra de context, frases en què es critica els jueus i es refereixen a la “raça” com a “tipus d'home”. Si bé és veritat que Nietzsche algun cop empra frases ambigües sobre conceptes com "raça, superhome” i ataca durament la religió jueva, cal dir, també, que el conjunt de l’obra de Nietzsche, ens allunya força d’aquesta interpretació. Posem un exemple molt conegut: “la bèstia rossa” segons Nietzsche, és el lleó que trenca els lligams de la moral tradicional; segons els nazis era la raça ària.
d) La lectura cristiana. És evident que Nietzsche representa la crítica més descarnada contra el cristianisme —i el judaisme—. La mort de Déu, la crítica als sacerdots, la “paròdia” de Crist en Zaratustra i en Ecce homo escrites per Nietzsche en to visceral, provocaren idèntica reacció visceral: Nietzsche és un escriptor maleït que rep en la bogeria el càstig a la seva gosadia. Entre Nietzsche i els cristians hi ha un mal entès que cal superar. Fill i nét de predicadors, se sent cridat a enderrocar ídols i a denunciar els autors de la mort de Déu i, es transforma així, en un predicador laic i “irreverent” als ulls de la intel·lectualitat de l’època.
Webgrafia:
No hay comentarios:
Publicar un comentario