NIETZSCHE
"AIXÍ PARLÀ ZARATUSTRA"
LA VOLUNTAT DE PODER.
Els grans temes de Zaratustra
• Zarathustra —o Zoroastre, per als grecs— va viure entre els anys 700-630 (o 600). Als trenta anys va rebre la seva primera revelació religiosa. La seva doctrina es troba recollida en disset cants. La part essencial del missatge de Zarathustra és un monoteisme, que conté un dualisme: la lluita entre els dos Manyu, o «esperits», el del bé i el del mal. Nietzsche escull la figura de Zarathustra, ja que hi veu el «creador de la moral» —la contraposició bé/mal—; per això mateix, invertint la seva significació històrica, el converteix en qui supera la moral, en qui va «més enllà del bé i del mal».
Així parlà Zaratustra ha esdevingut el llibre més llegit i l'obra central de Nietzsche. La seva crítica radical a la religió, a la metafísica, a la moral es complementen amb la part més positiva de la seva filosofia. Zaratustra dirà sí a la vida i establirà la nova taula de valors.
Quatre grans temes apareixen en un primer pla:
- La mort de Déu. Tots els valors de la nostra cultura descansen en la pressuposició que el sentit d'aquest món està fora d'ell. Déu personifica aquesta pressuposició.Amb la mort de Déu s'enfonsen tots els ideals, fins i tot l'ideal de la ciència, car la ciència es basa en la pressuposició d'un sentit únic i fix de les coses que el concepte pot agafar. Ens precipitem en el nihilisme.
- El superhome. La doctrina del superhome es fonamenta en la mort de Déu. El superhome serà el nou «déu terrenal», serà el «sentit de la terra»; el pol oposat al «darrer home». El superhome esdevindrà el gran creador de valors.
- La voluntat de poder. Amb que compta el superhome per operar la transvaloració? Únicament amb la voluntat de poder. La voluntat de poder (mot semblant a vida) expressa una energia sempre inquieta que crea incessantment noves formes de vida, però que també les destrueix; una inquietud sense descans que només s'assossega una mica per la creació de noves formes de vida. Voluntat de poder és l'imperatiu nietzscheà.
- L'etern retorn. Etern retorn o «circularitat del temps» mostra que la distinció entre pretèrit i futur no la fa el mateix temps, sinó cadascú de nosaltres des del seu propi punt de vista. El que a algú apareix com a pretèrit, per un altre apareix com a futur. El que compta és que en cada instant creador s'il·lumina el paisatge sencer del temps, com un llampec, i s'interpreta que sempre passa el mateix, la creació i mort de noves formes.
Característiques de la voluntat de poder
a) Sentim la voluntat de poder com a situada més enllà de nosaltres, com a síntesi dinàmica de totes les forces del món, còsmica i oposada al sentiment individual.
b) Una altra característica de la voluntat de poder és que és una força immanent —terrenal— que hem d’oposar a qualsevol transcendència i sobre tot a Déu, que d’entre totes les entitats externes, és la que més ha debilitat l’home.
c) La voluntat de poder és irracional i per això no es pot expressar amb paraules. Allò conscient, no és més que la manifestació en símbols que cal desxifrar de l’enigma inconscient de la voluntat que es troba en la base. Degut a la seva irracionalitat, la voluntat de poder és creació sense meta.
d) La vida és diferència i no igualtat perquè tot ésser viu és distint d’un altre i també els seus propis moments són diferents entre si. Si bé la ciència positiva ha de buscar forçosament la igualtat i les lleis generals per a dominar la natura, la vida, entesa com a voluntat de poder, només pot comprendre’s buscant la individualitat.
e) La voluntat no és una força reactiva que actua contra algú, sinó creativa i autosuficient, és a dir, que busca la seva expansió només pel propi desig intern: vanitat, orgull etc.; llur força activa sent el plaer de dominar, subjugar, arribar al final del que es proposa i oposar-se als altres. “L’ànima aristocràtica” només depèn d’ella mateixa; “voler fa lliure” (APZ I). Per això, els conceptes de lluita i superació que defensava Darwin, són inoperants per a Nietzsche ja que actuar contra algú s’oposa a ser autònom. Nietzsche, a més, s’oposa a Darwin en un altre sentit. Per a Nietzsche el més fort no és sempre el que triomfa de fet, sinó que sovint, els dèbils units vencen el fort solitari. Però, per més que els dèbils guanyin com a ramat, continuen sent individualment dèbils i el fort, encara que perdi, pel fet de ser més autosuficient i aïllat, continua sent fort.
La diferència entre la voluntat de poder de Nietzsche i la de Schopenhauer és que per a Schopenhauer, filòsof del pessimisme, la voluntat només vol l’autoconservació, és a dir, continuar vivint. I per a Nietzsche la voluntat de poder té un sentit molt més positiu i optimista perquè vol aconseguir allò que encara no som, és a dir, distanciació i superació del moment actual; com diu Zaratustra, “l'alegre”, “jo sóc allò que s'ha de superar sempre a si mateix”.
* * *
Per Nietzsche, la realitat té un caràcter mòbil, dinàmic incessantment canviant; en una paraula, la realitat és perspectiva. També la realitat vital (en el seu sentit més ampli, tant la vida humana com l’animal), és esdevenir i perspectiva. Però, a més, la vida és «interpretadora», és a dir, selecciona i interpreta l’aspecte sota el qual s’enfronta i es relaciona amb la realitat.
És impossible portar a terme una comprensió fixa, essencial i definitiva de la realitat, i no solament perquè la realitat és esdevenir, sinó perquè l’intel·lecte humà, per realitzar qualsevol anàlisi científica i presumptament objectiva, ha d’utilitzar les seves pròpies formes de comprensió i d’interpretació, que també estan subjectes a l’esdevenir i a la diversitat de perspectives.
Com es pot veure, segons Nietzsche hi ha una estreta correlacio entre la realitat i la vida, entre l´Ésser i la seva interpretacio a traves del pensament i del llenguatge; és a dir, entre ontologia i antropologia.
Webgrafia:
No hay comentarios:
Publicar un comentario